Vés al contingut

Forces Democràtiques Sirianes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióForces Democràtiques Sirianes
àrab: قوات سوريا الديمقراطية
kurd: Hêzên Sûriya Demokratîk
siríac: ܚܝ̈ܠܘܬܐ ܕܣܘܪܝܐ ܕܝܡܩܪܛܝܬܐ

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtFDS o SDF (per les sigles en anglès)
Tipusexèrcit irregular
Grup d'Organització Armada Modifica el valor a Wikidata
Ideologia

Milícies kurdes

Milícies kurd-àrabs

Milícies àrabs

Milícies Assiries

Milícies Turcmanes

Braç Polític

Consell Democràtic de Síria
Història
ReemplaçaVolcà de l'Eufrates
Creació10 octubre 2015
Activitat
ÀmbitGovernació d'Alep
Governació d'al-Hasakah
Governació d'Ar-Raqqà
Governació de Deir ez-Zor
Afiliats+80.000 (Març de 2017)
  • 36.000 membres YPG
  • 24.000 mmebres YPJ
  • 20.000 members de milícies àrabs
  • Alguns milers d'altres grups
Governança corporativa
Seu
Oponents
Lloc websdf-press.com… Modifica el valor a Wikidata
Facebook: QSDMedia X: sdf_press_1 Modifica el valor a Wikidata

Les Forces Democràtiques Sirianes (àrab: قوات سوريا الديمقراطية, Quwwāt Sūriyā al-Dīmuqrāṭiyya; kurd: Hêzên Sûriya Demokratîk; siríac: ܚܝ̈ܠܘܬܐ ܕܣܘܪܝܐ ܕܝܡܩܪܛܝܬܐ, Haylawotho d'Suriya Demoqratoyto), habitualment abreujat com a FDS o SDF (per les seves sigles en anglès), són una aliança de milícies kurdes, àrabs, assíries, armènies, turcmanes i circassianes en la Guerra civil siriana, que lluiten contra Estat Islàmic (EI) i en contra d'altres faccions rebels que cooperen amb el Front Al-Nusra i altres grups gihadistes com ara Ahrar Al-Sham. Les FDS afirmen estar lluitant per una Síria laica, democràtica i federal. Els seus objectius i el de les operacions militars són part de la Revolució de Rojava en què els ciutadans estan gestionant, de facto, un govern basat en els principis de democràcia directa i el confederalisme democràtic. El 10 de desembre de 2015, després d'una conferència de dos dies, les FDS van crear el seu braç polític, l'anomenat Consell Democràtic de Síria.[1][2] En el projecte de redacció i actualització de la constitució de 2016, la Rojava estableix les FDS com la seva força de defensa oficial.[3]

Les FDS s'han centrat principalment a combatre EI, i l'han desplaçat amb èxit d'àrees estratègiques importants, com al-Shaddadi, Al-Hawl, Sarrin i Manbij.[4]

Al voltant del 60% dels membres en són kurds.[5] Segons The Economist, les FDS han estat descrites com "la filial de les YPG kurdes".[6]

Creació

[modifica]

La creació de les FDS es va anunciar l'11 d'octubre de 2015, durant una conferència de premsa a Al-Hasakah.[7]

L'aliança es basa en les reeixides operacions del Volcà de l'Eufrates (VE, en kurd: Burkān al-Furāt) amb la cooperació de les YPG kurdes i algunes faccions de l'Exèrcit Lliure de Síria (FSA per les seves sigles en anglès), que va ajudar a defensar la ciutat kurda de Kobanî. El VE es va aliar posteriorment amb Liwa Thuwwar al-Raqqa, que va participar en l'alliberament de Tell Abyad en mans d'Estat Islàmic. L'aliança actual també inclou forces de l'autoadministrat Cantó de Cizire, com ara el Consell Militar Siríac (milícia cristiana) i les Forces d'Al-Sanadid, una tribu àrab, ambdues plenament lliurades a l'alliberament d'Al-Hasakah en mans islamistes.[8] No obstant les estimacions de la grandària de les forces, aquestes varien significativament: el seu nombre pot ser tan alt com 55.000 components.[9]

Alguns dels grups rebels entrenats pel Pentàgon dels Estats Units, també van passar a formar part de l'aliança, amb les tasques d'"d'informar sobre els atacs aeris contra Estat Islàmic i de reclutar rebels moderats".[10]

Grups fundadors

[modifica]

Història

[modifica]

2015

[modifica]

A finals d'octubre de 2015 el grup tribal Liwaa Siqur El-Badiye es va unir a les FDS per combatre EI al sud de la província de Hasakah.[11] El 15 de novembre de 2015 el grup Furat Jarablus, part de l'Exèrcit Lliure de Síria, va anunciar que s'integrava en la coalició.[12] El 2 de desembre de 2015 la tribu àrab Al-Shatait, present en la Governació de Deir Ez-Zor, va unir-se i va enviar els seus combatents a Al-Shaddadah.[13]

2016

[modifica]

Durant tot l'any 2016 unes 4.266 persones van formar part dels diferents programes d'entrenament per així unir-se a les FDS, d'aquest nombre resten exclosos els grups anomenats a continuació:[14][15]

