Formació d'Artés

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'unitat geològicaFormació d'Artés
Lutites.jpg
Part de la Formació on es poden veure els tons rogencs característics de les lutites continentals Modifica el valor a Wikidata
Tipusformació geològica Modifica el valor a Wikidata
Superfície800 ha
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Unitat administrativaBages Modifica el valor a Wikidata
ExtensióArtés, Sallent, Avinyó, Manresa[1]
Estratigrafia
Estratigràficament per sobre deMembre Tossa Modifica el valor a Wikidata
Gruix1000m
Edat
Des deEocè Modifica el valor a Wikidata
Fins aOligocè Modifica el valor a Wikidata
Informació geològica
Litologies principalsgres i lutita Modifica el valor a Wikidata
Litologies secundàriesconglomerats i calcàries lacustres[2]
Minerals descrits en aquesta unitatatzurita, calcosina, covel·lina i malaquita (puntualment en paleocanals de la formació)[2]
Fòssils descrits en aquesta unitaticnita Modifica el valor a Wikidata
Zona geològicaConques cenozoiques ibèriques
Conca sedimentàriaConca de l'Ebre
Explotació de la Unitat
Tipus d'explotacióno s'explota econòmicament
Referències
Referències[3]

La Formació d'Artés és una unitat litostratigràfica que fou definida l'any 1971 per J. Ferrer. Forma part de la definició estratigràfica de tot el conjunt del Terciari continental català, i compta també amb una important transcendència internacional.

Localització i característiques de la zona[modifica]

Formalment està situada dins els termes municipals de Sallent i Avinyó, encara que la població més propera, i que li dóna el nom, és el municipi d'Artés.[1] Té una extensió d'unes 800 ha que inclou la Serra de Montcogul i Fusimanya; amb el punt més alt situat al mateix cim de Montcogul, de 598 m d'altitud. El conjunt orogràfic inclou també altres turons i els balços erosius de la riera Gavarresa.

El terreny és bàsicament forestal, amb algunes àrees agrícoles a les zones més baixes.

Els escarpaments, els naturals i els produïts durant les obres de l'Eix Transversal, permeten veure el color roig característic del sòl.

Característiques geològiques[modifica]

La potència de la formació és d'uns 1000 m. Els materials que la integren són successions de lutites i arenites d'un roig intens, dipositades durant el període Terciari (Eocè superior - Oligocè inferior), en planes al·luvials de trams mitjans i finals de sistemes al·luvials. El color rogenc de les lutites de la formació ve donat per la seva procedència, d'origen continental i ric en òxids de ferro, en contrast amb els tons grisos-blavosos i groguencs de les lutites procedents de materials del fons marí.

Minerals que es poden trobar en relativa abundància dins la formació són la malaquita, amb importància geològica no per la mida dels cristalls o l'extensió del jaciment, sinó pel seu especial procés de mineralització, i també en menor mesura l'atzurita, que es pot trobar en mineralitzacions de coure de tipus "red-bed" cuprífer situades a la base dels paleocanals, antics llits fluvials, de la formació.[2]

A més, les roques argiloses roges de la Formació d'Artés es veuen sovint travessades per estretes vetes blanques de guix fibrós, procedents dels marges de la Formació de Cardona.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «INVENTARI DELS PUNTS D’INTERÈS GEOLÒGIC I PALEONTOLÒGIC DEL MUNICIPI DE MANRESA» (en català). Ajuntament de Manresa.
  2. 2,0 2,1 2,2 Sanz Balagué, Joaquim; Climent Costa, Ferran; Mata Perelló, Josep Maria «El geoparc de la Catalunya Central (Parc geològic i miner de la Catalunya Central).». UPC Commons, 2013, pàg. 47–58.
  3. LA MUNTANYA DE SAL DE CARDONA I LA VALL DEL CARDENER

Coord.: 41° 48′ 49.68″ N, 1° 55′ 20.15″ E / 41.8138000°N,1.9222639°E / 41.8138000; 1.9222639