Forests decídues humides de les Terres Altes de l'est

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaForests decídues humides de les Terres Altes de l'est
Kambhalakonda EDC Vizag.jpg
Tipus Ecoregió WWF
Ecoregion IM0111.svg
Dades i xifres
Superfície 41.100 km²
Modifica les dades a Wikidata

Els boscos caducifolis humits de les Terres Altes de l'Est, o Forests caducifolis humides del Dècan Oriental, és una ecoregió de forest caducifoli humit tropical de l'Índia centre-oriental. L’ecoregió abasta una superfície de 341.100 quilòmetres quadrats, estenent-se per parts d’estats d’Andhra Pradesh, Chhattisgarh, Jharkhand, Madhya Pradesh, Maharashtra, Odisha i Telangana.

Ambientació[modifica]

Els boscos caducifolis humits de les Terres Altes de l’Est s’estenen des de la costa de la badia de Bengala al nord d’Andhra Pradesh i al sud d’Orissa, a través de la porció nord de la serralada de Ghats de l’Est i de l’altiplà del nord-est del Dècan, fins a la serra oriental de Satpura i la vall superior del riu Narmada.

Els boscos de l'ecoregió es mantenen pels vents monsons que porten la humitat de la badia de Bengala, que es troba al sud-est. L'ecoregió està delimitada al nord i a l'oest per ecoregions de forests tropicals secs de fulla caduca, inclosos Forests seques decídues de l'Altiplà Dècan Central al sud-oest i l'oest, Forests decídues seques de la Vall de Narmada al nord-oest, i Forests seques de Chhota-Nagpur al nord i nord-est. L’ecoregió de boscos caducifolis secs més septentrionals, que es troba a l’oest de la serra de Ghats de l’Est, està completament envoltada pels boscos humits de les Terres Altes de l’Orient, a l’ombra de pluja dels Ghats, que bloquegen parcialment els vents monsons carregats d’humitat de la Badia de Bengala. La humida ecoregió de boscos semi-perennes de l’Orissa es troba al nord-est a les terres baixes litorals d’Orissa.

Flora[modifica]

Els boscos de l’ecoregió són dominats per l'arbre saal (Shorea robusta), en associació amb els gèneres Terminalia, Adina, Toona, Syzygium, Buchanania, Cleisanthus i Anogeissus, segons les variacions del sòl. La flora de l’ecoregió comparteix moltes espècies amb les ecoregions dels boscos humits dels Ghats occidentals i de l’Himàlaia oriental.

Dels Ghats occidentals s’inclouen plantes com el jaquer i diverses lianes com ara Schefflera venulosa, Gnetum ula i Calamus rotang.

De l’Himàlaia Oriental s’inclou el peculiar arbre de la família Rutàcies, Zanthoxylum rhetsa i diversos arbusts, herbes i flors com el gerd de l’Himàlaia groc, Rubus ellipticus, l’ortiga falsa (Boehmeria macrophylla) i el lliri Arisaema tortuosum entre d’altres.

En aquesta ecoregió es troben diverses espècies vegetals amenaçades a nivell mundial, incloses les dues plantes endèmiques Leucas mukerjiana i Phlebophyllum jeyporensis.

Fauna[modifica]

L'ecoregió encara alberga grans zones intactes de boscos tropicals de fulla caduca i per tant es considera un refugi important i refugi segur per a poblacions sanes de la majoria dels grans vertebrats originals associats a aquest hàbitat. Entre els mamífers, s’inclouen els depredadors tigre indoxinès, llops, gos salvatge asiàtic, ós morrut, i herbívors com ara gaur, antílop quadricorni, antílop negre i gasela de Bennett. Els elefants asiàtics que abans van viure aquí, s’han extirpat fa temps.

L'única espècie endèmica que es troba a l'ecoregió és el ratpenat nasofoliat de Khajuria.

Conservació[modifica]

Una vista des de la presa de Kinnerasani al Santuari de vida salvatge de Kinnerasani, Andhra Pradesh, Índia.
Riu Palpala a prop de Lulung

Resta aproximadament el 25% de l’hàbitat original, gran part en blocs de 5000 km² o més. 31 zones protegides, que totalitzen 13.540 km², conserven al voltant del 4% de l’hàbitat intacte de l’ecoregió. L’àrea protegida més gran de l’ecoregió és el parc nacional de Simlipal a l’estat d’Odisha.[1]

  • Santuari de Vida Salvatge d'Achanakmar, Chhattisgarh (550 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Badalkhol, Chhattisgarh (120 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Baisipalli, Odisha (170 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Balimela, Odisha (130 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Barnawapara, Chhattisgarh (240 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Bhairamgarh, Bijapur district, Chhattisgarh (160 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Bori, Hoshangabad district, Madhya Pradesh (460 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge d'Eturnagaram, Warangal district, Telangana (120 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge d'Hadgarh, Odisha (140 km²)
  • Indravati National Park, districte de Bijapur, Chhattisgarh (1,150 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Kambalakonda, Visakhapatnam, Andhra Pradesh (70 km²)
  • Parc Nacional de Kanha, districtes de Mandla i Balaghat, Madhya Pradesh (900 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Karlapat, Odisha (150 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Kawal, districte Adilabad, Telangana (1,080 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Kinnerasani, districte Khammam, Telangana (290 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Kolleru (480 km², compartits amb l'ecoregió de Forests seques caducifòlies de l'Altiplà central de Dècan).
  • Santuari de Vida Salvatge de Kondakameru, Odisha (400 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Kotgarh, Odisha (400 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Lakhari, districte de Ganjam, Odisha (180 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Lanjamadugu, districte Karimnagar, Telangana (80 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Mahuadaur, Jharkhand (60 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Pachmarhi, Madhya Pradesh (500 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Pakhal, districte Warangal, Telangana (120 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Pamed, Chhattisgarh (60 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Papikonda, districtes Godavari Est i Oest, Andhra Pradesh (530 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Phen, Mandla district, Madhya Pradesh (100 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Pranahita, Adilabad district, Telanagana (130 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge de Satkosia Gorge, Odisha (790 km²)
  • Parc Nacional de Satpura, Madhya Pradesh (490 km²)
  • Parc Nacional de Simlipal, districte Mayurbhanj, Odisha (2,550 km²))
  • Santuari de Vida Salvatge de Sitanadi, Chhattisgarh (670 km²)
  • Santuari de Vida Salvatge d'Udanti, Chhattisgarh (340 km²)

Referències[modifica]


  1. Wikramanayake, Eric; Eric Dinerstein; Colby J. Loucks; et al.. Terrestrial Ecoregions of the Indo-Pacific: a Conservation Assessment. (en anglès). Washington, DC.: Island Press, 2002, p. 306-308. ISBN 9781559639231.