Fra Valentí Serra de Manresa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fra Valentí Serra de Manresa
Valentí Serra de Manresa.jpg
Naixement 1959
Manresa
Ocupació historiador
Modifica dades a Wikidata
Portada de la Bibliografia de Fra Valentí Serra de Manresa
Fra Valentí Serra de Manresa envoltat d'herbes remeieres

Valentí Serra i Fornell (Manresa, Bages, 1959), és un religiós caputxí i sacerdot català, el nom religiós del qual és Valentí Serra de Manresa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut en el si d'una família catalana tradicional de pagesos i ramaders, ingressà als caputxins l'any 1980 i professà la Regla de Sant Francesc (30 d'octubre de 1982). Acabada la formació inicial rebé l'ordenació sacerdotal el dia 31 de maig de 1987 al convent de caputxins d'Arenys de Mar. Després passà al convent dels Caputxins de Sarrià, on resideix actualment. Es doctorà en Història a la Universitat de Barcelona en 1995.

Col·laborador científic de la Facultat de Teologia de Catalunya (2007), forma part, alhora, del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona (1997). Des de l'any 1987 és l'arxiver provincial dels caputxins i director de la Biblioteca Hispano-Caputxina. Corresponsal a Barcelona de la Revue d'Histoire Ecclésiastique (Universitat de Lovaina) i membre del consell de redacció de la revista Analecta Sacra Tarraconensia (Balmesiana), és també redactor de la revista de crítica bibliogràfica Índice Histórico Español, fundada l'any 1953 per Jaume Vicens Vives i editada pel "Centro de Estudios Históricos Internacionales". Col·labora assíduament amb el setmanari Catalunya Cristiana. Té el programa setmanal "Remeis de Frare" a Ràdio Estel sobre les tradicions remeieres a Catalunya. Des de 2015 col·labora en la redacció[1] del popular Calendari de l'Ermità Fra Ramon dels Pirineus.[2]

Tasca investigadora[modifica | modifica el codi]

Ha investigat amb metodologia crítica la història institucional dels framenors caputxins de Catalunya des de l'adveniment borbònic (1700) fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936); la de les clarisses-caputxines des de la seva fundació a casa nostra (1599) fins al final de la Guerra civil espanyola (1939). També ha estudiat l'evolució del laïcat franciscà vinculat als caputxins en el període contemporani (1883-1957) i la història missionera dels caputxins catalans a ultramar (1680-1989); recerques que ocupen nou volums de la Col·lectània Sant Pacià que edita la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment investiga l'aportació dels caputxins catalans a la tradició popular i religiosa de Catalunya: el pessebrisme i les devocions populars; la cuina conventual[3] i les herbes remeieres;[4] l'horticultura i jardineria dels frares.[5]

Les altres obres, les col·laboracions en obres col·lectives, pròlegs, articles científics i de divulgació i, àdhuc, participació en congressos entre 1982 i 2007 es troben aplegats en l'obra Bibliografia de fra Valentí Serra de Manresa, OFMCap. (anys 1982-2007). Noces d'argent, a cura del Dr. Joan Ferrer i Costa i de Núria Ferret i Canale O.Virg. (Barcelona 2007).

Publicacions principals[modifica | modifica el codi]

  • Els caputxins de Catalunya, de l'adveniment borbònic a la invasió napoleònica: vida quotidiana i institucional, actituds, mentalitat, cultura (1700-1814), Barcelona, 1996.
  • Els framenors caputxins a la Catalunya del segle XIX. Represa conventual, exclaustracions i restauració (1814-1900), Barcelona, 1998.
  • La Província de framenors caputxins de Catalunya: de la restauració provincial a l'esclat de la guerra civil (1900-1936), Barcelona, 2000.
  • Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundació a la guerra civil (1599-1939), Barcelona, 2002.
  • El Terç Orde dels Caputxins. Aportacions del laïcat franciscà a la història contemporània de Catalunya (1883-1957), Barcelona, 2004.
  • Tres segles de vida missionera: la projecció pastoral "ad gentes" dels framenors caputxins de Catalunya (1680-1989), Barcelona, 2006.
  • El cardenal Vives i l'Església del seu temps, Museu-Arxiu Vives i Tutó, Sant Andreu de Llavaneres, 2007.
  • Aportació dels framenors caputxins a la cultura catalana: des de la fundació a la guerra civil (1578-1936), Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 2008 (Col·lectània Sant Pacià, 92).
  • Els caputxins i el pessebre, Barcelona, El Bou i la Mula, 2009.
  • Cuina caputxina. Les pitances dels frares, Barcelona, Ed. Mediterrània, 2010.
  • Pompeia. Orígens històrics d'un projecte agosarat, Barcelona, Ed. Mediterrània, 2010.
  • El caputxí Joaquim M. de Llavaneres (1852-1923). Semblança biogràfica i projecció internacional, Sant Andreu de Llavaneres, Museu-Arxiu Vives i Tutó, 2011.
  • Els caputxins i les herbes remeieres, Barcelona, Ed. Mediterrània, 2011.
  • La predicació dels framenors caputxins: des de l'arribada a Catalunya al concili Vaticà II (1578-1965), Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 2012(Col·lectània Sant Pacià, 100).
  • Pócimas de capuchino. Hierbas y recetas conventuales, Barcelona, Editorial Mediterrània, 2013. (castellà)
  • Hortalisses i flors remeieres. Les herbes santes dels caputxins, Barcelona, Editorial Mediterrània, 2014.
  • Els frares caputxins de Catalunya: de la Segona República a la postguerra (1931-1942), Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya, 2014.
  • La parròquia de Sant Joan de la Creu. L’acció pastoral dels caputxins al barri del Peu del Funicular de Vallvidrera (Barcelona, 1950-2015). Fotografies de Joan Devesa. Pròleg de Conrad J. Martí. Barcelona, Editorial Mediterrània, 2015.
  • Cocinar en tiempos de crisis. Recetas frailunas y guisados populares. (Colección El Ermitaño, 1), Barcelona, Edicions Morera, 2015. (castellà)
  • Cuinar en temps de crisi. Receptes de frare i guisats populars. (Col·lecció l’Ermità, 1), Barcelona, Edicions Morera, 2015.[6]
  • La huerta de San Francisco. Horticultura y floricultura capuchina, Barcelona, Editorial Mediterrània. 2016.(castellà)
  • Tornar als remeis de sempre. Pocions, ungüents i herbes medicinals. Barcelona, l'Ermità-Edicions Morera, 2016.
En preparació
  • Plantas para curar. Horticultura y terapéutica capuchinas. Barcelona, Editorial Mediterrània.(castellà)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fra Valentí Serra de Manresa Modifica l'enllaç a Wikidata

Generals[modifica | modifica el codi]

Biogràfics[modifica | modifica el codi]

Investigació[modifica | modifica el codi]

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

Herbes remeieres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Barrete, Glòria. «"El Calendari de l'Ermità vol ser un instrument per no perdre la identitat i les tradicions"». CatalunyaReligió.cat, 22 d'octubre de 2015.
  2. Aquesta és la pàgina web: http://www.calendariermita.cat/
  3. "Cuina caputxina. Les pitances dels frares", un llibre de fra Valentí Serra als Matins de TV3
  4. "Un caputxí de Sarrià recull els secrets de les herbes remeieres" a El Punt Avui
  5. Antonio Cerrillo: "Hortolans a la ciutat" a La Vanguardia (castellà) (20/04/2014).
  6. Ressenya a http://www.vilaweb.cat.