Fonualei
| ||||
| Tipus | illa volcà illa volcànica  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Tonga | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Tonga | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vava'u (Tonga) | |||
| ||||
| Banyat per | oceà Pacífic | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 180 m | |||
| Dimensió | 2,3 ( ) × 2,6 ( ) km | |||
| Superfície | 5 km² | |||
Fonualei és una illa volcànica deshabitada del regne de Tonga. Es troba 70 km al nord-oest de Vavaʻu i forma part de la zona de subducció Kermadec-Tonga, altament activa, i el seu arc volcànic associat, que s'estén des de Nova Zelanda fins a Fiji, i està format per la subducció de la placa del Pacífic sota la placa indo-australiana.[1] L'illa més propera és Tokū, a 19,7 km al sud-est.
Geografia
[modifica]L'illa és el cim d'un volcà actiu que s'eleva a 1.000 metres del fons marí.[2] Té un diàmetre de 2 km i una alçada màxima de 188 metres. La costa està envoltada de penya-segats, amb només dues platges adequades per al desembarcament.[2] Les costes occidental, meridional i nord-oriental presenten esculls de corall.[2]
Història
[modifica]El primer europeu a albirar l'illa va ser Francisco Mourelle de la Rua a bord de La Princesa el 26 de febrer de 1781.[3] Va informar que l'illa era àrida a causa de les erupcions, i per aquest motiu la va anomenar Amargura.[4] Posteriorment va ser vista per La Pérouse el 27 de desembre de 1787, i per l'HMS Pandora durant la recerca dels amotinats del Bounty , que la van anomenar "l'illa de Gardner".[5]
El 1846[6] va tenir lloc una gran erupció que va destruir gran part de la vegetació de Vavaʻu i va escampar cendres durant almenys un any. Algunes fonts afirmen que tres altres volcans veïns, el Late, el Tokū i un altre, van entrar en erupció al mateix temps. Probablement es tracta d'un error de vaixells que en passar van identificar erròniament l'illa en erupció. Es va informar d'una altra erupció el juliol de 1938.[7]
Durant la dècada del 1980 l'illa va ser llogada per un període de 30 anys a la família Chen com a part d'un pla per vendre passaports de Tonga a estrangers rics.[8][9]
El setembre del 2022 uns científics que cartografiaven la vida marina van observar una decoloració de l'aigua prop de l'illa i emissions de gasos sulfúrics.[10]
Ecologia
[modifica]La BirdLife International ha designat l'illa com a Àrea important per a la conservació de les aus.[11] És la llar d'una gran colònia de xatracs foscos.[11] Altres ocells que viuen a l'illa són el colom de les Fiji, el colom imperial del Pacífic, el rasclet del Pacífic, la polla blava australasiana, el menjamel carunculat de la Polinèsia i l'estornell de la Polinèsia.[12] Els ocells marins i limícoles inclouen el mascarell de potes marrons i de potes vermelles, la fregata gran i petita, el xatrac blanc, el cua de jonc cua-roig,la daurada petita del Pacífic i el polit del Pacífic.[12] L'únic mamífer terrestre és la guineu voladora de Tonga.[12] L'illa està lliure de rates.[12]
El 1993 es va avaluar que Fonualei era un hàbitat potencial per al megàpode de les Tonga, en perill crític d'extinció.[13] S'hi van traslladar 70 ous i 10 pollets.[14] La introducció va tenir èxit i el 2003 la població es va estimar entre 300 i 500 ocells.[14] El 2013 es va estimar una població adulta d'entre 600 i 1.000 exemplars.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Turner, Simon; Caulfield, John; Rushmer, Tracy; Turner, Michael; Cronin, Shane; Smith, Ian; Handley, Heather «Magma Evolution in the Primitive, Intra-oceanic Tonga Arc: Rapid Petrogenesis of Dacites at Fonualei Volcano». Journal of Petrology, vol. 53, 6, 6-2012, p. 1231–1253. DOI: 10.1093/petrology/egs005.
- 1 2 3 Brodie, J. W. «Notes on volcanic activity at Fonualei, Tonga». New Zealand Journal of Geology and Geophysics, vol. 13, 1, 1970, p. 30–38. Bibcode: 1970NZJGG..13...30B. DOI: 10.1080/00288306.1970.10428204.
- ↑ Sharp, Andrew, The discovery of the Pacific Islands Oxford 1960, p.149
- ↑ «CAPTAIN COOK MET A LIAR SO VAVA'U 'FELL' TO A WEARY SPANIARD». Pacific Islands Monthly, 01-10-1973, p. 49.
- ↑ Spennemann, Dirk HR. «The June 1846 Eruption of Fonualei Volcano, Tonga: An Historical Analysis». Albury, NSW: Johnstone Centre, 2004. [Consulta: 22 gener 2022].
- ↑ «Global Volcanism Program | Fonualei» (en anglès). [Consulta: 31 octubre 2025].
- ↑ «ERUPTION ON ISLAND». The Sun [Sydney], 14-07-1938, p. 9.
- ↑ «Stormin' Pohiva fights on». Pacific Islands Monthly, 01-04-1991, p. 14.
- ↑ «Tonga's passport controversy». Pacific Islands Monthly, 01-01-1981, p. 36.
- ↑ Kalino Latu. «Fonualei recent volcanic activities spark fears of possible eruptions, tsunami that could affect the whole of Vava'u». Kaniva Tonga, 05-09-2022. [Consulta: 5 setembre 2022].
- 1 2 «Fonualei : Summary». BirdLife International. [Consulta: 22 gener 2022].
- 1 2 3 4 5 David J. Butler (September 2013). BIRD SURVEYS OF LATE AND FONUALEI ISLANDS, VAVA'U, KINGDOM OF TONGA. SPREP.
- ↑ «Refugees on remote volcanoes». Pacific Islands Monthly, 01-04-1993, p. 34–35.
- 1 2 «Megapodes alive and well on Fonualei». Guardian, 24-07-2003. [Consulta: 22 gener 2022].
| Portal:Polinèsia | Illes de Tonga |  | |
|---|---|---|---|
| Grup Niuas: | Niuafoʻou | Niuatoputapu | Tafahi | ||
| Grup Vavaʻu: | Hunga | Kapa | Pangaimotu | ʻUtungake | Vavaʻu Volcans: Fonualei | Late | Lateiki | Toku | ||
| Grup Haʻapai: | Lifuka | Kotu | Nomuka Volcans: Fonuafoʻou | Kao | Tofua | ||
| Grup Tongatapu: | ʻAta | ʻEua | Minerva | Tongatapu | ||