Foment del Treball Nacional

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióFoment del Treball Nacional
Dades base
Tipus entitat associació de comerç
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica dades a Wikidata
L'actual seu del Foment del Treball Nacional a la Via Laietana de Barcelona, obra de 1934-36 de l'arquitecte Adolf Florensa.

Foment del Treball Nacional és la principal organització patronal catalana, amb origen el 1771 en la Reial Companyia de Filats i Estampats del Principat de Catalunya.[1] Com a confederació d'organitzacions empresarials i empreses de Catalunya, és membre fundador de la patronal espanyola CEOE. A més, des de maig de 2012 exerceix la secretaria executiva del Fodere (Fòrum per al Desenvolupament de les Empreses de les Regions d'Europa), del qual forma part en representació de Catalunya i on es reuneix amb les principals organitzacions empresarials de les altres regions més industrialitzades d'Europa (Piemont, Roine-Alps, Suïssa Romanda i Baden-Württemberg).

Hereva de la integració de diferents institucions industrials que van conviure al llarg del segle XIX, Foment del Treball Nacional pren definitivament el seu nom[2] l'any 1889 per la fusió de l'Institut del Foment del Treball Nacional i el Foment de la Producció Espanyola.

Història[modifica]

Responia a una mentalitat capitalista i regionalista i va impulsar una opció política regeneracionista per al govern espanyol protagonitzada pel general Camilo Polavieja. Prohoms de Foment com Lluís Ferrer-Vidal, que n'assumí la presidència, van impulasr la "Junta regional de adhesiones al programa reformista del general Polavieja", que va reunir institucions com la Soceitat Barcelonesa d'Amics del País, l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, l'Ateneu Barcelonès i la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.[3] Així, aquestes cinc entitats van liderar també, a partir de 1897, la petició d'un concert econòmic per a Catalunya així com una reestructuració de l'Estat que respongués a una major descentralització administrativa. Un dels punts culminants d'aquesta campanya va ser la presentació de la seva proposta a la Reina Regent Maria Cristina mitjançant una petició coneguda com la dels "Cinc Presidents", perquè foren els presidents de cinc institucions representatives de la societat civil catalana els que es reuniren amb la monarca: Joan Sallarés i Pla per Foment del Treball Nacional, el Doctor Robert per la Societat Econòmica d'Amics del País, Carles de Camps per l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre; Lluís Domènech i Muntaner per l'Ateneu Barcelonès, i Sebastià Torres per la Lliga de Defensa Industrial i Comercial[4][5] Des de 1892 a 1902 publicà El Trabajo Nacional.[6][7]

Després de la guerra civil espanyola se li va permetre d'existir, però subordinat a l'organització sindical franquista (Sindicat Vertical). Després del franquisme, sota la presidència de Carles Ferrer Salat, va fundar[8] Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), en la qual es va integrar. Presidit entre el 1978 i el 1994 per Alfred Molinas i Bellido, Foment del Treball va recuperar el protagonisme social amb la signatura del I Acord Interporfessional de Catalunya amb els sindicats UGT i CCOO el 1990 i la creació del Tribunal Laboral de Catalunya.[9] Té una biblioteca i un arxiu amb un extens fons documental històric i econòmic format per uns 80.000 volums. Des del 1995 fins al 2011 el president fou Joan Rosell. El 14 de març de 2011 va ser rellevat per Joaquim Gay de Montellà.[10] Com a vicepresidents hi ha l'empresari hoteler Joan Gaspart i Solves i diversos representants de patronals territorials o sectorials.[11]

El juny de 2013 l'organització va decidir no adherir-se al Pacte Nacional pel Dret a Decidir argumentant que es tractava d'un òrgan de "marcat caràcter polític".[12]

Dates destacades de la història de Foment del Treball Nacional[modifica]

