Font de Canaletes
  | ||||
| Tipus | font | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Pere Falqués i Urpí | |||
| Gènere | art públic | |||
| Material | ferro colat | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 1811-1 | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | el Raval (Barcelonès) | |||
| Adreça | Rambla de Canaletes | |||
| ||||
La font de Canaletes està situada a la part alta de la Rambla de Barcelona, tocant a la plaça de Catalunya. Com a punt de trobada de barcelonins i forans i espai de celebració de les victòries esportives dels equips catalans, ha esdevingut un dels monuments més visitats de la ciutat.
Història i descripció
[modifica]El nom prové d'una font que hi havia al segle xvi, on l'aigua baixava per unes canaletes que donaven a un abeurador. L'aigua provenia de les mines de Collserola i entrava a la ciutat pel Portal de l'Àngel, des d'on una canal de ceràmica la portava per la muralla. Estava situada al pati de l'edifici dels Estudis Generals, que ocupava la major part de l'actual Rambla de Canaletes. Quan aquest edifici va ser enderrocat el 1843, s'hi va instal·lar una nova font a la Rambla,[1] l'aigua de la qual provenia de la mina de Montcada.
.jpg)
La font actual és de ferro colat i té quatre brolladors. Està coronada per un fanal de quatre llums i en un angle hi ha una petita font per als gossos. Es tracta del model «font fanal», creat per l'arquitecte municipal Pere Falqués el 1889 i va ser fosa per la Foneria Colomer.[2][3]
Hi ha una llegenda que engresca a molts visitants a beure aigua de la font: «qui beu de Canaletes, torna a la ciutat», de manera que tothom a qui agradi la ciutat o tingui motius per tornar-hi s'hi apropa per beure-hi com si fos una superstició. Aquesta llegenda ha estat recollida per molts cronistes, i alguns donen la versió que l'aigua de la font embruixa a qui la beu i li desperta una gran passió per la ciutat de Barcelona impedint-li de marxar-ne.[4]
La font també és famosa per ser el lloc on es reuneix l'afició «culer» per a celebrar els èxits del Futbol Club Barcelona. El motiu ve del fet que, als anys 1930, per a conèixer els resultats dels equips catalans, els aficionats al futbol anaven a la redacció del diari La Rambla per a llegir els resultats, que es posaven en una pissarra davant de la font.
- Detalls de la font
-
-
-
-
-
Rèpliques
[modifica]A la ciutat de Barcelona hi ha 16 fonts més idèntiques a la de Canaletes Rambla. Algunes d'elles eren regal de la ciutat als nous barris que eren agregats a partir dels municipis veïns.[5] Estan situades a: placeta de Sant Miquel, Plaça de Trilla, lateral de la Ronda de Dalt (tocant al Parc de Cervantes), plaça de Santes Creus (Horta), carrer Gran de Sant Andreu (cantonada carrer de Joan Torras), carrer de Sant Adrià (davant del mercat del Bon Pastor), Via Trajana (cantonada carrer de Binèfar), carrer Fluvià (davant de l’ambulatori), plaça del Fènix (La Bordeta), plaça del Sortidor, avinguda del Paral·lel (cantonada Ronda Sant Pau), plaça de Sant Agustí Vell, Portal de l’Angel / Santa Anna, Gran Via (cantonada Rambla Catalunya), Gran Via (cantonada Pau Claris), plaça de la Barceloneta.[2] Dintre de la botiga del Barça a la Rambla hi ha mitja font davant d'un mirall que fa la impressió de ser sencera.[6]