El mes de gener s'hi van unir el Batalló dels Màrtirs de l'Eufrates i el Batalló per la Llibertat de Jarablus. Durant el febrer els van seguir la Brigada dels Màrtirs de la població àrab d'al-Makhmar, després de l'ofensiva a la presa de Tishrin,[16] i el Batalló del Màrtir Kaseem al-Arref, originari de la localitat de Sarrin, que es va integrar en l'Exèrcit dels Revolucionaris.[17] El març s'hi va afegir la Brigada Jund al-Haramayn a través de l'Exèrcit dels Revolucionaris, que operen a les zones d'Alep, zones al nord d'aquesta ciutat i a Kobani. El mateix mes també s'hi van unir 200 àrabs de la zona d'al-Shaddadi,[18] i el grup àrab Liwa Ahrar al-Raqqah. A principis d'abril grups àrabs que componien les FDS van fundar el Consell Militar de Manbij per intentar alliberar la ciutat de Manbij i els seus voltants (durant l'ofensiva sobre Manbij). El consell també incloïa la Brigada Turcmana de Manbij. El mes de maig s'hi uneixen unes 300 persones d'Al-Shaitat. A finals de juny entren dins de les FDS el Batalló de Rebels de Tal Rifaat, un grup de 100 persones d'al-Shaitat, anteriorment part d'una organització que formava part de l'Exèrcit Lliure Sirià,[19] i també 160 persones de l'àrea d'al-Shaddadah.[20]

El 14 d'agost, després de la conquesta de la ciutat de Manbij, les FDS van establir el Consell Militar d'al-Bab, amb l'objectiu d'alliberar la ciutat d'al-Bab i rodalia.[21] El 21 d'agost, també es va crear el Consell Militar de Jarablus perseguint la mateixa finalitat a la ciutat de Jarablus.[22] El líder del consell, Abdel Sattar al-Jader, va ser assassinat l'endemà de l'anunci, i un sospitós va ser detingut el mateix dia.[23]

A principis de setembre la brigada al-Nukhbat comandada per Ahmad Jarba es va unir a les FDS, la seva integració va ser un cop d'efecte important en favor de la coalició, ja que Jarba era l'expresident de la Coalició Nacional Siriana.[24] L'octubre es van integrar en l'aliança el grup Unió d'Oficials Lliures.[25] El mateix mes també es va crear un batalló format únicament per dones al Consell Militar d'al-Bab.[25] A principis de novembre un batalló de la Legió Sham es va unir al Consell Militar de Manbij; durant el mateix període, també alguns membres i l'antic líder de Liwa al-Owais Qorani d'Al-Tharah s'integren en les FDS. El desembre es crea la brigada Chahba, formada per veïns d'al-Bab i Azaz, i s'uneixen a la coalició. El mateix mes es crea el Consell Militar de Deir al-Zor,[26] es forma una nova brigada àrab amb més de 1.000 membres per preparar-se per la segona fase de l'ofensiva del nord d'Ar-Raqqà.[27] Abans d'acabar l'any, el 12 de desembre, 270 kurds i àrabs que havien participat en la segona fase de l'ofensiva al nord d'Ar-Raqqà completen la seva formació a l'Acadèmia Màrtir Abu Leyla.

2017

[modifica]

Al llarg de l'any 2017, unes 5.983 persones van formar part dels diferents programes d'entrenament per tot seguit unir-se a les files dels diferents grups que actuen sota el nom de Forces Democràtiques de Síria; d'aquest nombre resten exclosos els grups i individus anomenats a continuació:[28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41]

El 13 de febrer es forma el primer regiment de les YPG/YPJ al Cantó de Kobani. Un segon, anomenat Regiment Şehîd Şevger Kobanî, va ser creat el 18 de febrer.[42] Finalment es van crear 4 regiments.[43] A finals de febrer es va unir el grup assiri Guàrdia Khabour, i va prendre el control de la seguretat de les poblacions de majoria assíria;[44] també es va declarar la formació del primer regiment de les YPG/YPJ al Cantó d'Afrin, anomenat Regiment Màrtir Xebat Derik.[43] A finals de març la tribu Ajeel d'ar-Raqqa anunciava el seu suport a l'ofensiva d'Ar-Raqqà per part de les FDS i enviava 150 combatents. El 7 d'abril s'uneix el grup Cavaller de Jazeera, nadiu del nord d'Ar-Raqqà; dies més tard es creen dos nous regiments de les YPG/YPJ anomenats Regiment Màrtir Gabar i Regiment Màrtirs Derik i Zana al Cantó de Cizîrê. El mes de maig es va crear el grup Forces de Seguretat Internes d'Ar-Raqqà: inicialment constava de 50 membres radicats a Ayn Issa, però la intenció era arribar-ne fins a 3.000.[45]

A principis de juny un grup de 60 combatents de la Divisió Sultà Murad, encapçalats per Abo al-Kheir, va desertar de les milícies proturques per unir-se a les FDS. El 10 de juliol es va formar el Batalló femení àrab Màrtir Amara a la Governació de Deir al-Zor, format inicialment per 35 membres. A mitjans d'agost el grup Jaysh al-Thuwar es va integrar en les files de les FDS per a combatre l'ocupació turca del nord de Síria.[46] A finals d'agost 800 membres de les Forces d'Elit, grup que formava part del ELS, abandonen l'organització i s'uneixen al Consell Militar de Deir al-Zor.[47] A principis de setembre una facció de la Brigada Septentrional, que formava part de les milícies proturques, s'uneix a les FDS.[48] El 15 de novembre Talal Silo, fins aquell moment portaveu de les FDS, es va rendir o canviar de bàndol i es lliurà a l'Exèrcit Turc.[49] Més tard, a finals de novembre, es va crear el Regiment Màrtir Adnan Abu Amjad, format per 250 membres i integrat en el Consell Militar de Manbij.[50] El 20 de desembre Hussam Awak anunciava que abandonava les FDS en Facebook sense aclarir-ne el motiu.[51]