  • 1771 Origen directe[13] de Foment del Treball Nacional amb la Reial Companyia de Filats, Teixits i Estampats de Catalunya.
  • 1820 Canvi de denominació a Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó.
  • 1847 Canvi de denominació a Junta de Fàbriques.
  • 1848 Canvi de denominació a Institut Industrial de Catalunya.
  • 1849 És pionera en oferir formació a molts dels operaris i mestres industrials que van protagonitzar la Revolució industrial a Catalunya. Crea com a òrgan d'expressió el diari El Bien Público.
  • 1869 Canvi de denominació a Foment de la Producció Nacional.
  • 1879 Canvi de denominació a Institut del Foment del Treball Nacional.
  • 1888 Els industrials catalans s'impliquen fortament en l'organització i celebració de l'Exposició Universal de Barcelona.[14]
  • 1889 Adopció del nom definitiu, Foment del Treball Nacional, per la fusió de diverses entitats empresarials
  • 1899 Foment del Treball dóna suport a la proposta política de regeneració i reforma de l'Estat que assoleix el Govern d'Espanya. La patronal catalana abandera la petició d'un model de gestió administrativa descentralitzada i un concert econòmic per a Catalunya.
  • 1904 Foment del Treball és soci fundador i assumeix la primera presidència amb Lluís Ferrer-Vidal de la Caixa de Pensions, predecessor de l'actual "la Caixa". També, en col·laboració amb altres entitats privades i públiques, promou la creació de l'Escola Industrial de Barcelona.
  • 1916 Participà com a actor principal[15] en la petició insistent a les autoritats governamentals de la creació de la Zona Franca per al port de Barcelona, que finalment s'aconseguí aquest any.
  • 1929 La celebració de l'Exposició Internacional de Barcelona compta amb el suport significatiu de Foment del Treball.
  • 1936-1977 Hibernació obligada de Foment del Treball com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola i la dictadura.
  • 1977 El renaixement de Foment del Treball Nacional sota l'impuls d'empresaris com Carles Ferrer Salat, Alfred Molinas, Josep Vilá Marsans, Andreu Ribera Rovira o Albert Folch i Rusiñol. Amb la democràcia, Foment teixeix la sòlida i potent representació empresarial de Catalunya.[16] Carles Ferrer Salat presideix aquest nou Foment.
  • 1978 Un any després de d'haver promogut la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE) com a membre fundador, el president de Foment, Carles Ferrer Salat, assumeix la presidència de la nova cúpula empresarial espanyola CEOE.
  • 1990 Signatura amb els sindicats majoritaris de l'Acord Interprofessional de Catalunya, que és renovat i actualitzat els anys 2005 i 2011. Creació el 1992 de l'òrgan de mediació extrajudicial Tribunal Laboral de Catalunya.
  • 2005 Signatura amb el Govern de Catalunya, organitzacions empresarials i sindicats majoritaris de l'Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l'ocupació i la competitivitat de l'economia catalana. Assoliment amb els sindicats majoritaris del II Acord Interprofessional de Catalunya 2005-2007.
  • 2011 Foment del Treball dóna suport a qui fins al moment era el seu president, Joan Rosell, per presidir la cúpula empresarial espanyola CEOE. Signatura amb els sindicats majoritaris del III Acord Interprofessional de Catalunya 2011-2014.

Presidents de Foment del Treball Nacional[modifica]

Membres destacats[modifica]

Referències[modifica]

  1. Solà, Roser. Els orígens de la comissió de fàbriques. Barcelona, 1985
  2. Sellés, Magda. El Foment del Treball Nacional 1914-1923. Biblioteca Abat Oliba, PAM, 2000, p. 39
  3. Puig i Cadafalch, Josep. Memòries, PAM, Barcelona, 2003, p.112
  4. Abelló i Güell, Teresa. La resposta catalana a la crisi i la pèrdua colonial de 1898. Generalitat de Catalunya, 1998
  5. Cabana, Francesc. La burgesia emprenedora. Proa, Barcelona, 2011, p.84
  6. Sellés i Quintana, Magda «"El Trabajo Nacional", un model de revista de grup de pressió en el període 1914-1923». Gazeta: Actes de les Primeres Jornades de la Premsa, 1994, pp. 351 358.
  7. «Catalunya, laboratori de creació i innovació». Culturcat (Generalitat de Catalunya). [Consulta: 16 juliol 2013].
  8. Martín Artiles, Antonio. Actores y modelos de relaciones laborales Una perspertiva comparadala. UOC, Barcelona, 2002, p.56
  9. La Vanguardia, 8/11/1990, Siganutura del I Acord Interporfessional de Catalunya
  10. Avui, 14/03/2011, Joaquim Gay de Montellà, nou president de Foment del Treball
  11. Font, Marc. «Els ‘lobbies’ econòmics que han frenat la consulta del 9-N». Crític, 21-10-2014. [Consulta: 30 novembre 2014].
  12. Avui, 21/06/2013, Foment del Treball declina participar en el Pacte Nacional pel dret a decidir
  13. Cabana, Francesc. Fàbriques i Empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Volum II, Enciclopèdia Catalana, 1994, p.73
  14. Exposición Universal de Barcelona. Año 1888. Relación de expositores de la provincia de Barcelona presentados por el Instituto de Fomento del Trabajo Nacional seguida de un plano explicativo con indicación del sitio que ocupan. Barcelona, 1888
  15. Sellés, Magda. Op. cit., p.142
  16. Matellán, Manuel. 1977 Nueva Etapa de Fomento, dins "Foment del Treball Nacional, núm. 2100, 2002, ps. 48-58

Enllaços externs[modifica]