Força Deu de Navarone

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de pel·lículaForça Deu de Navarone
Force 10 From Navarone
Force 10 From Navarone movie.jpg
Pòster de la pel·lícula
Fitxa
Direcció Guy Hamilton
Protagonistes
Producció David W. Orton, John R. Sloan, Anthony B. Unger, Oliver A. Unger
Guió Robin Chapman i Carl Foreman, adaptació de la novel·la homònima d'Alistair MacLean.[1]
Música Ron Goodwin
Fotografia Christopher Challis
Muntatge Raymond Poulton
Productora American International Pictures (AIP), Marwi, Mundo, Navarone, Open Road, TBC.
Distribuïdor Warner-Columbia (Regne Unit), AIP (Estats Units)
Dades i xifres
País d'origen Regne Unit
Estrena 1978
Durada 118 minuts
Idioma original anglès
Rodatge República de Malta, Jersey, Shepperton Studios Tradueix i Plymouth
Color en color
Format 2.35:1
Pressupost 10.000.000 dòlars americans (estimació)
Descripció
Basat en Force 10 From Navarone Tradueix
Gènere Guerra
Tema Segona Guerra Mundial
Lloc de la narració Iugoslàvia

IMDB: tt0077572 Filmaffinity: 505369 Allocine: 52398 Rottentomatoes: m/force_10_from_navarone Mojo: force10fromnavarone Allmovie: v18172 TCM: 20592 TV.com: movies/force-10-from-navarone
Allmusic: mw0001180292
Modifica les dades a Wikidata

Força Deu de Navarone (Force 10 From Navarone) és una pel·lícula bèl·lica britànica dirigida per Guy Hamilton el 1978. Fracàs de públic i crítica a l'estrena, aquesta producció té avui l'estatus de pel·lícula de culte pels aficionats de pel·lícules bèl·liques. Ha estat doblada al català.[2]

Argument[modifica]

Els fugitius del comando britànic que ha aconseguit destruir els canons de Navarone se n'han sortit malgrat la presència d'un traïdor entre ells. Creien aquest executat, però sembla que encara és viu, i és en realitat un espia alemany que hauria estat a Iugoslàvia entre els partisans. Mallory i Miller són els únics capaços de poder-lo identificar, són enviats de nou amb una unitat americana anomenada Huracà (Força 10), dirigida pel coronel Barnsby, que no és molt favorable a la seva presència. Cadascun dels caps d'equip, Barnsby i Mallory, ignora l'autèntica missió de l'altre. El seu avió és tocat, i, en l'aterratge, el comando és dispersat i delmat. Els supervivents són recollits per partisans que resulten estar del costat dels alemanys. Presoners, llavors han de convèncer els alemanys que no són espies, per no ser afusellats[3]

Repartiment[modifica]

Al voltant de la pel·lícula[modifica]

  • Aquesta pel·lícula és considerada una continuació de la pel·lícula Els canons de Navarone, més que de la novel·la d'Alistair MacLean que era la base de la pel·lícula. En aquesta versió, els papers de Mallory i Miller, interpretats per Gregory Peck i David Niven, han estat agafats per Robert Shaw i Edward Fox. Aquesta continuació va ser estrenada 17 anys després de la primera pel·lícula, i Gregory Peck i David Niven són massa grans per reprendre els seus papers mentre l'acció es desenvolupa alguns mesos després dels esdeveniments de la pel·lícula de 1961.
  • En l'argument de la pel·lícula Els Canons de Navarone al començament, es tornen a veure les imatges del final de la primera pel·lícula amb la destrucció dels canons i el sabotatge de Mallory i Miller a les naus de guerra britàniques, alguns passatges han hagut de ser rodats novament amb la finalitat d'inserir Robert Shaw i Edward Fox en els papers de Mallory i Miller que reemplacen Gregory Peck i David Niven.
  • Robert Shaw moriria sis mesos després del final del rodatge. Tenia 51 anys.
  • Rodada per 10 milions de dòlars, a la pel·lícula no li surten els comptes en el moment de la seva estrena i només recapta 7,2 milions de dòlars. Tanmateix, el 2006, la pel·lícula acumularà uns guanys de 25 milions de dòlars.
  • El pont estratègic de la pel·lícula "Đurđevićté" es troba a Montenegro sobre el riu Tara.

Referències[modifica]

  1. George MacDonald Fraser, The Light's on at Signpost, HarperCollins 2002 p130-141
  2. esadir.cat. Força Deu de Navarone (en català). esadir.cat. 
  3. «Force Ten from Navarone». The New York Times.