Forma farmacèutica
Forma farmacèutica, antigament dita forma galènica, és la disposició individualitzada en què s'adapten les substàncies medicinals (principis actius) i excipients (matèria farmacològicament inactiva que ajuda a administrar la dosi) per a constituir un medicament,[1] i facilitar-ne l'administració. El primer objectiu de les formes farmacèutiques és normalitzar la dosi d'un medicament, per això també se les coneix com a unitats posològiques. S'elaboren per establir unitats que tinguin una dosi fixa d'un fàrmac per poder tractar una determinada patologia.[2]
La importància de la forma farmacèutica resideix en què determina l'eficàcia del medicament, que pot donar-se de diferents maneres, ja sigui alliberant el principi actiu de manera lenta, o evitar danys al pacient per interacció química, solubilitzar substàncies insolubles, millorar sabors, millorar-ne l'aspecte, i altres.
Exemples de formes farmacèutiques
[modifica]- Líquids
- Solució, xarop, gotes, tintura, tisana, solució injectable, extracte vegetal, percolat, col·liri
- Sòlids
- Sòlid pulverulent (pols i pólvores), granulats, càpsula, dragea, comprimit, comprimit efervescent, píndola, liofilitzat
- Semi-sòlids
- suspensió, emulsió, pasta, crema, pomada, gel, loció, supositori, liniment, glòbul
- Altres
- Nanosuspensió, cataplasma, pegat transdèrmic, aerosol, inhalador, nebulitzador
Referències
[modifica]- ↑ Llei 29/2006 de Garanties i Ús Racional dels Medicaments i Productes Sanitaris (LGRUM) d'Espanya.
- ↑ Domínguez-Gil, Alfonso. Catedràtic de Tecnologia Farmacèutica de la Universitat de Salamanca, en declaracions a la revista Estar bien, edició digital, 8 d'octubre, 2008, núm 71 Arxivat 2011-07-22 a Wayback Machine.