Fons verborum et phrasium

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llibreFons verborum et phrasium
Fons Verborum.jpg
portada (impressió de 1673
Tipusdiccionari Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorAntoni Font
LlenguaCatalà i llatí
PublicacióBarcelona, Catalunya, 1637
EditorialSebastià i Jaume Mathevat
Dades i xifres
Temalingüística Modifica el valor a Wikidata

El Fons verborum et phrasium és un diccionari català-llatí, imprès a Barcelona el 1637, obra d'Antoni Font, jesuïta nascut a la Seu d'Urgell el 6 de febrer de 1610 i mort a Barcelona el 1677.

Es tracta de la primera adaptació al català del Thesaurus verborum ac phrasium[1] castellà-llatí del jesuïta segovià Bartolomé Bravo.

L'obra, segons el seu autor, va dirigida als joves estudiants catalans,[2] ja que el diccionari de Bravo no els era de fàcil ús atès que era en castellà.[3]

L'obra és una adaptació quasi literal del Thesaurus de Bravo, ja que adopta sense gairebé cap canvi les correspondències llatines d'aquest.[4] Conté diversos castellanismes, si bé, com a aportació original, cal destacar que incorpora un cert nombre de mots del català occidental, urgellenc.[5]

Al final de l'obra Font hi incorpora unes Regles de Ortografia,[6] en català, dedicades especialment al llatí. No obstant això, conté un subapartat titulat De la Ortografia en Romans (pàg. 339),[7] que Joan Solà qualifica de "la primera ortografia catalana coneguda".[8]

Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas[9] destaquen que aquestes normes ortogràfiques són una adaptació per part d'Antoni Font, del tractat De Orthographia libellus vulgari sermoni scriptus de l'humanista i tipògraf valencià Joan Felip Mey, que acompanya alguna de les edicions que aquest darrer va fer del Thesaurus de Bravo. El text de Mey porta el subtítol Instrucción para escrivir correctamente assi en latín, como en romance (o, en algunes edicions, Instrucción para bien escrevir la lengua latina y la española), i inclou una Nota para la Ortografia en Romance. Per tant, Antoni Font va adaptar del castellà al català, quant al diccionari, l'obra de Bravo, i quant a les regles ortogràfiques, l'obreta de Mey.

L'única edició que es va fer del Fons verborum et phrasium d'Antoni Font, és la de 1637 (Barcelona, Sebastià i Jaume Mathevat).

Posteriorment, es publicà una altra adaptació al català del Thesaurus de Bravo, el Dictionarium seu Thesaurus Catalano-Latinus verborum ac phrasium de Pere Torra, que tingué una difusió molt superior al d'Antoni Font, amb successives reedicions.

Primera pàgina del Fons verborum

Referències a l'obra[modifica]

Joan Lacavalleria, en la dedicatòria "Al lector" del seu Gazophylacium Catalano-Latinum (1696), fa referència al Fons verborum, dient:

"La consideracio de no tenir nosaltres Vocabulari copiós pera traduhir lo Catalá en Llatí
me ha fet dar á la Estampa lo present; y si be lo Fons verborum, y lo Vocabulari de Torra
son llibres molt erudits, totavia se troban tant succints, que en ells falta un numero casi
innumerable de vocables, y tant poch exornats, que contenen poques frases no solament pera
la composició,sinó y també pera variarla"

Notes[modifica]

  1. Vegeu exemplar de l'edició de 1795 de Thesaurus de Bravo, en reproducció digital en línia al portal Lluís Vives/Cervantes virtual
  2. "Adolescentibus huius Pincipatus Cataloniae, quibus scribitur...", diu Font en la seva dedicatòria (Lectori).
  3. "Scripsit R.P. Bartholomaeus Brauo è nostra Societate, opus concinnè equidem, ac eleganter; sed non erat eius usus facilis iuuentuti, linguam patriam vix callenti, nedum, exteram". Dedicatòria del Fons verborum (Lectori).
  4. Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana, pàg. 105.
  5. Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana, pàg. 106.
  6. "La Ortografia, segons diu Quintiliano lib.I cap.7 es ciencia que ensenye lo modo de escriure be..." comença dient. Fons verborum et phrasium, pàg. 335.
  7. "No es tant rigorosa la Ortografia en romans, com la llatina, pero es mes dificultos donar regles, per no auerhi Autors, que hagen tractat della", comença dient.
  8. Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995; pàg. 105
  9. Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2a ed.); pàg. 106-107.

Bibliografia[modifica]

  • Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2a ed.).
  • Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
  • Manuel Llanas i Pont, L'edició a Catalunya: segles XV a XVII. Gremi d'Editors de Catalunya, Barcelona 2002.
  • Antoni Ferrando Francès i Miquel Nicolás Amorós, Història de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.