2018

[modifica]

El 13 de gener s'anuncia que la Coalició dirigida pels Estats Units d'Amèrica forma la Força de Seguretat Fronterera Siriana, amb l'objectiu d'arribar a 30.000 combatents, la meitat dels quals estarien compostos pels actuals membres de les FDS.[52] A finals del mateix mes Kino Gabriel, portaveu del Consell Militar Siríac, va esdevenir el portaveu de les FDS.[53] El juny es crea la Brigada per l'alliberament d'Idlib i Afrin, junt amb la Brigada Revolucionària d'Idlib. El juliol es forma la primera brigada d'enginyers de combats[54] i l'agost el primer Regiment de Forces Especials.[55] El 24 de setembre el Partit Democràtic Assiri anuncia la creació d'una direcció militar unitària per a Nattoreh i els guàrdies de Khabour: la força es coneixeria com a «forces d'Ashur».

2019

[modifica]

El 23 de març de 2019, les FDS anuncien la conquesta de l'últim territori controlat per Estat Islàmic en capturar la ciutat de Baghuz. El 24 d'abril de 2019, es forma el grup armeni Brigada Màrtir Nubar Onzanyan a l'església Marziya de Tell Goran, el mateix dia que es commemorava el 104è aniversari del Genocidi armeni.[56]

2024

[modifica]

Les Forces Democràtiques Sirianes van operar en un context d'enfrontament continu amb Estat Islàmic i la defensa del territori autònom amb Turquia, que les considera una extensió del PKK i amb el règim de Baixar al-Àssad, i a finals de 2024, amb la caiguda d'al-Àssad, les activitats van evolucionar cap a negociacions polítiques i militars amb el nou govern de transició liderat per Ahmed aix-Xar'a, que van culminar en acords d'integració i alto el foc en octubre de 2025.[57]

Conflicte entre el govern i les Forces Democràtiques Sirianes

[modifica]

A principis de 2025 les Forces Democràtiques Sirianes van enviar unitats per omplir buits de poder a zones controlades pel règim fins el final de la guerra a Deir ez-Zor, Raqqa i Alep. El 10 de març de 2025, govern d'Ahmed aix-Xar'a i les FDS van signar un acord que preveia integrar aquest darrer grup en les noves Forces Armades Sirianes a finals del 2025. Les FDS volen incorporar els seus batallons existents a les forces armades sirianes amb un cert grau d'autonomia, i el govern vol integrar individualment els combatents de les FDS.[58]

El govern i les FDS van combatre a Alep l'octubre de 2025 i en resultà la signatura d'un acord d'alto el foc integral el 7 d'octubre,[57] que ha estat violat en diverses ocasions en els mesos posteriors, i després que el desembre de 2025 l'exèrcit sirià declarés els barris de Sheikh Maqsoud i Ashrafieh com a objectius militars legítims hi van esclatar nous combats i bombardejos intensos fins que l'11 de gener de 2026 es va signar un nou alto el foc i les FDS es van retirar de la ciutat.[59]

Les tensions van augmentar a principis de gener de 2026 amb l'avanç de les forces governamentals cap a l'est, i les FDS es van retirar en gran manera després dels enfrontaments inicials en una tensa zona de primera línia a la província oriental d'Alep, i es va arribar a un acord d'alto el foc i la retirada de les FDS de la governació d'Ar-Raqqà i la de Deir ez-Zor,[60] i durant els combats van escapar desenes de presoners d'Estat Islàmic de la presó d'al-Aqtan d'Ar-Raqqà.[61]

Consells militars

[modifica]

Durant l'any 2016 i 2017, les Forces Democràtiques de Síria van crear tres consells militars a la regió de Shahba i un al Cantó de Cizîrê per tal de facilitar i realitzar les operacions militars a la regió entre l'Eufrates i el Cantó d'Afrin i a la Governació de Deir ez-Zor. Els quatre consells militars són: el Consell Militar de Manbij, el d'al-Bab, el de Jarablus i el de Deir ez-Zor, tots integrats per militants locals de les respectives regions.

Consell Militar de Manbij

[modifica]

El Consell Militar de Manbij (CMM) és una coalició establerta el 2 d'abril de 2016 a la presa de Tishrin (al riu Eufrates). L'objectiu del consell era capturar la ciutat de Manbij, per a després, un cop assegurada, transferir-ne el control a un consell civil que en gestionés el dia a dia.

L'ofensiva sobre Manbij va incloure el CMM, així com les Forces d'Operacions Especials dels Estats Units i un mínim de contingents de les YPG i les YPJ. La gran majoria dels militants participants eren àrabs. El 5 d'abril a Sarrin es va crear el consell civil integrat per persones originàries de Manbij que havien fugit de la ciutat quan Estat Islàmic va capturar-la anys enrere, per tal que la gestionin un cop alliberada. El consell l'integren àrabs, kurds, turcmans i circassians,[62] per tal de mostrar que sota la seva administració hi poden viure tota mena de pobles d'orígens diferents.[63]

El comandant del Consell Militar, Abu Leyla, va morir durant els enfrontaments i va ser substituït per Abu Adel. L'ofensiva va prendre el seu nom en honor seu.

