Fort Pius
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Fort  | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Fort Pienc (Barcelonès) | ||
| Plànol | |||
 El Fort Pius el 1728
| |||
El Fort Pius o Fort Pienc fou un fort militar, actualment desaparegut.
Fou construït per ordres del primer rei Borbó d'Espanya, Felip V, dins del pla d'instal·lacions militars que va manar aixecar amb l'objectiu de mantenir sotmesa la ciutat i el Principat, que li havien fet front en la Guerra de Successió (1705-1715). Aquestes fortificacions comprenien la Ciutadella i un fort avançat (Fort Pius o Fort Pienc), construït sobre les restes d'un convent de frares mínims i al lloc on hi havia la creu dita de Sant Francesc el 1719, a tocar de la carretera de Ribes. Aquesta fortalesa era a 2.700 peus (uns 760 metres) del Portal Nou de les muralles de Barcelona, i rebé el nom de Francesco Pio di Savoia, capità general de Catalunya (1715-1722).[1] El seu nom és rememorat en l'actual barri del Fort Pienc, en l'institut públic IES Fort Pius i el CEIP Fort Pienc.
Segons la citació que en fa Pi i Arimon,[2] era de planta rectangular i mesurava 165 peus per 144 peus (49,50 m x 43,2 m). Dels tres costats que donaven al pla de Barcelona disposava de fossat i un camí de ronda cobert. Del costat de Barcelona estava protegit per un senzill mur amb espitlleres per a protegir la porta. L'edifici contenia vint-i-dues troneres en els seus parapets, i catorze voltes sota del terraplè. Al contrari que el Fort de Sant Carles, a la Barceloneta, el Fort Pius no estava connectat per un camí protegit amb la Ciutadella i la distància entre ambdós era massa elevada per donar-se suport d'artilleria mutu i, per tant, es veia exposat a una possible conquesta en un atac sorpresa de l'enemic. Per tot això el 1760 es va decretar la seva destrucció. Finalment però, no va ser enderrocat fins a l'octubre de 1868. Quan les fortificacions militars de Barcelona van passar a l'administració local, la població va exigir l'enderrocament de la ciutadella i el Fort Pius, aprofitant les pedres d'aquest darrer per bastir l'església de Sant Martí del Clot.[3] a la Plaça Canonge Rodó.[4] En aquells moments, l'espai i els voltants que va deixar el Fort Pius fins a l'arribada de l'edificació de l'eixample barceloní es convertí en una zona abandonada i amb certa mala fama entre els barcelonins.
Localització[modifica]
A principis de l'any 1968, el Museu d'Història de la Ciutat va ser informat de la descoberta d'unes restes mentre es feien els fonaments d'un edifici d'habitatges al número 751 de la Gran Via de les Corts Catalanes, just davant de l'església del Roser. Després del seu estudi (publicat a la "carta arqueològica de Barcelona"),[4] es va proposar que es tractava de la fonamentació del Fort Pius, tot i que la ubicació no coincideix amb la localització real del fort, situat a l'actual carrer Marina entre els carrers d'Ausiàs Marc i Ali Bei.[5]
Referències[modifica]
- ↑ Lluís Cortada i Colomer, Estructures territorials, urbanisme i arquitectura poliorcètics, p.71
- ↑ Pi i Arimon, Andreu Avel·lí. «Artículo VII. Fuerte Pío». A: Barcelona antigua y moderna, ó Descripcion é historia de esta ciudad desde su fundacion hasta nuestros dias (en castellà). Barcelona: Impr. y Libr. Politécnica de Tomás Gorchs, 1854, p. 358 [Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ Antoni M., Oriol. «El Fort Pius». Arxivat de l'original el 2014-02-22. [Consulta: 26 setembre 2007].
- ↑ 4,0 4,1 «Carta Arqueològica de Barcelona - 076/1968».
- ↑ «BCN 1823-1827». [Consulta: 3 abril 2021].