Fortuny I de Pamplona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Fortuny Garcés)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Simpleicons Interface user-outline.svgFortuny Garcés
Fortun Garces.jpg
Retrat imaginari de Fortuny Garcés del segle XIX
 Rei de Pamplona
882 – 905
Dades biogràfiques
Naixement ca. 825
Mort ca. 906
Monestir de Leire
Ocupació polític
Dinastia Ènnega
Cònjuge Òria ibn Mussa
Fills
Modifica dades a Wikidata

Fortuny I Garcés[1] (820/825 - Monestir de Leire, ca. 906) dit pels musulmans el Borni (en àrab al-Ankar) i el Monjo per la historiografia basca moderna, va ser el tercer rei de Pamplona entre 882 a 905,[2] darrer representant de la dinastia Ènnega, descendent d'Ènnec Aritza. Abans d'ascendir al tron va ser capturat i retingut a Còrdova i a la mort del seu pare, va actuar com a regent Garcia Ximenes; a la seva tornada va ser un monarca feble que va actuar com a rei amb l'antic regent, a més davant de la seva poca experiència militar, els Banu Quasi van fer incursions, tot i que després establiria bones relacions amb ells que no va agradar al rei d'Astúries i del comte de Pallars que van organitzar un cop d'estat, que va instal·lar a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, com a nou rei.

Família[modifica | modifica el codi]

Fill de Garcia I de Pamplona i la seva primera esposa Urraca Jiménez. Els seus avis paterns foren Ènnec Aritza de Pamplona i Onneca Velasco.

Es casà vers el 845 amb Àwriya o Òria ibn Mussa, filla del valí Mussa ibn Mussa. Amb ella va tenir diversos fills:

Ascens al tron navarrès[modifica | modifica el codi]

Va ser capturat en una ràtzia musulmana de l'emir Muhàmmad I contra Pamplona el 860, i romangué presoner a Còrdova fins al 880. El seu pare Garcia I va morir el 870, mentre Fortuny era pres a l'Àndalus. Aleshores va ocupar el tron de Pamplona Garcia Ximenes, senyor d'Àlaba, en nom de Fortuny Garcés.

Alliberat el 880, Fortuny fou coronat com a co-rei de Navarra juntament amb Garcia Ximenes.

Regnat de Fortuny[modifica | modifica el codi]

Fortuny va resultar un monarca dèbil i, a causa del seu captiveri a Còrdova, sense experiència militar. Els Banu Qasi, aliats de l'emir cordovès, van realitzar diferents ofensives envers els cristians, van aconseguir dominar un extens territori entre Nájera i Montsó.[3] Aquests, que havien perdut el favor del pare de Fortuny, s'aliaren amb els cabdills musulmans i actuaren com a veritables conversos a l'Islam.

Fortuny Garcés va establir posteriorment bones relacions amb alguns membres dels Banu Qasi, cosa que no agradà al seu cunyat, el rei Alfons III d'Astúries i tampoc al comte Ramon I de Pallars, enemics dels Banu Qasi. És per això que aquests van organitzar un cop d'estat que va permetre ocupar el tron de Pamplona a Sanç Garcés, fill de Garcia Ximenes, regent durant el captiveri de Fortuny.

Es creu que Fortuny Garcés va acabar els seus dies al Monestir de Leire i morí el 906.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fortuny I de Pamplona». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 25 febrer 2014].
  2. «Fortún I Garcés» (en castellà). Enciclopèdia Auñamendi. Fundació Euskomedia, 2011. [Consulta: 2 octubre 2016].
  3. Usunáriz Garayoa, Jesús María. Historia breve de Navarra. Madrid: Sílex, 2006, p. 30. ISBN 978-84-7737-147-2. 


Precedit per:
Garcia Ènnec
Rei de Pamplona
882905
Succeït per:
Sanç I