El 19 d'agost de 2016 el consell militar va emetre un comunicat donant per acabat l'alliberament total de la ciutat i les poblacions que la rodegen, i traspassant-ne l'administració al consell civil.[64][65]

Consell Militar d'al-Bab

[modifica]

El Consell Militar d'al-Bab va ser creat el 14 d'agost de 2016 i integra 7 grups afiliats a les FDS amb l'objectiu de capturar al-Bab, a l'oest de Manbij. En el moment de la creació van demanar el suport aeri dels Estats Units, tal com el va tenir el CMM.[66]

Les primeres batalles lliurades pel consell es van realitzar durant el transcurs de l'ofensiva a al-Bab des del Cantó d'Afrin.[67]

Consell Militar de Jarablus

[modifica]

El Consell Militar de Jarablus va ser creat per militants procedents de la ciutat de Jarablus, afiliats a les FDS, amb l'objectiu de capturar Jarablus, al nord de Manbij.[66]

El principal comandant del consell militar, Abdel Sattar al-Jader, va ser assassinat dies abans de la intervenció turca al nord de Síria. Les FDS van acusar la intel·ligència militar turca d'organitzar l'atemptat.[68]

Consell Militar de Deir Ezzor

[modifica]

El 8 de desembre del 2016 les Forces Democràtiques de Síria van crear el Consell Militar de Deir Ezzor i va ser presentat durant una conferència a Al-Hasakah.[26] L'11 de desembre, el Consell va declarar que després de completar la segona fase de l'ofensiva de Raqqa redirigiria el seu focus a la Governació de Deir ez-Zor.[69]

Suport dels Estats Units

[modifica]

El 12 d'octubre de 2015, el Pentàgon va confirmar el subministrament, mitjançant un avió estatunidenc C-17, de 100 palets amb 45 tones d'armes i munició sobre el nord de Síria per ajudar "grups àrabs". El portaveu de les YPG Polat Can va confirmar el llançament de l'ajuda a Rojava, identificant en la càrrega "rifles d'assalt, morters i munició, però mancant míssils antitanc TOW i armes antiaèries".[70] No obstant això, els principals grups àrabs dins la Coalició Àrab de Síria va negar haver-ne rebut, i va assenyalar que l'ajuda podria haver estat destinada només als seus aliats kurds.[71]

Tot i que les armes van ser enviades principalment per a assetjar la ciutat d'Ar-Raqqa (capital d'Estat Islàmic a Síria), Polat Can va reiterar que la prioritat dels kurds era la unió del Cantó d'Efrin amb el de Kobani, per a alliberar així els gairebé 100 quilòmetres restants de frontera entre Síria i Turquia, incloent-hi la ciutat fronterera de Jarablus, en mans gihadistes.[70] Per contra, el comandant general YPG Sipan Hemo va dir al diari al-Hayat, amb seu a Londres, que s'esperava un atac contra Estat Islàmic a ar-Raqqa "en qüestió de setmanes".[72]

El subministrament es va produir només pocs dies després que el Pentàgon hagués abandonat oficialment el seu programa de formació i equipament de rebels moderats que lluitaven contra EI amb una inversió de 500 milions de dòlars.[73] Sergey Lavrov, ministre d'Afers Exteriors rus, va criticar-lo i va defensar que "una considerable part d'aquestes armes caurien en mans de terroristes".[74]

Durant l'ofensiva al-Shaddadi, forces especials nord-americanes van coordinar els atacs aeris contra EI juntament amb les FDS.[75]

El 21 de maig de 2016, el general Joseph Votel, comandant general del Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM), va realitzar diferents viatges secrets de poques hores de durada per visitar els llocs on hi havia les forces especials estatunidenques i es va reunir amb les forces locals dels EUA. La visita va tenir lloc quan es van afegir les primeres 250 forces d'operacions especials dels Estats Units a Síria per treballar amb les forces locals.[76]

Els grups d'oposició sirians ideològicament islamistes de la Coalició Nacional Siriana, recolzats per Turquia, s'oposen enèrgicament al suport internacional que reben les FDS.[77][78]

El gener de 2017, la Unió Siríaca Europea va sol·licitar als Estats Units proporcionar més suport als militants assiris i kurds de les Forces Democràtiques de Síria. Segons els informes, el Pentàgon va afavorir els combatents àrabs de les FDS,[79] i a l'abril les MFS i la HSNB van insistir en la demanda de més suport dels Estats Units.[80]

A finals de gener de 2017, les FDS van rebre una sèrie de vehicles blindats produïts per ArmorGroup i subministrats pels nord-americans.[81]

El febrer de 2017, Stephen Townsend va visitar Kobani. El 25 de febrer, el Comandament Central dels Estats Units (CENTCOM) va indicar que continuaria entrenant i equipant les forces del Consell Militar Manbij.[82] Durant l'ofensiva a l'est d'Alep (febrer-març de 2017), els nord-americans van desplegar tropes i vehicles blindats en poblacions properes a Manbij, en un intent de "dissuadir" els atacs constants de les forces recolzades per Turquia a les FDS a l'oest i nord de Manbij.[83]

A finals de març de 2017, els nord-americans van enviar 30 vehicles blindats més a les FDS per al seu ús en l'ofensiva de Raqqa.[84]

A finals d'abril de 2017, els Estats Units van col·locar contingents de soldats a la frontera entre Rojava i Turquia per tal de frenar els continuats bombardejos de les forces aèries turques en territori kurd-sirià, coincidint amb els avanços de les forces d'autodefensa en la campanya Raqqa.[85][86]

El 9 de maig de 2017, el Pentàgon va anunciar que el president nord-americà Donald Trump havia aprovat un pla en què els Estats Units es comprometien a proporcionar armament pesat a les YPG (milícia més gran dins les FDS), just abans d'una ofensiva final per alliberar la ciutat de Raqqa en mans d'Estat Islàmic.[87][88]

Disputes internes

[modifica]

El novembre de 2015, Liwa Thuwar al-Raqqa es va fusionar amb l'exèrcit de la tribu per formar Jabhat Thuwar Al Raqqa. Després d'algunes tensions entre el grup i les Unitats de Protecció Popular (YPG), el 6 de gener de l'any 2016 van emetre un comunicat afirmant que es dissolien.[89] Aquest mateix mes, algunes fonts van afirmar, però, que el Liwa Thuwar A Raqqa havia reaparegut, per finalment anunciar la seva integració en les FDS.

