Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat

Mapa amb les distintes policies de l'Estat espanyol.
Taronja fosc: CCAA amb policia integral pròpia independent del CNP.
Taronja clar: CCAA amb UA (unitats adscrites) del CNP.
Gris: CCAA sense policia integral pròpia i sense U.A. del CNP.

Les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat (FCSE) són els instituts armats dependents del Govern d'Espanya encarregats del manteniment de l'ordre i la seguretat pública i ciutadana, així com de la prevenció i investigació dels delictes, de caràcter professional i permanent, que la Llei Orgànica 2/1986 posa al servei de les administracions públiques per al manteniment de la seguretat pública.

L'organització està definida a grans trets en l'article 104 de la Constitució espanyola de 1978.

Missió

«Tots els cossos integrats com a Forces i Cossos de Seguretat, d'acord amb l'esmentada Llei orgànica, tenen les funcions bàsiques que estableix la Constitució en el seu Article 104.1: «(...) protegir el lliure exercici dels drets i llibertats i garantir la seguretat ciutadana»

Estructura

L'organització territorial d'Espanya suposa l'existència de tres nivells administratius (nacional, autonòmic i local). D'aquesta manera, cada Administració territorial té o pot tenir un cos de seguretat inserit en la seva organització.

Conforme a l'article 2 de la Llei Orgànica 2/1986, les Forces i Cossos de Seguretat es componen de:

• Les forces i cossos de seguretat de l'Estat dependents del Govern central.
• Els Cossos de Policia dependents de les Comunitats Autònomes.
• Els Cossos de Policia dependents de les Corporacions Locals.

Forces i cossos de seguretat de l'Estat

Cal distingir entre "forces i cossos de seguretat", que són els formats per totes les policies, i "forces i cossos de seguretat de l'Estat", que es refereix únicament a les forces de seguretat de l'Administració General de l'Estat, que són el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil.

Guàrdia Civil

Vehicle de la Guàrdia Civil.

Article principal: Guàrdia Civil

La Guàrdia Civil va constituir el primer cos de policia d'Espanya de caràcter estatal, amb desplegament efectiu arreu del territori estatal i amb una continuïtat al llarg del temps que arriba fins als nostres dies. Va ser creat per ordre d'Isabel II, el 1844; és el cos policial degà d'Espanya i un dels més antics d'Europa.

D'acord amb la Llei 2/86, el Cos de la Guàrdia Civil és un institut armat de naturalesa militar amb una doble dependència:

• Ministeri de l'Interior: L'àmbit d'actuació del Cos de la Guàrdia Civil abasta la prevenció, recerca i persecució de la delinqüència en tot el territori espanyol, sent el cos policial principal en el 90% del territori i el seu mar territorial. A més, és qui controla el tràfic rodat interurbà i fa funcions de resguard fiscal de l'Estat (similar a policia de duanes a les fronteres, només que en tot el territori) tot això sota la dependència del Ministeri de l'Interior. La seva missió fonamental és la de garantir el lliure exercici dels drets i llibertats, així com garantir la seguretat ciutadana dins del seu territori de competència.

Es tracta del cos policial de caràcter gendàrmic (és a dir, un cos policial de naturalesa i estructura militar, encara que amb majoria de missions i tasques civils) amb més competències del món, a excepció, possiblement, dels Carabiners de Xile.

• Ministeri de Defensa: La Guàrdia Civil ha participat com a força militar en diferents missions, sobretot humanitàries, que li ha encomanat el Govern espanyol. Com a missió militar principal destaca la de Policia Militar.

El cos de la Guàrdia Civil compta amb diverses especialitats. El comandament suprem de la Guàrdia Civil correspon al Director General de la Guàrdia Civil, sota la dependència del Ministre de l'Interior.

Cos Nacional de Policia

Vehicle del Cos Nacional de Policia.

Article principal: Cos Nacional de Policia (Espanya)

D'acord amb la Llei 2/86 el Cos Nacional de Policia (CNP) és un institut armat de naturalesa civil que depèn habitualment del Ministeri de l'Interior d'Espanya.

