Fortalesa de Sant Carles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Fortalesa de Sant Carles
Fuerte de San Carlos 2013-09-22 13-09-40.jpg
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Començament 1610
Acabament 1612
Característiques
Estat d'ús En bon estat
Ubicació
Illes Balears
 »» Mallorca
 »»» Palma
A Portopí 39° 32′ 47″ N, 2° 37′ 23″ E / 39.54638889°N,2.62305556°E / 39.54638889; 2.62305556Coord.: 39° 32′ 47″ N, 2° 37′ 23″ E / 39.54638889°N,2.62305556°E / 39.54638889; 2.62305556
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0005350
Activitat
Modifica dades a Wikidata

La fortalesa de Sant Carles és una fortificació de la ciutat de Palma que defensa la rada de Portopí.

Des de l'antiguitat, la cala de Portopí ha estat important com a primer port de la badia de Palma. Durant l'edat mitjana, el comerç marítim es veié castigat pels pirates i corsaris, que arribaren a atacar Portopí a pesar de les cinc torres que el defensaven. Amb la finalitat de protegir el port i la ciutat de Palma, es construí el castell o fortalesa de Sant Carles, perquè encreuàs el foc dels seus canons amb els de la torre del Cap del Moll, situada al peu del front marítim de la murada de Palma.

Es proposà la construcció l'any 1600.[1] L'ordre de construcció va ser donada per Felip III el 1608 i l'obra començà l'any 1610 i s'acabà el 1612. El finançament es repartí entre la monarquia i el Col·legi de la Mercaderia. Primer rebé el nom de castell de Portopí i més endavant es dedicà a sant Carles, per motius desconeguts.

On es construí, hi havia una de les torres de Portopí, que quedà embotida dins la nova construcció tot mantenint la funció de far o faró. Posteriorment, de 1662 a 1663, el castell s'amplià a partir del nucli rectangular inicial, encara conservat. Durant la Guerra de Successió o d'Ocupació, s'hi afegiren algunes construccions defensives a l'exterior, davant la mar.

Al segle XIX es començà, al costat del castell, el Dic de l'Oest, que s'acabà el 1938. L'any 1936, els revoltats contra la República tancaren part dels presos polítics, dins el castell de Sant Carles i dins el de Bellver.

L'any 1981, el castell es convertí en seu d'un museu de l'exèrcit espanyol, amb material sobretot del segle XIX i XX, i una secció dedicada al general mallorquí Valerià Weyler i Nicolau. De l'època anterior a l'annexió de la Corona d'Aragó per Espanya, hi ha una notable col·lecció de bales esfèriques de pedra de les companyies d'artilleria del Regne de Mallorca, procedents de l'Almudí, o Redreç de l'artilleria (obradors o tallers), de Palma.

La fortalesa de Sant Carles es troba en bon estat de conservació i s'il·lumina a la nit, encara que no destaqui pel seu perfil baix.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Miquel Dolç i Dolç (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 15. Palma: Promomallorca, p. 278. ISBN 84-8661702-2. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fortalesa de Sant Carles Modifica l'enllaç a Wikidata