Turquia, per la seva banda, en diverses ocasions va intentar, sempre sense èxit, alimentar un possible conflicte entre les diferents ètnies que formaven les FDS.[90] En un d'aquests intents, l'estiu del 2016, un cop Manbij és alliberada, el Sheikh Farouk al-Mashi, exmembre àrab del parlament sirià i designat copresident de l'Ajuntament de Manbij, va declarar: "Tinc un document d'identitat sirià, i els kurds tenen un document d'identitat sirià. Deixeu que les persones que parlen contra nosaltres a Turquia i Europa vinguin aquí i lluiten contra Estat Islàmic. ¿Per què hi ha aquesta distorsió en els mitjans de comunicació sobre els problemes entre kurds i àrabs?". El kurd company del copresident Salih Haji Mohammed va declarar: "En el nostre contracte social, diem que volem tenir bones relacions amb els països veïns com Turquia. Qualsevol país que no interfereixi entre Manbij i les nostres àrees, tindrà bones relacions amb nosaltres".[91]

El setembre de l'any 2016 durant la intervenció militar turca durant la guerra civil, el líder del grup Liwa al-Tahrir, Abdul Karim Obeid, va desertar per unir-se als rebels turcs d'entre 20 a 100 combatents, criticant una suposada dominació de les YPG en les FDS. Alguns combatents que no van desertar, però van suggerir que el grup estava disconforme amb l'administració civil de Rojava que assumeix el poder tant bon punt la zona està assegurada, i trauen el poder als Consells Militars.[92]

També el setembre de l'any 2016 durant la intervenció militar turca, algunes fonts àrabs van informar que Liwa Ahrar al-Raqqa es va enfrontar amb les YPG. No obstant això, dos dies més tard el comandant de Liwa Ahrar d'al-Raqqa va comunicar que les notícies sobre els enfrontaments i desercions eren falses.[93]

A mitjans de novembre de 2016, l'oficina política de Liwa Thuwar d'al-Raqqa, amb fortes connexions amb Turquia, va condemnar l'ofensiva a Raqqa de les FDS dirigida per les YPG. Això va provocar tensions entre l'oficina del grup, que s'oposa a les YPG, i el líder, comandant i general de Jabhat Thuwar Al Raqqa, Abu Issa, ferm aliat de les YPG. Alguns membres de Jabhat Thuwar Al Raqqa van abandonar el grup per unir-se a Liwa Ahrar al-Raqqa, membre de les FDS, en resposta a les tensions i en mostra de suport a la coalició kurd-àrab.

El 10 de desembre de 2016, es va anunciar la segona fase de la campanya del Nord de Raqqa, amb Jabhat Thuwar al-Raqqa participant sota el paraigua de les FDS. Dues setmanes més tard, la brigada dels Falcons de Raqqa va detenir alguns comandaments militars de Thuwar al-Raqqa i els va obligar a desertar. El 27 de desembre, els comandants van declarar que encara dirigien el grup armat.[94]

