Fotografia química

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La fotografia química, també coneguda com analògica o de carret, és la fotografia tradicional o clàssica en comparació amb la més recentment apareguda fotografia digital. Es basa en procediments fisicoquímics que involucra l'ús d'un material fotosensible actiu (aplicat sobre plaques de vidre o sobre una pel·lícula flexible de material traslúcid, actualment plàstic) i la seva estabilització (revelat) per a l'obtenció i el processament de les imatges.

Procès[modifica | modifica el codi]

Per a l'obtenció d'imatges fotogràfiques es fa servir una pel·lícula, on l'element sensible a la llum és l'halogenur de plata, el qual és el component actiu present en la emulsió fotogràfica i aquesta, a la vegada, és un coloide en suspensió, sobre una base de gelatina molt pura.La mida i quantitat dels cristalls d'halogenur de plata determinen la sensibilitat de la pel·lícula, comunament anomenada velocitat, la qual està normalitzada i s'expressa en graus ISO. Quan s'obre l'obturador per un breu instant, la llum que entra per l'objectiu incideix sobre la pel·lícula i deixa sobre ella la impressió de la imatge, que en aquest punt rep el nom d'imatge latent, que s'anirà descomponent a partir d'aquest moment fins a ser revelada. En realitat la llum dóna inici a un procés físic-químic produint un punt de sensibilitat a l'halogenur de plata, obtenint així una imatge latent, el que al capdavall, quan la pel·lícula se submergeixi en el revelador, mitjançant un procés d'òxid reducció, passarà la transformació de l'halogenur en plata metàl·lica negra, obtenint així una imatge visible.

Revelat[modifica | modifica el codi]

El procés de revelat de la pel·lícula blanc i negre consta de quatre passos bàsics: revelat, atur i rentat, fixat i rentat. La imatge així obtinguda és un negatiu, és a dir, que els valors de llum estan invertits respecte a l'original.

Un cop seca, d'aquesta pel·lícula o "negatiu" es poden fer còpies de la imatge sobre paper o bé sobre una altra pel·lícula, en aquest cas obtindrem una diapositiva o positiu translúcid que ens permetrà observar la fotografia per projecció o transparència. Les imatges obtingudes, en invertir novament els valors de llum, per ampliació o contacte, ens donen com a resultat un "positiu". A aquest procés se l'anomena positivat.

Si utilitzem a la cambra una pel·lícula especialment tractada, "per diapositives", obtindrem les imatges directament en positiu en revelar la pel·lícula.

Formats[modifica | modifica el codi]

El format més popular de la pel·lícula química és la de 35mm (també coneguda com pel·lícula 135), utilitzada en la majoria de càmeres réflex i compactes fins al final del segle XX. Després d'aquest format, els més populars són el format mitjà (120, 220), Polaroid (revelat instantani), i els grans formats (4x5", 5x7" i 8x10" principalment). L'últim format que ha aparegut ha estat el Advanced Photo System (conegut pel seu acrònim APS), que permetia exposar la seva pel·lícula en formats C/H/P. Tot i que possiblement sigui el menys popular de tots els formats, les seves mides es van utilitzar de base per als primers sensors de la fotografia digital. SLR evoluciona a Full Frame.