Forcadella

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'ésser viuForcadella
Anthias anthias
Anthias anthias.jpg
Exemplar mascle
Anthias Anthias (1785-1997).jpg
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 198711
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
OrdrePerciformes
FamíliaSerranidae
GènereAnthias
EspècieAnthias anthias
(Linnaeus, 1758)[1][2]
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Modifica les dades a Wikidata
Exemplars fotografiats a prop de l'illa Giglio (la Toscana, Itàlia).
Forcadella fotografiada a Sicília
Forcadella fotografiada a la Toscana
Forcadelles, Paramuricea clavata i Astroides calycularis fotografiats a Capo Gallo (Palerm, (Sicília).

La forcadella, l'abella, el cabut o la somera vermella[4] (Anthias anthias) és una espècie de peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids.[5]

Morfologia[modifica]

  • Pot assolir 27 cm de llargària màxima, tot i que la seua mida més comuna és de 15.
  • Cos ovalat i comprimit lateralment.
  • Aletes dorsals i ventrals llargues (aquestes darreres arriben a la caudal, la qual és grossa i escotada).
  • Aletes pèlviques ben desenvolupades.
  • Les aletes ventrals del mascles són més grosses que les de les femelles.
  • Coloració vermella o rosada amb taques i bandes operculars grogues. Aletes ventrals groguenques. Ventre argentat.
  • Ulls de color blau violeta.[6][7][8][9][10][11]

Reproducció[modifica]

La seua reproducció és externa.[12] A més, és un hermafrodita successiu, el qual primer madura com a femella i més tard es transforma en mascle. Aquesta transformació no depèn només de l'edat, sinó també de l'estructura social del grup al qual pertany. Així, els peixos viuen formant un grup de femelles acompanyades del mascle dominant i, només quan aquest darrer mor, la femella de més rang es transforma en mascle.[13]

Alimentació[modifica]

Menja crustacis planctònics i peixets.[10][14]

Depredadors[modifica]

A les illes Açores és depredat per la círvia rivoliana (Seriola rivoliana)[15] i la mòllera roquera (Phycis phycis).[16]

Hàbitat[modifica]

És un peix marí, de clima subtropical (16°C-22°C, 72°N-36°N, 23°W-42°E) i associat als fons rocallosos i esculls de corall (compartint, de vegades, l'hàbitat de formes cavernícoles) fins als 300 m de fondària (normalment, entre 30 i 50).[17][18]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba des de la Mediterrània[19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29] i Portugal (incloent-hi les illes Açores) fins a Angola i el nord de Namíbia.[30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49]

Costums[modifica]

És tímid, nocturn, molt sedentari i fotòfug.[6][10] Acostuma a viure en petits grups.[13]

Ús comercial[modifica]

És comestible, però no és pescat de manera comercial.[50]

Observacions[modifica]

Referències[modifica]