Encara que algunes fonts situen l'origen del Cos Nacional de Policia com a policia estatal (amb diferents denominacions) en l'any 1824, quan Ferran VII va dictar una Reial Cèl·lula de S. M. i Senyors del Consell, per la qual es creava la "Policia General del Regne", realment no es va complir ni va tenir mai un desplegament estatal. És arran d'aquest fracàs quan s'opta pel model gendàrmic i es crea la Guàrdia Civil.

Es poden considerar, amb l'excepció de continuïtat històrica corresponent, com a antecessors de l'actual Cos Nacional de Policia, el Cos de Policia Nacional, el Cos Superior de Policia, el Cos de Policia Armada, el Cos General de Policia, el Cos de Seguretat, el Cos de Vigilància, el Cos de Protecció i Seguretat i la Policia General del Regne, creada per Ferran VII.

El 13 de març de 1986 es va promulgar la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat que unificava els Cossos de Policia Nacional i Superior de Policia en l'actual Cos Nacional de Policia.

El Cos Nacional de Policia té com a àmbit d'actuació la prevenció, recerca i persecució de la delinqüència que es genera en nuclis urbans que determini el Ministeri de l'Interior. De caràcter civil, té la missió de protegir el lliure exercici dels drets i llibertats, així com garantir la seguretat ciutadana dins dels esmentats nuclis urbans.

Compta amb diverses especialitats i brigades. El comandament suprem correspon al Director General de la Policia, sota la dependència del Ministre de l'Interior. A nivell provincial, el comandament l'exerceix el Subdelegat del Govern corresponent.

Policies de les comunitats autònomes

Les funcions

Vehicle dels Mossos d'Esquadra - policia de la Generalitat.

Les funcions i les competències varien enormement d'uns territoris a uns altres en funció del que s'ha acordat entre els governs regionals i el de la nació. Tanmateix, l'article 38 de la Llei Orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguretat, estableix quines són les funcions i les competències que les policies autònomes poden adquirir:

Vehicle policial de l'Ertzaintza.

Amb caràcter exclusiu:

• • Vetllar pel compliment de les disposicions i les ordres singulars dictades pels òrgans de la comunitat autònoma.
  • La vigilància i la protecció de persones, òrgans, edificis, establiments i dependències de la comunitat autònoma i dels seus ens instrumentals i garantir el funcionament normal de les instal·lacions i la seguretat dels usuaris dels seus serveis.
  • La inspecció de les activitats sotmeses a l'ordenació o la disciplina de la comunitat autònoma i la denúncia de tota activitat il·lícita.
  • L'ús de la coacció en l'ordre a l'execució forçosa dels actes o les disposicions de la pròpia comunitat autònoma.

En col·laboració amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, prioritzant l'actuació de les policies autonòmiques:

• • Vetllar pel compliment de les lleis i les altres disposicions de l'Estat i garantir el funcionament dels serveis públics essencials.
  • Participar en les funcions de policia judicial.
  • Vigilar els espais públics, protegir les manifestacions i mantenir l'ordre en grans concentracions humanes.

De prestació simultània i indiferenciada amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat:

• • La cooperació a la resolució amistosa dels conflictes privats quan siguin requerits per a això.
  • La prestació d'ajuda en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, mitjançant la participació en la forma prevista en les lleis, en l'execució dels plans de protecció civil.
  • Vetllar pel compliment de les disposicions que tendeixin a la conservació de la natura i del medi ambient, els recursos hidràulics i la riquesa cinegètica, piscícola, forestal i de qualsevol altra índole relacionada amb la natura.

Cossos de policia autonòmics

Vehicles de la Policia Foral.

Vehicle policial del Cos General de la Policia Canària.

D'entre les comunitats autònomes que han previst la creació d'aquests cossos, es troben les següents, que ja han procedit a crear les seves respectives policies autonòmiques:

• Mossos d'Esquadra: és la policia autònoma de Catalunya. Substitueix la majoria de les funcions tant de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia. Creada el 1983 i amb desplegament per tot el territori el 2008.

• Ertzaintza: és la policia autònoma del País Basc. Substitueix la majoria de les funcions tant de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia. Creada el 1982 i amb desplegament per tot el territori basc el 1995.

• Policia Foral: és la policia autònoma de Navarra. Substitueix la majoria de les funcions tant de la Guàrdia Civil com del Cos Nacional de Policia.

