Fotomecànica

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Fotomecànica es un mot que refereix a una part del que es la preimpressió i cobreix les activitats que s’han de fer per preparar l’obre del creador, ja sigui un dissenyador, un fotògraf o qualsevol persona que vulgui editar un disseny, fins que aquesta creació entra en en màquina d'imprimir.

Història[modifica]

La fotomecànica darrerament ha sofert una transformació molt radical en aquest darrers anys, de fet, la revolució va tenir el punt de partida, en el moment en què la tecnologia va permetre digitalitzar una imatge.[1]

La concepció tradicional de la Fotomecànica, la podíem dividir en tres especialitat, que de fet es devanien en tres oficis diferents, aquestes tres seccions eren:

  • La fotografia
  • El retoc
  • I les proves d’assaig

La part fotogràfica de la Fotomecànica era la responsable de portar la imatge de l’original a una fotografia en pel·lícula plana a la mida de la reproducció final, fen servir equipament molt especialitzat com càmeres[2] vertical o horitzontals i amb tècniques diferents ja fos l’original de línies (pluma), de tons contínues en blanc i negre (directe) o fotografia en colors, en suport de paper de color o diapositives, en aquest cas, la reproducció podia ser tricomia o quatricomia (quatre colors) en funció del nombre de colors en que s'hagués d'imprimir, òbviament el tractament era diferent en cada una d'aquests situacions.

El retocador era responsable de rectificar els colors o contrastos de la reproducció a indicació del dissenyador, o be simplement compensar les deficiències de la tècnica fotogràfica i ajustar els tons i colors al original, en el cas que la reproducció fos combinada de pluma i directes, com seria el cas de la majoria d’anuncis, també era l’encarregat de fer el muntatge de les diferents pel·lícules que intervenen.

Les proves d’impressió son el darrer pas en aquest proces i es feien per obtenir la aprovació del treball per part del creador i a més servien de referència al impressor.

El producte acabat era el lliurament en forma de suport de una pel·lícula plana per color cada color d'impressió, també dits fotolits, que solien anar acompanyats de un "llibre de games" o proves d'impressió.

Evolució[modifica]

Aquestes van ser les tècniques fotomecàniques de la segona meitat del segle XX, és a dir, tot era tecnologia analògica, basada en equipaments fotogràfics altament especialitzats com van ser les càmeres fotogràfiques especialitzades, premses de contacte, etc.

A principi dels 70, les tècniques d'introducció de les imatges en el circuit de producció, va començar a canviar amb els primers escànner Crosfield, Hell, i molts altres, que bàsicament simplificaven la tasca de obtenir la separació de colors de forma mes consistent i eren capaços d'ajustar els colors de la reproducció mes acuradament simplificant la tasca dels retocadors.

Però en aquells darrers anys del segle, el que realment va revolucionar la fotomecànica en particular i la preimpressió en general, va ser en quant els escàners varen ser capaços de digitalitzar les imatges, tot va canviar, en un principi lentament, per exemple, el retoc ja es podia fer en sistemes de gestió d'imatges com el Hell Cromacom o el Magnascan de Crosfied .

De mica en mica, l'evolució es va anant accelerant de la mà de la irrupció de nou equipament com els Apple Macinthos i de programaris especialitzats per el retoc de les imatges com el Photoshop i d’altres especialitzat per el muntatge de pàgines com el PageMaker, o el Freehand, per citar només alguns dels més populars.

Per la secció de les proves, també l’industria va anar treien solucions mes ràpides i amb una qualitat i fiabilitat molt propera o inclús superior que les proves de tinta, d’aquests, segurament el mes popular va ser el Cromalin[3] de la companyia Dupont, però també en van tenir altres empreses com Kodak, 3M, Agfa Fuji i algunes mes.

Amb el pas del temps, tots aquests equipaments i programaris han evolucionat amb mes potència i amb preus molt mes assequibles, de tal forma que amb els coneixements necessaris i a nivell de reproduccions no massa complexes, tan es, així que avui dia el mateix creador podria fer-se les formes per entrar a màquina d’imprimir, ja que amb les noves tecnologies de directa a d’impressió no es necessiten ni siquiera els fotolits.

Situació actual[modifica]

Avui per avui, el taller de fotomecànica, continua sent imprescindible per treballs especialment complexes i que necessiten d'uns coneixements complexos, però la concepció clàssica de la Fotomecànica ha canviat radicalment, la digitalització de les imatges, pot seguir sent a partir d'escànners, però també poden provenir de càmeres de fotografia digital. El retoc, ha deixat de ser sobre els fotolits, ara es fa amb els computadors i programaris especialitzats, els textos també solen arribar en format digital i tot plegat es combinen amb programaris especialitzats

El producte acabat de la Fotomecànica, ja no solen ser fotolits i es poden trametes en format digital al impressor de forma telemàtica i aquest sol fer les planxes d'imprimir amb tecnologia CTP (Filmació directa a la planxa) o be amb impressió digital.

Referències[modifica]

  1. «The history of prepress» (en anglès). Prepressure.com. [Consulta: 31 maig 2016].
  2. «Imatges sobre camaras de fotomecanica» (en español). [Consulta: 7 juny 2016].
  3. «Dupont Cromalin» (en angles). Dupont. [Consulta: 7 juny 2016].

Enllaços externs[modifica]