Fonògraf

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fonògraf de cilindre d'Edison del 1899

El fonògraf va ser l'eina més comuna per a reproduir el so des de l'època del 1870 fins a la dècada dels 80. Va ser inventat per Thomas Alva Edison, Eldridge R. JohnsonEmile Berliner.

Dibuix a la patent del fonògraf d'Edison's 18 de maig, 1880.

Thomas Alva Edison va anunciar la invenció del primer fonògraf, una giny per enregistrar i reproduir so, el 21 de novembre de 1877 i va demostrar el seu funcionament per primer cop el 29 de novembre (el va patentar el 19 de febrer de 1878; patent dels EUA num. 200.521). [1]

Els primers models d'Edison enregistraven el so en cilindres fonogràfics fent servir el moviment vertical d'una agulla. Les primeres patents mostraven com també es considerava la idea que el so pogués ser enregistrat en una espiral en un disc, però Edison va concentrar els seus esforços en els cilindres, donat que els solcs a l'exterior d'un cilindre permetien una velocitat constant de l'agulla en el solcs, cosa que considerava més "científicament correcte". [2]

Així doncs, la primera versió d'aquest estava format per un cilindre, una fulla i una agulla. Mentre el cilindre es feia girar sobre el seu propi eix, estava recobert amb una fulla prima d'estany, es gravava en aquesta el moviment oscil·latori de l'agulla. Aquesta estava subjecta a un diafragma que era pertorbat per l'ona sonora que es desitjava gravar. A continuació, el solc de la fulla d'estany movia una agulla que la recorria i alhora transmetia la seva vibració a una membrana que reproduïa el so.[3] Seguidament, com que la qualitat d'audició d'aquest era molt deficient, el mateix Edison va fer millores i va substituir el cilindre per discos giratoris, que ja s'utilitzaven en algunes de les cases de l'època.[3]

La patent d'Edison especificava que l'àudio enregistrat era realçat, i no va ser fins al 1886 que els enregistraments gravats van ser patentats per Chichester Bell i Charles Sumner Tainter. Ells van anomenar gramòfon la seva versió. Això va fer que Edison volgués tornar a perfeccionar el fonògraf i el perfeccionés l'any 1888.[4]

Invencions posteriors al fonògraf[modifica | modifica el codi]

A partir del 1877 van aparèixer aparells semblants al fonògraf , encara que l'únic que va aconseguir reemplaçar-lo va ser el gramòfon, patentat per Emile Berliner, que va tenir un gran èxit posterior i es va usar per sonoritzar les pel·lícules cinematogràfiques.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonògraf Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «U.S Patent 200.521». Patent del fonògraf d'Edison, 19-02-1878.
  2. «Thomas Edison and the First Phonograph». www.americaslibrary.gov. [Consulta: 28 novembre 2016].
  3. 3,0 3,1 «El mètode de la tecnologia d'Edison».
  4. «Fonógrafo». Repositori institucional de la UNLP, 15-08-2013.