• Cos General de la Policia Canària: és la policia autònoma de Canàries. No substitueix el Cos Nacional de Policia ni la Guàrdia Civil, sinó que compleix un paper de Policia complementària prestant assistència a les Polícies Locals de l'arxipèlag, actuant davant catàstrofes o calamitats públiques, grans concentracions humanes així com altres competències indicades a la Llei i a l'Estatut d'Autonomia de Canàries.

Cos de Miñones d'Àlaba

Vehicle de patrulla dels Miñones d'Àlaba (Arabako Miñoiak en basc)

Article principal: Miñones d'Àlaba

Els Miñones d'Àlaba (basc: Arabako Miñoiak) són el cos policial més antic d'Espanya que continua en actiu, superant la Guàrdia Civil. Va ser fundat el 1793 com la policia foral d'Àlaba, juntament amb els ja desapareguts Miñones de Biscaia i els Miquelets de Guipúscoa. Actualment és un cos singular ja que manté el seu caràcter eminentment foral, al servei de la Diputació Foral d'Àlaba, de la qual depèn funcionalment, però es troba orgànicament inserit dins de l'estructura de la Policia Autònoma Basca, l'Ertzaintza.

Les funcions que actualment desenvolupen els miñones, només dins del territori històric i província d'Àlaba, són:

La representació de les institucions forals i la protecció a les seves autoritats.

La vigilància i la protecció dels béns del patrimoni foral.

La seguretat dels usuaris de les instal·lacions provincials.

La realització de tasques policials en assumptes tant d'inspecció del transport per carretera com de conservació i de vigilància de carreteres.

La prestació d'auxili a la resta d'unitats o serveis del cos, d'acord amb les normes del Departament de Seguretat del Govern Basc.

Unitats de la Policia Nacional adscrites a comunitats autònomes

El Cos Nacional de Policia té quatre unitats adscrites a les comunitats de País Valencià, Andalusia, Galícia, i Aragó. Són les següents:

Vehicle policial de la Unitat Adscrita del CNP al País Valencià.

Vehicle policial de la Unitat Adscrita del CNP a la comunitat autònoma d'Aragó.

Vehicle policial de la Unitat Adscrita del CNP a la comunitat autònoma de Galícia.

Vehicle policial de la Unitat Adscrita del CNP a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la Comunitat Valenciana.

Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la comunitat autònoma d'Andalusia.

Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la comunitat autònoma de Galícia.

Unitat del Cos Nacional de Policia adscrita a la comunitat autònoma d'Aragó.

Aquestes unitats depenen orgànicament del Ministeri de l'Interior a través de la Direcció General de la Policia, dins de la Direcció Adjunta Operativa (DAO), però funcionalment depenen de les autoritats autonòmiques competents. El comandament, la direcció i la coordinació s'exerceixen a través de la prefectura de cada unitat.

Astúries també va tenir la seva unitat adscrita, però va ser dissolta als vuit anys de la seva creació.

Policies locals

Vehicle de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

Vehicle de la Policia Municipal de Madrid.

En els municipis de més de 5.000 habitants, dependents de l'ajuntament, podran existir cossos de policia denominats, segons la tradició local, com a policia local, municipal o guàrdia urbana. Entre aquests cossos, destaquen la Guàrdia Urbana de Barcelona i la Policia Municipal de Madrid, com a policies dependents de les dues ciutats més rellevants d'Espanya.

Funcions

Cada Ajuntament pot ampliar les competències de les seves policies locals amb base en els requeriments del municipi. És comprensible que les funcions d'una policia d'un municipi de pocs habitants siguin molt més reduïdes que les de grans ciutats com Barcelona, València o Madrid on les policies locals posseeixen cossos amb dotacions molt elevades i una plantilla que en ocasions, com a l'ajuntament de Madrid, superen en nombre d'efectius algunes policies autonòmiques.

Així i tot, la Llei Orgànica 2/86 de 13 de març de Forces i Cossos de Seguretat, en el seu article 53, assenyala les funcions mínimes que ha d'assumir la policia local, sent les que s'enumeren a continuació, sense perjudici que aquestes siguin ampliades.

