Formamida
| Substància química | compost químic i combustible líquid de classe IIIB  |
|---|---|
| Massa molecular | 45,021 u |
| Estructura química | |
| Fórmula química | CH₃NO |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 1,13 g/cm³ (a 20 °C) |
| Punt de fusió | 3 °C 2 °C |
| Punt de descomposició | 211 °C |
| Pressió de vapor | 0,1 mmHg (a 30 °C) |
| Perill | |
| Límit d'exposició promig ponderat en el temps | 15 mg/m³ (10 h, cap valor) |
| Punt d'inflamabilitat | 310 ℉ |
 1
2
0
| |
La formamida, també coneguda com a metanamida, és un compost químic, una amida derivada de l'àcid fòrmic. La seva fórmula química és CH3NO. És un líquid clar miscible en l'aigua i fa olor d'amoníac. Es fa servir com punt de partida per a fer drogues farmacèutiques del tipus sulfa, herbicides, pesticides i per la fabricació d'àcid hidrociànic. S'havia utilitzat en la indústria paperera. És un solvent`per a molts compostos iònics.[1]
La formamida es descompon parcialment a monòxid de carboni i amoníac a 180 °C. Quan s'escalfa molt la formamida es descompon a cianur d'hidrogen (HCN) i vapor d'aigua.
Producció[modifica]
En temps passats, l'àcid fòrmic es feia reaccionar amb amoníac per a produir format d'amoni, el qual proporcionava formamida per escalfament:
L'actual procés industrial per a donar formamida[1] implica la reacció de monòxid de carboni ambamoníac:
- CO + NH3 → HCONH2
o el procés més important en dues fases implicant l'aminolisi del format de metil (format pel monòxid de carboni i el metanol):
- HCOOCH3 + NH3 → HCONH2 + CH3OH
amblapossibilitat de reciclar el metanol resultant per donar més format demetil, amb la reacció:
- CO + CH3OH → HCOOCH3
Seguretat[modifica]
La formamida és altament corrosiva ambcontacte amb la pell i els ulls i pot ser mortal si s'ingereix. La seva inhalació en gran quantitats pot requerir atenció mèdica.[2] També és un teratogen.[3] FSempre s'ha de manipular la formamida amb compte i amb guants i ulleres de protecció. >Hi hs un petit risc que es descompongui en cianur d'hidrogen i aigua.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Formamida |
- ↑ 1,0 1,1 Hohn, A.. «Formamide». A: Kirk-Othmer Concise Encylclopedia of Chemical Technology. 4th. Nova York: John Wiley & Sons, Inc., 1999, p. 943–944. ISBN 978-0471419617.
- ↑ MSDS for formamide, hazard.com
- ↑ Lab use of formamide, University of Bath
