Foxtrot (pel·lícula)

De Viquipèdia
Infotaula de pel·lículaFoxtrot
Foxtrot (1976 film).jpg
Fitxa
DireccióArturo Ripstein Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticLucero Isaac Modifica el valor a Wikidata
GuióJosé Emilio Pacheco Berny i H.A.L. Craig Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPete Rugolo Modifica el valor a Wikidata
FotografiaAlex Phillips Modifica el valor a Wikidata
MuntatgePeter Zinner Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCONACINE
DistribuïdorNew World Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit i Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena22 juliol 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
ColorTechnicolor Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0073014 Filmaffinity: 848537 Allocine: 47873 Rottentomatoes: m/foxtrot Allmovie: v18384 TCM: 75561 Modifica el valor a Wikidata

Foxtrot és una pel·lícula dramàtica britànica-mexicana del 1976 dirigida per Arturo Ripstein i protagonitzada per Peter O'Toole, Charlotte Rampling i Max von Sydow. Fou reetrenada el 1977 com The Far Side of Paradise.[1]

Argument[modifica]

Una mica a l'estil de Travolti da un insolito destino nell'azzurro mare d'agosto (llançada sis mesos abans de començar el rodatge de Foxtrot), és la història d’un comte i una comtessa romanesa molt elegant que va escapar d’Europa amb un iot el 1939 durant la Segona Guerra Mundial cap a una illa paradisíaca illa privada en algun lloc del Pacífic. .

És bastant inquietant i una mica surrealista (no és d’estranyar, tenint en compte que el director Arturo Ripstein va treballar amb Luis Buñuel), retratant a una parella que recorda el duc i la duquessa de Windsor, ja que experimenten un lànguid descens de l'elegància a la decadència fins a la carnisseria.

El més cridaner és el conjunt i el vestuari. El conjunt té un interior completament Art Déco sota una tenda de campanya en una illa deserta, i la roba (supervisada per Jorge Ramírez) presenta un subministrament aparentment infinit de costura blanca impecable i sastreria personalitzada.

El moment era tal que Rampling (llavors 30 anys) ho feia just quan Luchino Visconti necessitava començar a rodar "L'innocent" escrita pensant en Rampling, de manera que no podia aparèixer en la que va ser l'última pel·lícula de Visconti.[2][3]

Repartiment[modifica]

Premis[modifica]

A la XIX edició dels Premis Ariel va guanyar el premi Ariel a la millor fotografia i a la millor ambientació.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]