Font de Canaletes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Font de Canaletes
Font de Canaletes.jpg
Dades bàsiques
Tipus font
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona

41° 23′ 07″ N, 2° 10′ 13″ E / 41.38527778°N,2.17013889°E / 41.38527778; 2.17013889
Modifica dades a Wikidata
La font de Canaletes

La font de Canaletes és un dels llocs més significatius de Barcelona, situada al Raval de Ponent, a la part alta de la Rambla.

La font actual és de ferro, feta el segle XIX i té quatre brolladors. Està coronada per un fanal de quatre llums. En un angle de la font hi ha una petita font per als gossos.

Història[modifica]

Aquesta font dóna nom a la part més alta de la Rambla, tocant a la plaça de Catalunya, que es coneix com la Rambla de Canaletes. El nom prové d'una font que existia en el segle XVI en aquella zona, on l'aigua baixava per unes canaletes: d'aquí el nom de Font de Canaletes. Aquestes canaletes anaven a donar a un abeurador.

La font original estava situada al pati de l'edifici dels Estudis Generals, precedents de la Universitat de Barcelona. En desaparèixer aquest edifici, la font fou traslladada a la Rambla.[1] L'aigua, originàriament, provenia de les mines de Collserola i entrava a la ciutat pel Portal de l'Àngel; des d'allí una canal de ceràmica portava l'aigua per la muralla fins a la part alta de la rambla, on la primera font a rebre l'aigua era aquesta. És per això que, en ser la primera font, prengué fama de tenir l'aigua més fresca.

Quan es van enderrocar les muralles de Barcelona, s'hi va instal·lar una nova font, l'aigua de la qual provenia de la Mina de Montcada. La font actual data del 1890, quan l'ajuntament aprovà la instal·lació d'una font fanal.[2]

Hi ha una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua de la font; es diu que «qui beu de Canaletes, torna a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s'hi apropa per beure-hi com si fos una superstició. Aquesta llegenda ha estat recollida per molts cronistes, i alguns donen la versió que l'aigua de la font embruixa a qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.[3]

Canaletes també és famosa per ser el lloc on es reuneix l'afició «culer» per celebrar els èxits del Futbol Club Barcelona. El motiu que sigui la font de Canaletes el lloc de reunió ve del fet que, als anys 30, per conèixer els resultats dels equips catalans, els aficionats al futbol anaven a la redacció del diari La Rambla per llegir els resultats, que es posaven en una pissarra davant de la font.

Detalls de la font[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Artís 1972, p. 32
  2. Martín 2009, p. 199
  3. Cesàreo 1986, p. 84

Bibliografia[modifica]

  • Artís Tomàs, Andreu-Avel·lí (Sempronio). 100 fuentes de Barcelona. Barcelona: Sociedad General de Aguas de Barna., 1972. 
  • Cesàreo, Pere. Barcelona art i aigua : Fonts públiques i ornamentals. Barcelona: Aldina, 1986. ISBN 84-86627-001. 
  • Martín Pascual, Manel. Barcelona: aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues Exposicions (1888-1929). Barcelona: Marcial Pons, 2009. ISBN 978-84-9768-671-6. 
  • Riutort, Josep Maria. Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona. Barcelona: Millà, 1946. 
  • Vázquez Montalbán, Manuel. Barcelona fuente a fuente. Madrid: Repsol, 1990. ISBN 84-7368-107-X. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font de Canaletes Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 41° 23′ 7″ N, 2° 10′ 12.5″ E / 41.38528°N,2.170139°E / 41.38528; 2.170139