L'Ajuntament de Barcelona també ha obsequiat rèpliques de la font a: Lloret de Mar, el 1968;[7] Calaf,[8] Sant Andreu de la Barca,[9] Còrdova, el 1982:[10] Granada, el 1982.[11] A Salamanca també hi ha una còpia, sense els fanals, a la plaça de Barcelona, des del 2010.[12] La Companyia d'Aigües de Barcelona ha donat còpies de la font a: L'Havana (Cuba), el 2002;[13] Buenos Aires (Argentina), el 1996;[14] Cartagena (Colòmbia), el 1999;[15] Montevideo (Uruguai), el 1999;[16] Santiago de Xile (Xile);[17] León (Mèxic), el 2012.[18]
- Rèpliques a Barcelona
-
Placeta de Sant Miquel, Gràcia -
Plaça de Trilla, Gràcia -
Parc de Cervantes, Pedralbes -
Plaça de Santes Creus, Horta -
Carrer Gran de Sant Andreu, Sant Andreu de Palomar -
Carrer de Sant Adrià, Bon Pastor -
Via Trajana, la Verneda i la Pau -
Plaça del Fènix, la Bordeta -
Plaça del Sortidor, el Poble Sec -
Paral·lel / Ronda de Sant Pau, Sant Antoni -
Plaça de Sant Agustí Vell, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera -
Portal de l'Àngel, el Gòtic -
Gran Via / Rambla Catalunya, Dreta de l'Eixample -
Gran Via / Pau Claris, Dreta de l'Eixample -
Botiga del Barça, el Gòtic
- Rèpliques arreu
-
Lloret de Mar (la Selva) -
Calaf (Anoia) -
Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) -
Creixell (Tarragonès) -
Còrdova (Andalusia) -
Buenos Aires (Argentina)
Referències
[modifica]- ↑ Artís, 1972, p. 32.
- ↑ 2,0 2,1 «Font de Canaletes». Amics de la Rambla.
- ↑ Martín, 2009, p. 199.
- ↑ Cesàreo, 1986, p. 84.
- ↑ «Fonts de bronze». Fonts de Barcelona.
- ↑ «La fuente de Canaletas en el Barça Store de la Rambla» (en castellà). Colomer, 19-07-2019.
- ↑ «Font de Canaletes». Ajuntament de Lloret de Mar.
- ↑ «La història de les celebracions del Barça a Canaletes». Betevé, 12-06-2022.
- ↑ «Sabeu quantes fonts de Canaletes hi ha a Barcelona?». M'agrada Catalunya, 2020.
- ↑ «La fuente de Canaletas de la avenida de Barcelona de Córdoba cumple 35 años» (en castellà). ABC de Sevilla, 22-11-2017.
- ↑ «La fuente de Canaletas de Granada» (en castellà). Rincones de Granada.
- ↑ «El símbolo de Barcelona que Salamanca ‘copió’, pero que pasa desapercibido» (en castellà). La Gaceta de Salamanca, 11-10-2019.
- ↑ «La Habana también tiene su Plaza Cataluña» (en castellà). Cibercuba, 08-10-2019.
- ↑ «Típica fuente catalana en Retiro» (en castellà). La Nación, 04-11-1996.
- ↑ «Replica de la Fuente de canaletas en Cartagena de Indias» (en castellà). El Rincón colombiano.
- ↑ «Resolución N° 2883/99» (en castellà). Intendencia de Montevideo, 29-07-1999.
- ↑ «La font de Canaletes». Aigües, 7-2012.
- ↑ «La Fuente de Canaletes, en León Guanajuato». Noticias MEXCAT, 08-10-2012.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Artís Tomàs, Andreu-Avel·lí (Sempronio). 100 fuentes de Barcelona. Barcelona: Sociedad General de Aguas de Barna., 1972.
- Cesàreo, Pere. Barcelona art i aigua : Fonts públiques i ornamentals. Barcelona: Aldina, 1986. ISBN 84-86627-001.
- Martín Pascual, Manel. Barcelona: aigua i ciutat. L'abastament d'aigua entre les dues Exposicions (1888-1929). Barcelona: Marcial Pons, 2009. ISBN 978-84-9768-671-6.
- Riutort, Josep Maria. Historia y leyenda de las fuentes urbanas y campestres de Barcelona. Barcelona: Millà, 1946.
- Vázquez Montalbán, Manuel. Barcelona fuente a fuente. Madrid: Repsol, 1990. ISBN 84-7368-107-X.
Enllaços externs
[modifica]
- «Font de Canaletes». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