El 20 de febrer de 2017, un subcomandant de la brigada Falcont de Raqqa, Abu Yamen al-Meko, amb forts vincles amb la Direcció d'Intel·ligència Militar, va declarar la seva lleialtat a Bashar al-Assad i va formar la unitat progovernamental "Tajamou al -Shamal". En conseqüència, els seus seguidors van aixecar la bandera baasista a la seva seu a la localitat d'al-Fares. Aquestes accions, però, van provocar la ira de Jabhat Thuwar Al Raqqa, que va llançar un atac sorpresa contra al-Fares, i va destruir la facció d'al-Meko, matant-ne o capturant-ne els seus membres. Jabhat Thuwar al-Raqqa va declarar que "mai permetria en cap cas que el règim i les seves milícies entressin a la ciutat [de Raqqa]".[95][96]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Kurdish-Arab coalition fighting Islamic State in Syria creates political wing agency». Global Post=Agence France-Presse, 10-12-2015. [Consulta: 10 desembre 2015].
  2. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 20 desembre 2015. [Consulta: 13 desembre 2015].
  3. ↑ «Syrian Kurds declare Qamishli as capital for the new federal system». ARA News, 05-07-2016 [Consulta: 20 juliol 2016]. Arxivat 2016-07-08 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-07-08. [Consulta: 17 agost 2016].
  4. ↑ «Kurds, allies seize ISIS supply route on Syria-Iraq border». ARA News, 10-03-2016 [Consulta: 18 març 2016]. Arxivat 25 de juny 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-25. [Consulta: 17 agost 2016].
  5. ↑ «Syrian-Kurdish SDF successfully absorbing non-Kurdish groups, says US». Rudaw [Consulta: 9 març 2016].
  6. ↑ «Global powers seek to revive diplomatic process», 12-02-2016. [Consulta: 1r maig 2016].
  7. ↑ «Declaration of establishment by Syrian Democratic Forces». Kurdish Question, 15-10-2015. Arxivat de l'original el 24 de febrer 2016. [Consulta: 15 octubre 2015].
  8. ↑ «YPG, backed by al- Khabour Guards Forces, al- Sanadid army and the Syriac Military Council, expels IS out of more than 230 towns, villages and farmlands». Syrian Observatory For Human Rights, 28-05-2015. [Consulta: 16 octubre 2015].
  9. ↑ Perry, Tom. «Syrian Kurds now say they now control territory the size of Qatar and Kuwait combined», 15-08-2015. Arxivat de l'original el 16 d'agost 2015. [Consulta: 17 agost 2016].
  10. ↑ Chappell, Bill. «New Rebel Coalition Forms in Syria; Insurgents Lost Ground Over Weekend». NPR, 12-10-2015. [Consulta: 13 octubre 2015].
  11. ↑ «أبناء العشائر العربية يشكلون لواءً وينضمون إلى QSD». Hawar News, 07-11-2015. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2015. [Consulta: 24 novembre 2015].
  12. ↑ «من هم تجمع كتائب فرات جرابلس؟». Hawar News, 22-11-2015. Arxivat de l'original el 24 de novembre 2015. [Consulta: 24 novembre 2015].
  13. ↑ «New allies in northern Syria don’t seem to share U.S. goals | McClatchy DC», 14-11-2015. Arxivat de l'original el 2015-11-14. [Consulta: 4 setembre 2021].
  14. ↑ «Over 1,000 new fighters join Syrian Democratic Forces in fight for Raqqa - ARA News», 10-12-2016. Arxivat de l'original el 11 de desembre 2016. [Consulta: 26 abril 2017].
  15. ↑ «Join the banner of liberalization of the Euphrates to the Military Council in Aleppo Manbej». ARA News, 02-10-2016. Arxivat de l'original el 24 de setembre 2017. [Consulta: 25 abril 2017].
  16. ↑ «Martyrs of Dam Brigade join Syrian Democratic Forces (SDF) | Washington Kurdish Institute», 04-02-2016. Arxivat de l'original el 2016-03-09. [Consulta: 31 març 2016].
  17. ↑ «بيان انضمام كتيبة الشهيد كاظم عارف لجيش الثوار». YouTube. [Consulta: 31 març 2016].
  18. ↑ «Dozens of young men join western-backed SDF to fight ISIS northeast Syria». ARA News, 12-03-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-10. [Consulta: 31 març 2016].
  19. ↑ «Kurdish-led SDF attracts more Arab fighters in Syria's Deir ez-Zor amid growing anti-ISIS campaign - ARA News», 24-06-2016. Arxivat de l'original el 25 de juny 2016. [Consulta: 12 juliol 2016].
  20. ↑ «158 مقاتلاً جديداً يلتحقون بـ ق.س.د - ANHA». Arxivat de l'original el 27 de juny 2016. [Consulta: 12 juliol 2016].
  21. ↑ «Syrian Democratic Forces aim to capture al-Bab, call for coalition support - ARA News» (en anglès). ARA News, 15-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-27 [Consulta: 25 abril 2017].
  22. ↑ «Kurdish-backed Jarabulus council warns Turkey of supporting ISIS north Syria - ARA News» (en anglès). ARA News, 22-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-23 [Consulta: 25 abril 2017].
  23. ↑ «Syria's Kurds have accused Turkey of assassinating a top military commander» (en anglès americà). [Consulta: 4 setembre 2021].
  24. ↑ «South Hasaka situation». Arxivat de l'original el 2016-05-31. [Consulta: 25 abril 2017].
  25. 1 2 News, ANF. «Colonel Hossam Alawak leaves the FSA and joins the SDF» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-12-22. [Consulta: 25 abril 2017].
  26. 1 2 «"قسد" تعقد اجتماعًا في مدينة الحسكة لكافة فصائلها - عنب بلدي» (en àrab). عنب بلدي, 08-12-2016.