  1. Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  2. uBio (anglès)
  3. Catalogue of Life (anglès)
  4. TERMCAT (català)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 Enciclopèdia Catalana (català)
  7. DORIS (francès)
  8. AquaBase (francès)
  9. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 FishBase (anglès)
  11. Mare Nostrum (castellà)
  12. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  13. 13,0 13,1 buceo.mforos.com (castellà)
  14. Encyclopedia of Life (anglès)
  15. Barreiros, J.P., T. Morato, R.S. Santos i A.E. de Borba, 2003. Interannual changes in the diet of the Almaco jack, Seriola rivoliana (Perciformes: Carangidae) from the Azores. Cybium 27(1):37-40.
  16. FishBase (anglès)
  17. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea. Prepared and published with the support of the FAO Regional Office for Africa. FAO, Roma. 268 p.
  18. Baensch, H.A. i H. Debelius, 1997. Meerwasser atlas. Mergus Verlag GmbH, Postfach 86, 49302, Melle, Alemanya. 1216 p. 3a edició.
  19. Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  20. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421.
  21. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  22. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  23. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  24. Koutrakis, E.T., A.A. Kallianiotis i A.C. Tsikliras, 2004. Temporal patterns of larval fish distribution and abundance in a coastal area of northern Greece Sci. Mar. 68(4):585-595.
  25. Labropoulou, M. i C. Papaconstantinou, 2000. Community structure of deep-sea demersal fish in the North Aegean Sea (northeastern Mediterranean). Hydrobiologia 440:281-296.
  26. Louisy, P., 2001. Guide d'identification des poissons marins. Europe et Méditerranée. París: Eds. Eugène Ulmer.
  27. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244p.
  28. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  29. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  30. Afonso, P., F.M. Porteiro, R.S. Santos, J.P. Barreiros, J. Worms i P. Wirtz, 1999. Coastal marine fishes of São Tomé Island (Gulf of Guinea). Arquipélago 17(A):65-92.
  31. Bianchi, G., 1986. Fichas FAO de identifacao de espécies para propósitos comerciais. Guia de campo para as espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Angola. Preparado com o apoio da NORAD e da FAO (FIRM) Programa Regular, FAO, Roma. 184 p.
  32. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1993. FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Namibia. FAO, Roma, Itàlia. 250 p.
  33. Bianchi, G., K.E. Carpenter, J.-P. Roux, F.J. Molloy, D. Boyer i H.J. Boyer, 1999. Field guide to the living marine resources of Namibia. FAO species identification guide for fishery purposes. Roma, FAO. 265 p.
  34. Fock, H., F. Uiblein, F. Köster i H. von Westernhagen, 2002. Biodiversity and species-environment relationships of the demersal fish assemblage at the Great Meteor Seamount (subtropical NE Atlantic), sampled by different trawls. Mar. Biol. 141:185-199.
  35. Frade, F. i F.C. Costa, 1956. Investigações sobre os peixes de superfície e a pesca nas ilhas de São Tomé e do Príncipe. Conferência Internacional dos Africanistas Ocidentais, 6a sessão, São Tomé, Communicações 4:152-175.
  36. Maugé, L.A., 1990. Anthiidae'. p. 707-708. A: J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, París; i UNESCO, París. Vol. 2.
  37. Mendes, B., P. Fonseca i A. Campos, 2004. Weight-length relationships for 46 fish species of the Portuguese west coast. J. Appl. Ichthyol. 20:355-361.
  38. Nunes, A., 1953. Peixes da Madeira. Edição da Junta Geral do distrito Autón.
  39. Ofori-adu, D.W., 1988 List of fishes, shellfishes and other marine food resources in the Ghanaian coastal waters. Mar. Fish. Res. Tech. Pap. Núm. 1. 43 p.
  40. Osório, B., 1891. Estudos ichtyológicos acerca da fauna dos domínios portugueses na Africa, 3a. nota: Peixes marítimos das ilhas de S. Thomé, do Princípe e ilhéo das Rolas. J. Sci. Math. Phys. Nat. 2(6):97-139.
  41. Osório, B., 1898. Da distribuição geográfica dos peixes e crustáceos colhidos nas possessões portuguesas da África Occidental e existentes no Museu Nacional de Lisboa. J. Sci. Math. Phys. Nat. 5(19):185-207.
  42. Reiner, F., 1996. Catálogo dos peixes do Arquipélago de Cabo Verde. Publicações avulsas do IPIMAR Núm. 2. 339 p.
  43. Sanches, J.G., 1991. Catálogo dos principais peixes marinhos da República de Guiné-Bissau. Publicações avulsas do I.N.I.P. Núm. 16. 429 p.
  44. Santos, R.S., F.M. Porteiro i J.P. Barreiros, 1997. Marine fishes of the Azores: annotated checklist and bibliography. Bulletin of the University of Azores. Supplement 1. 244 p.
  45. Schneider, W., 1990. FAO species identification sheets for fishery purposes. Field guide to the commercial marine resources of the Gulf of Guinea.
  46. Shcherbachev Yu, N., E.I. Kukuev i V.I. Shlibanov, 1985. Composition of the benthic and demersal ichthyocenoses of the submarine mountains in the southern part of the North Atlantic Range. J. Ichthyol. 25:110-125.
  47. Wirtz, P., R. Fricke i M.J. Biscoito, 2008. The coastal fishes of Madeira Island-new records and an annotated check-list. Zootaxa 1715: 1-26.
  48. Tortonese, E., 1986. Serranidae. p. 780-792. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. vol. 2.
  49. Whitehead, P.J.P., M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese, (eds.). 1986. Fishes of the North-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vols. I-III:1473 p.
  50. El Maestro Pescador (castellà)
  51. Club d'immersió biologia (català)


Bibliografia[modifica]

  • Anderson, W.D. Jr. i C.C. Baldwin, 2000. A new species of Anthias (Teleostei: Serranidae: Anthiinae) from the Galápagos Islands, with keys to Anthias and eastern Pacific Anthiinae. Proc. Biol. Soc. Wash. 113(2):369-385.
  • Anònim, 2000. Fish collection database of the J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2001. Fish collection database of the National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Fish collection database of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Bertolini, F., U. D'Ancona, E. Padoa Montalenti, S. Ranzi, L. Sanzo, A. Sparta, E. Tortonese i M. Vialli, 1956. Uova, larve e stadi giovanili di Teleostei. Fauna Flora Golfo Napoli Monogr. 38:1-1064.
  • Gomes, T.M., E. Sola, M.P. Grós, G. Menezes i M.R. Pinho, 1998. Trophic relationships and feeding habits of demersal fishes from the Azores: importance to multispecies assessment. ICES C.M. 1998/O: 7.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Wheeler, A., 1977. Das grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs[modifica]