Protegir les autoritats de les corporacions locals.

Vigilància i custodiar els seus edificis i instal·lacions.

Ordenar, senyalitzar i dirigir el trànsit en el nucli urbà, d'acord amb el que estableixen les normes de circulació, quan els mitjans ho necessitin.

Instruir atestats per accidents de circulació dins del nucli urbà.

Policia administrativa pel que fa a les ordenances, els bans i les altres disposicions municipals dins de l'àmbit de la seva competència.

Participar en les funcions de policia judicial en la forma establerta en l'article 29.2 de la mateixa llei.

La prestació d'auxili, en els casos d'accident, catàstrofe o calamitat pública, participant, en la forma prevista en les lleis, en l'execució dels plans de protecció civil. Efectuar diligències de prevenció i totes les actuacions que tendeixin a evitar la comissió d'actes delictius en el marc de col·laboració establert en les juntes de seguretat.

Vigilar els espais públics i col·laborar amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat i amb la policia de les comunitats autònomes en la protecció de les manifestacions i el manteniment de l'ordre en grans concentracions humanes, quan siguin requerits per a això.

Cooperar en la resolució dels conflictes privats quan siguin requerits per a això.

Altres cossos locals

Així mateix, les corporacions locals que reuneixin determinades característiques poden crear places d'auxiliars de policia o vigilants municipals i cossos d'agent de mobilitat per complementar la tasca de la policia local. Com a exemple d'aquests cossos es troba el Cos d'Agents de Mobilitat de l'Ajuntament de Madrid. Generalment aquests cossos, tot i que varia en funció de la legislació de cada comunitat autònoma, es creen en municipis amb pocs recursos que no poden permetre's la creació d'un cos de policia local.

Brigades Especials de Seguretat de la comunitat autònoma de Madrid (BESCAM)

Vehicle patrulla de les BESCAM a Alcalá de Henares.

Helicòpter BESCAM a Daganzo de Arriba.

Existeix, a més, una excepció singular: les Brigades Especials de Seguretat de la Comunitat de Madrid. Aquestes unitats no constituïen una policia autonòmica sinó un ens creat per la Comunitat de Madrid per donar servei de policia local als municipis massa petits per sufragar-la per si sols i reforçar també la d'altres de major grandària, amb excepció de Madrid capital. Actualment el model ha estat reemplaçat per l'ESICAM179 i la unificació de la formació de tots els cossos de la Comunitat de Madrid a l'IFISE.

Altres cossos amb funcions policials

A Espanya, a més de les Forces i Cossos de Seguretat, que només són aquells que indica la Llei Orgànica 2/1986, de 13 març, de Forces i Cossos de Seguretat, existeixen diversos cossos amb diferents atribucions però que exerceixen algunes funcions de tipus policial.

Servei de Vigilància Duanera

Vaixell d'actuació oceànica «Fulmar» a l'arsenal de Las Palmas del Servei de Vigilància Duanera.

Eurocopter AS-365N-3 Dauphin 2 del Servei de Vigilància Duanera.

El Servei de Vigilància Duanera (SVA) és un servei de caràcter policial que desenvolupa la seva activitat en la lluita contra el contraban, el blanqueig de capitals i el frau fiscal, que orgànicament depèn del Departament de Duanes i Impostos Especials de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària (AEAT).

Les seves operacions i investigacions estan encaminades a la repressió dels delictes i infraccions tipificats en la Llei Orgànica de Repressió del Contraban, en tot el territori espanyol, el seu espai aeri, i les seves aigües jurisdiccionals; si bé, els mitjans amb què compta li permeten realitzar intercepcions i abordatges de vaixells dedicats al tràfic de drogues en aigües internacionals.

A aquestes cal afegir les atribuïdes per part de l'Agència Tributària pel que fa a delictes econòmics es refereix, entre ells, la lluita anticorrupció o la investigació de fraus en comerç exterior, entre d'altres. Els seus funcionaris tenen caràcter d'agents de l'autoritat i, donades les missions que exerceixen, estan autoritzats per a l'ús d'armes de foc.

Policia Portuària

Vehicle de la Policia Portuària del Port de Tarragona.

