Fonio

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaFonio
Digitaria exilis
SEN Village Chief Theodore.jpg
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Poales
Família Poaceae
Tribu Paniceae
Gènere Digitaria
Espècie Digitaria exilis
(Kippist) Stapf
Nomenclatura
Basiònim Paspalum exile
Sinònims
  • Paspalum exile Kippist
  • Syntherisma exilis (Kippist) Newbold
Modifica dades a Wikidata

Fonio és la paraula que designa les llavors de les espècies cultivades del gènere Digitaria i en concret l'espècie Digitaria exilis. El seu conreu és important en algunes parts de l'Àfrica occidental i de l'Índia. Es considera que és un pseudocereal. Les seves llavors són molt menudes.

Fonio blanc (Digitaria exilis)[modifica]

El fonio blanc (D. exilis) és la més important d'entre les espècies que es cultiven dins el gènere Digitaria. Es cull a les sabanes de l'Àfrica occidental. Es considera una mena de mill. És un dels principals 'cereals ' del sud del Sudan i Etiòpia.

El fonio és a la vegada molt nutritiu i creix molt de pressa, ja que només necessita de sis a vuit setmanes per arribar a la maduresa, pot créixer bé en sòls pobres i amb pluges breus i poc segures. Se’n fa pa, cuscús i cervesa.

Algunes regions on és un cultiu important són la regió Fouta Djallon de Guinea i la zona d'Akposso de Togo.

Com que té les llavors petites és difícil treure’n la pellofa.

Mitologia[modifica]

Segon la mitologia del poble Dogon de Mali, el creador suprem de l'univers, Amma, va fer tot l'univers amb un sol gra de fonio.

Fonio negre (Digitaria iburua)[modifica]

El fonio negre (D. iburua) és similar a l'anterior i es cultiva a Nigèria, Togo, i Benin.

Raishan[modifica]

Raishan (D. cruciata var. esculenta) és un cereal menor, només es cultiva a les muntanyes Khasi del nord-est de l'Índia, se'n fa pa i porridge.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fonio Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Singh, H. B.; R. K. Arora «Raishan (Digitaria sp.): A Minor Millet of the Khasi Hills, India». Economic Botany, 26, 4, 1972-12, pàg. 376–380. DOI: 10.1007/BF02860709. ISSN: 0013-0001. JSTOR: 4253381.