  27. ↑ «Over 1,000 new fighters join Syrian Democratic Forces in fight for Raqqa - ARA News» (en anglès). ARA News, 10-12-2016. Arxivat de l'original el 2016-12-11 [Consulta: 26 abril 2017].
  28. ↑ «100 fighters join the Manbij Military Council - ANHA». Arxivat de l'original el 2017-02-05. [Consulta: 27 abril 2017].
  29. ↑ manbij militry council. «أنضمام 274 مقاتلا جديدا الى صفوف مجلس منبج العسكري 28-3-2017», 28-03-2017.
  30. ↑ وكالة أنباء هاوار. «دورة تدريبية جديدة لتخريج القادة والضباط العسكريين», 26-04-2017.
  31. ↑ News, ANF. «246 more youths join the ranks of Manbij Military Council».
  32. ↑ «251 fighters join the SDF ranks after training - ANHA». Arxivat de l'original el 2017-08-16. [Consulta: 27 abril 2017].
  33. ↑ الصناديد. «الصناديد تخرِّج دفعة جديدة من المقاتلين .», 17-05-2017. [Consulta: 14 febrer 2026].
  34. ↑ وكالة أنباء هاوار. «افتتاح الدورة السادسة لوحدات الانضباط العسكري», 20-05-2017. [Consulta: 14 febrer 2026].
  35. ↑ صبحي خليل SOBHI KHALIL. «تخريج دورة الشهيد أبو نور في أكاديمية جبهة الأكراد HEREMA ŞEHBAمناطق الشهباء 26-5-2017», 27-05-2017. [Consulta: 14 febrer 2026].
  36. ↑ «Formation of the first company of Self Defense Forces in the Jazeera province». Hawar News Agency, 08-05-2017. Arxivat de l'original el juny 2017. [Consulta: 31 maig 2017].
  37. ↑ «Hêza Erka Xweparstinê mezin dibe» (en kurdish), 24-07-2015. Arxivat de l'original el 2017-10-10. [Consulta: 14 gener 2017].
  38. ↑ «The Graduation of the First Session of the Self-Defense Forces in Jazeera Canton». Arxivat de l'original el 2017-09-20. [Consulta: 14 gener 2017].
  39. ↑ News, ANF. «200 more youths from Raqqa join the Operation Wrath of Euphrates».
  40. ↑ «عشيرة العجيل بشيوخها وشبانها تساند قوات سوريا الديمقراطية - ANHA». Arxivat de l'original el 2017-04-26. [Consulta: 27 abril 2017].
  41. ↑ «Syrian Democratic Force Storming Al-Sfsafeh Town East Of Al-Tabqah», 01-04-2017. Arxivat de l'original el 26 de setembre 2018. [Consulta: 31 maig 2017].
  42. ↑ «The second regiment contains all Kobanî components | ANHA». Arxivat de l'original el 2017-03-29. [Consulta: 27 abril 2017].
  43. 1 2 News, ANF. «YPG declares two regiments in Cizîre Canton» (en anglès). [Consulta: 27 abril 2017].
  44. ↑ «Assyrians seek self-management in Hasaka over deal with PYD SYRIA NEWS | ZAMAN ALWSL». SYRIA NEWS | ZAMAN ALWSL.
  45. ↑ «Anti-IS coalition trains policemen for Syria's Raqqa».
    «Raqqa Internal Security Force (RISF) - Militia Trained by U.S. - SOF News», 29-06-2017.
  46. ↑ «aldorars.com». Arxivat de l'original el 2018-10-23. [Consulta: 18 maig 2018].
  47. ↑ Editorial, Reuters «U.S.-backed forces to attack Syria's Deir al-Zor soon: SDF official» (en anglès). U.S.
  48. ↑ «Former Euphrates Shield group joined SDF | English». Arxivat de l'original el 2017-09-10. [Consulta: 18 maig 2018].
  49. ↑ Editorial, Reuters «U.S.-backed Syria forces say Turkey pressured commander into defecting» (en anglès). U.S.[Enllaç no actiu]
  50. ↑ manbij militry council. «مشاهد من مناسبة أفتتاح الفوج الأول بمنبج 27/11/2017», 27-11-2017. [Consulta: 18 maig 2018].
  51. ↑ «بعد تبنيه خارطة "روج آفا".. حسام العواك يعلن استقالته من "قسد" - شبكة بلدي الإعلامية». . Arxivat de l'original el 2017-12-21 [Consulta: 18 maig 2018].
  52. ↑ «Coalition and SDF are training a 30,000-strong Syrian border force» (en anglès). The Defense Post, 13-01-2018.
  53. ↑ «تكليف “كينو غابرييل” ناطقاً رسمياً باسم قوات سوريا الديمقراطية» (en àrab). قوات سوريا الديمقراطية - Syrian Democratic Forces, 20-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-09-13 [Consulta: 18 maig 2018]. Arxivat 2018-09-13 a Wayback Machine.
  54. ↑ «Syrian Democratic Forces Update» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2021].
  55. ↑ «Part of 1st military regiment of Special Forces in al-Tabqa - ANHA | HAWARNEWS | English» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2021].
  56. ↑ «Armenian fighters promise to “fight perpetrators of genocide”» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2021].
  57. 1 2 Rogers, Abby. «Ceasefire declared between Syrian forces, Kurdish fighters after one killed» (en anglès). al Jazeera, 07-10-2026. [Consulta: 11 gener 2026].
  58. ↑ Salhani, Justin. «Aleppo clashes expose hurdles in SDF’s integration into Syrian army» (en anglès). al Jazeera, 23-12-2025. [Consulta: 11 gener 2026].
  59. ↑ Wilson, Tabby. «Last Kurdish forces leave Aleppo after ceasefire deal reached» (en anglès). BBC, 11-01-2026. [Consulta: 11 gener 2026].
  60. ↑ «Syria president claims ‘victory for all’ as ceasefire with Kurdish-led force announced» (en anglès). The Guardian, 19-01-2026. [Consulta: 20 gener 2026].
  61. ↑ Lorenzo Tondo, Dan Sabbagh. «Dozens of IS prisoners freed in Syria amid clashes between army and Kurdish-led forces» (en anglès). The Guardian, 19-01-2026. [Consulta: 20 gener 2026].
  62. ↑ Wilgenburg, Wladimir van. «Kurds, rebels in rat race to seize ISIS territory». Arxivat de l'original el 2016-04-25. [Consulta: 21 setembre 2016].
  63. ↑ «Kurds set up new civilian council for recapturing Syria's Manbij from ISIS - ARA News» (en anglès), 06-04-2016. Arxivat de l'original el 2016-04-07. [Consulta: 21 setembre 2016].