La Policia Portuària és un cos uniformat dependent de cadascuna de les Autoritats Portuàries d'Espanya, estant Ports de l'Estat integrat en el Ministeri de Foment. És un dels cossos de policia més antics d'Espanya, datant els seus orígens en el regnat de Carles III entre 1759 i 1788, quan es va crear el Reial Cos de Zeladors-Guardamolls. Posteriorment oficials de l'armada i carabiners es van anar introduint a poc a poc a les seves files, convertint-se a mitjans del segle xx en Reial Cos de Guardamolls. La reforma de la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant a inicis dels anys 90 va canviar la seva denominació a l'actual Policia Portuària.

S'accedeix mitjançant concurs oposició, superant proves teòriques, pràctiques, físiques i psicotècniques.

Es tracta d'una policia administrativa, sent els seus components agents de l'autoritat, els quals tenen competències similars a les de les policies locals (seguretat ciutadana, trànsit, emergències...) i també li corresponen totes les relacionades amb les operacions portuàries (control de les infraccions en aigües portuàries, atracades, accessos, medi ambient, etc.) sempre dins de la seva demarcació dins dels límits de les àrees portuàries corresponents.

Cal diferenciar la Policia Portuària dels Ports d'Interès General de l'Estat de la dels Ports de titularitat autonòmica, regulats per legislació dependent de la comunitat autònoma de què es tracti.

En l'actualitat existeixen diferents iniciatives que busquen una professionalització del sector, greument afectat per les polítiques privatitzadores dels últims anys, amb l'hàndicap afegit de ser un cos policial desconegut en trobar-se localitzat en zones portuàries de titularitat estatal d'accés restringit. Aquestes iniciatives estan centrades en la inclusió de la Policia Portuària a la Llei Orgànica de Forces i Cossos de Seguretat, l'actualització de les seves funcions en els Reglaments de Servei, Policia i Règim dels Ports estatals, així com la creació d'una Llei de Coordinació de Policia Portuària.

Agents Forestals, Rurals, Mediambientals o Policia Mediambiental

Vehicle dels Agents Rurals de Catalunya.

Els Agents Forestals, també denominats en funció de cada comunitat autònoma o municipi amb cossos propis Agents Rurals, Mediambientals o Policia Mediambiental, són funcionaris públics que ostenten la condició d'agents de l'autoritat en l'exercici de les seves funcions.

Pertanyen a les administracions públiques que, d'acord amb la seva pròpia normativa i amb independència de la denominació corporativa específica, tenen encomanades les funcions de:

Policia i custòdia dels béns jurídics de naturalesa forestal.

Policia judicial en sentit genèric, tal com estableix l'Apartat 6è de l'article 283 de la Llei d'Enjudiciament Criminal, en la investigació dels delictes i causes dels incendis forestals, investigació dels delictes contra la protecció de la flora i la fauna, delictes sobre l'ordenació del territori i delictes contra els recursos naturals i el medi ambient.

Gestió mediambiental, exercint funcions d'inspecció i control conforme a la normativa mediambiental administrativa: muntanyes, incendis forestals, caça, pesca, espais i espècies protegides, impacte ambiental, qualitat ambiental, etc.

Són cossos que depenen de les comunitats autònomes, existint també alguns puntuals a nivell municipal que gestionen i realitzen les mateixes funcions però dins de les àrees naturals dels seus respectius termes municipals.

Malgrat ser un cos amb funcions de policia administrativa especial, és a dir, només amb certes competències, i de policia judicial genèrica, les funcions i integració, així com el tractament de la població cap als agents, varia molt en funció de la comunitat autònoma. Per exemple, a Castella i Lleó els vehicles estan retolats com a "Medi Ambient", no fent referència als Agents Mediambientals de Castella i Lleó (que a més es troben integrats en la Conselleria de Medi Ambient i no com un cos independent) i no porten el senyal lluminós V-1 de vehicle policial. Pel costat oposat es troben els Agents Rurals, que realitzen i tenen funcions d'un caràcter molt més policial, com s'observa per exemple en la seva uniformitat i imatge corporativa.

Enllaços externs

• Llei Orgànica 2/1986, de 13 de març de Forces i Cossos de Seguretat. BOE n. 63/1986.