Fotó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fotó
Experiment militar amb làser
Fotons emesos en un raig coherent de làser
Composició Partícula elemental
Estadística Bosònica
Grup Bosó de Gauge
Interaccions Electromagnètica
Símbol γ, hν, or ħω
Teorització Albert Einstein
Massa 0
<1×10−18
 eV/c2
[1]
Vida mitjana Estable[1]
Càrrega elèctrica 0
<1×10−35
 e
[1]
Espín 1
Paritat −1[1]
Paritat C −1[1]
Condensada I(JPC)=0,1(1−−)[1]
Supercompanya Fotí
Modifica dades a Wikidata

Un fotó és una partícula elemental, el quàntum de totes les formes de radiació electromagnètica, incloent la llum. És la partícula mediadora de la força electromagnètica, fins i tot quan està estàtic a través de fotons virtuals. El fotó té zero massa en repòs i conseqüentment les interaccions d'aquesta força fonamental són observables a escala tant microscòpica com macroscòpica. Com totes les partícules elementals, els fotons s'expliquen amb la mecànica quàntica però presenten dualitat ona-partícula, exhibint simultàniament propietats d'ones i de partícules. Per exemple, una lent pot refractar un sol fotó i en el procés interferir amb si mateix com si fos una ona, o pot actuar com una partícula que té una posició definida i una quantitat de moviment mesurable. Les propietats d'ona i de quàntum del fotó són dos aspectes observables d'un mateix fenomen i la seva naturalesa no pot ser descrita en termes de cap model mecànic,[2] per la qual cosa la representació d'aquesta propietat dual de la llum, que assumeix que l'energia es concentra a certs punts del front d'ona, és també impossible. Els quàntums en una ona de llum no es poden localitzar en l'espai; es pren nota d'alguns paràmetres físics definits del fotó.

El concepte modern del fotó fou desenvolupat de forma gradual per Albert Einstein a principis del segle XX per explicar les observacions experimentals que no concordaven amb el model clàssic de la llum com a ona electromagnètica. El model del fotó quadrava amb el fet que l'energia de la llum depengués de la seva freqüència i explicava la capacitat de la matèria i la radiació electromagnètica d'estar en equilibri tèrmic. A més, el model del fotó també explicava certes observacions anòmales com ara la radiació del cos negre que altres físics, notablement Max Planck, havia intentat explicar emprant models semiclàssics. En el model de Planck, la llum estava descrita per les equacions de Maxwell però els objectes materials que emetien i absorbien llum ho feien en paquets discrets d'energia. Encara que aquests models semiclàssics contribuïren al desenvolupament de la mecànica quàntica, diversos experiments posteriors[3][4] començant per l'efecte Compton validaren la hipòtesi d'Einstein que la llum en si està quantificada. El 1926 el físic òptic Frithiof Wolfers i el químic Gilbert N. Lewis encunyaren el terme «fotó» per aquestes partícules. Després que Arthur H. Compton guanyés el Premi Nobel el 1927 pels seu estudis de dispersió, la majoria de científics acceptaren que els quàntums de la llum tenen una existència independent i s'acceptà el nom de fotó per aquests quàntums.

En el model estàndard de la física de partícules, els fotons i les altres partícules elementals es descriuen com una conseqüència necessària del fet que les lleis de la física tenguin una certa simetria en l'espaitemps. Les propietats intrínseques de les partícules, com la càrrega elèctrica, la massa i l'espín vénen determinades per les propietats d'aquesta simetria de gauge. El concepte de fotó ha conduït a avenços transcendents en física teòrica i experimental, per exemple els làsers, el condensat de Bose-Einstein, la teoria quàntica de camps i la interpretació probabilística de la mecànica quàntica. S'ha aplicat en fotoquímica, en la microscòpia d'alta resolució i en la mesura de distàncies moleculars. Recentment, els fotons s'han estudiat com a element dels ordinadors quàntics i per les seves aplicacions en imatgeria òptica i comunicació òptica com la criptografia quàntica.

Referència[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Amsler, C. et al. (Particle Data Group). «Review of Particle Physics: Gauge and Higgs bosons». Physics Letters B, 667, 2008 +2009 partial update, pàg. 1. Bibcode: 2008PhLB..667....1P. DOI: 10.1016/j.physletb.2008.07.018.
  2. Joos, George. Theoretical Physics. London and Glasgow: Blackie and Son Limited, 1951, p. 679. 
  3. Kimble, H.J.; Dagenais, M.; Mandel, L.; Dagenais; Mandel. «Photon Anti-bunching in Resonance Fluorescence». Physical Review Letters, 39, 11, 1977, pàg. 691–695. Bibcode: 1977PhRvL..39..691K. DOI: 10.1103/PhysRevLett.39.691.
  4. Grangier, P.; Roger, G.; Aspect, A.; Roger; Aspect. «Experimental Evidence for a Photon Anticorrelation Effect on a Beam Splitter: A New Light on Single-Photon Interferences». Europhysics Letters, 1, 4, 1986, pàg. 173–179. Bibcode: 1986EL......1..173G. DOI: 10.1209/0295-5075/1/4/004.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fotó Modifica l'enllaç a Wikidata