Font del Pericó
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Font  | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Mataró (Maresme) | ||||||
| Localització | Prop de Can Català | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 39926 | ||||||
| |||||||
La Font del Pericó és una font de Mataró (Maresme) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció[modifica]
La deu està emplaçada en una recolzada feta a la banda de llevant d'un turó. Inicialment estigué arran de riera, al mig, gairebé, del que és avui la carretera de Valldeix. Aquesta passa a frec dels graons que duen a la seva esplanada ombrejada per plàtans, on la font se'ns presenta amb una construcció d'obra ben feta que dona marc al lloc on hi hagué el galet i a sota, la pica. La tanca d'obra que posa límit al clos de la font fa de bon asseure-s'hi i de contemplar els seus voltants. Al seu darrere s'alça, gairebé aplomada, la muntanya amb mínim poblament arbori, amb alzina i pi pinyoner.[1]
Història[modifica]
La font fou col·locada al lloc actual en fer-se el camí, després carretera, de Valldeix la primera meitat de la dècada de 1940.[1]
Deu per a vianants i abeurador per a cavalleries que de Mataró es dirigien, per la serra de Can Bruguera, a la vall de Canyamars. Esdevingué lloc idoni per a fontades i de la seva gran concurrència en deriva la celebració d'aplecs i festes. Fou marc de celebració de la gran festa de l'Enterrament de la Sardina i de mítings polítics i sindicals. El lloc on avui roman fou cedit pel sr. Joaquim Biter de Palau al municipi per evitar la seva desaparició.[1]
Es va haver de tancar per la contaminació de l'aigua produïda per la proximitat de l'abocador de Figuera Major. Fou restaurada el febrer de 1985 per l'Ajuntament de Mataró i la Companyia d'Aigües que hi feu una nova conducció.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Font del Pericó |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Font del Pericó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 agost 2017].