  64. ↑ «SDF withdraws from Manbij after liberation, handing city over to local council». ARA News, 19-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-08-28. [Consulta: 21 setembre 2016].
  65. ↑ «ANF | Ajansa Nûçeyan a Firatê». anfenglish.com. [Consulta: 21 setembre 2016].
  66. 1 2 «Kurdish-backed council says Turkey's intervention to make Syrian town "grave for Erdogan troops" - ARA News» (en anglès), 26-08-2016. Arxivat de l'original el 2016-10-21. [Consulta: 21 setembre 2016].
  67. ↑ Question, Kurdish. «Military Council Formed for the Liberation of Al-Bab in Rojava». Arxivat de l'original el 2016-09-20. [Consulta: 21 setembre 2016].
  68. ↑ «Turkey's Syria offensive aimed at Kurdish YPG» (en anglès). Deutsche Welle, 24-08-2016. [Consulta: 21 setembre 2016].
  69. ↑ «قيادي في قسد لـ«قاسيون»: عقب السيطرة على الرقة سنتجه نحو ديرالزور (فيديو) - وكالة قاسيون للأنباء» (en anglès). qasioun.net. Arxivat de l'original el 2017-10-09 [Consulta: 21 maig 2017].
  70. 1 2 Roy Gutman. «U.S. begins airdrops of weapons to Kurdish forces in northern Syria». The McClatchy Company, 12-10-2015. Arxivat de l'original el 13 octubre 2015. [Consulta: 13 octubre 2015].
  71. ↑ «Syrian Arab militias dispute they received U.S. airdrop of ammunition». McClatchy DC, 20-10-2015. Arxivat de l'original el 24 novembre 2015. [Consulta: 9 novembre 2015].
  72. ↑ Perry, Tom. «Syrian Kurdish militia sees Raqqa assault 'within weeks': report». Reuters, 13-10-2015. Arxivat de l'original el 16 d'octubre 2015. [Consulta: 13 octubre 2015].
  73. ↑ «Syria conflict: US air drop for anti-IS forces in Hassakeh». BBC, 12-10-2015.
  74. ↑ «Lavrov: Little doubt US arms delivered to Syrian opposition to fall into terrorists' hands». RT, 13-10-2015. [Consulta: 13 octubre 2015].
  75. ↑ «EXCLUSIVE: Interethnic coalition takes on the IS group in Syria». France 24 (Youtube), 22-04-2016.
  76. ↑ «Top U.S. commander completes day-long secret visit to Syria (CNN)», 22-05-2016.
  77. ↑ «Leader of U.S. Supported Syrian Rebel Group Backs Al-Qaida». Modern Tokyo Times, 02-06-2016. [Consulta: 3 juny 2016].
  78. ↑ «Ignoring Turkey, U.S. backs Kurds in drive against ISIS in Syria». Washington Post, 01-06-2016. [Consulta: 3 juny 2016].
  79. ↑ «ESU: Urgent appeal after many Christians fell in the struggle to liberate Raqqa - Syriac International News Agency» (en anglès). Syriac International News Agency, 23-01-2017. Arxivat de l'original el 2019-03-02 [Consulta: 18 maig 2017].
  80. ↑ «MFS: We ask the US for equal support as is given to the Arabs - Syriac International News Agency» (en anglès). Syriac International News Agency, 04-04-2017. Arxivat de l'original el 2019-03-11 [Consulta: 18 maig 2017].
  81. ↑ «Kurd-led Syrian militia says Trump sent it armoured vehicles» (en anglès). Middle East Eye.
  82. ↑ «US military displays SDF support, while Turkey calls for YPG to leave Manbij». Rudaw.
  83. ↑ Babb, Carla «US Troops in Manbij to 'Deter' Skirmishes Between Turks, Kurds» (en anglès). VOA.
  84. ↑ «US provides 30 vehicles to SDF-linked Arab forces as fight for Raqqa escalates - ARA News» (en anglès). ARA News, 01-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-04-01 [Consulta: 18 maig 2017].
  85. ↑ correspondent, Martin Chulov Middle East; Hawramy, and Fazel «Ever-closer ties between US and Kurds stoke Turkish border tensions» (en anglès). The Guardian, 01-05-2017. ISSN: 0261-3077.
  86. ↑ «Kurdish citizens ‘rest easy’ after American military patrols parade through cities in northern Syria» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-05-02. [Consulta: 18 maig 2017].
  87. ↑ «Trump armarà els kurds contra l'Estat Islàmic». Ara.cat.
  88. ↑ Gordon, Michael R.; Schmitt, Eric «Trump to Arm Syrian Kurds, Even as Turkey Strongly Objects». The New York Times, 09-05-2017. ISSN: 0362-4331.
  89. ↑ «Tribes' Army disbands in north amidst accusations of YPG blockade» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-11-19. [Consulta: 27 abril 2017].
  90. ↑ «US backing ensures Arab-Kurd alliance in Syria will survive». Al-monitor.
  91. ↑ Wilgenburg, Wladimir van. «On the Front Line in the Bloody Fight to Take Manbij From ISIS», 05-06-2016. [Consulta: 27 abril 2017].
  92. ↑ «US backing ensures Arab-Kurd alliance in Syria will survive» (en anglès). Al-Monitor, 08-09-2016.
  93. ↑ (www.dw.com), Deutsche Welle. «نفي انشقاق لواء أحرار الرقة عن قوات سوريا الديمقراطية | أخبار | DW.COM | 03.09.2016» (en àrab). [Consulta: 27 abril 2017].
  94. ↑ «"قسد" تحارب حلفاءها العرب.. و"ثوار الرقة" يكشفون المخطط - شبكة بلدي الإعلامية» (en àrab). baladi-news.com. Arxivat de l'original el 2019-04-21 [Consulta: 27 abril 2017]. Arxivat 2019-04-21 a Wayback Machine.
  95. ↑ «“Thwar al-Raqqa” Brigade Attacks the pro-Assad regime “Tajamou’ al-Shamal” north of #Raqqa» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-03-31. [Consulta: 27 abril 2017].
  96. ↑ «#Syria|Raqqa|Thuwar Raqqa faction assaults a pro – Assad faction», 23-02-2017. [Consulta: 27 abril 2017].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Forces_Democràtiques_Sirianes&oldid=37036552»