Fraga
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Vista general de la ciutat ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Aragó | ||||
Comarca | Baix Cinca ![]() | ||||
Capital de | |||||
Capital | Fraga ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 15.294 (2022) ![]() | ||||
• Densitat | 34,95 hab./km² | ||||
Gentilici | Fragatí, Fragatina ![]() | ||||
Idioma oficial | català (predomini lingüístic) ![]() | ||||
Geografia | |||||
Part de | Franja de Ponent ![]() | ||||
Superfície | 437,641724 km² ![]() | ||||
Altitud | 118 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Esdeveniment clau | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde ![]() | Santiago Miguel Escandil Solanes ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 22520 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 22112 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | fraga.org ![]() |
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb lo municipi català de Massalcoreig. Lo seu municipi és un dels més extensos d'Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.
Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7 °C i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollides a la primavera i especialment a la tardor.
La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 15.250 habitants lo 2021.[1]
Història[modifica]
Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr se va apoderar de Saragossa el 714, de la qual sembla que fou una dependència que va dur el nom d'Ifragha o Afragha, tot i que no va ser pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca), juntament amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle xii estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat lo 1134, però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV lo 1149.
Setge de Fraga[modifica]
A la primavera del 1134, Alfons I lo Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar; però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.
Guerra de successió espanyola[modifica]
Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg; per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[2]
Entitats de població[modifica]
- Almúnia dels Templers.[3]
- Los Arcs, despoblat.[4]
- Atxon.[5]
- Biars o Venta del Rei o Ventes de Buars. Va ser una població islàmica.[6]
- Canals, prop de Vil·la Fortunatus[7]
- Drassanes de Fraga, barri al nord de la ciutat.[8]
- Lleitera, disseminat.[9]
- Miralsot, format per Miralsot de Baix i Miralsot de Dalt.[10]
- Torreblanca, despoblat.[11]
- Vincamet, despoblat.[12]
- Viriol, despoblat.[13]
- Buriat, situat als plans de Buriat (l'altiplà dels Monegres).[14]
Demografia[modifica]

Administració i política[modifica]
2019-2023 | Carmen Costa Cerezuela | PP |
2015-2019 | Miguel Luis Lapeña Creguenzán | PSOE |
2011-2015 | Santiago Miguel Escándil Solanes | PPA |
2007-2011 | José Luis Moret Ramírez | PPA |
2003-2007 | Vicent Juan Juesas | PSOE |
1995-2003 | Vicent Juan Juesas | PSOE |
1992-1995 | Agustí Vilar Cruellas | PSOE |
1991-1992 | Francesc Beltran Odrí | PSOE |
1987-1991 | Francesc Beltran Odrí | PSOE |
1983-1987 | Francesc Beltran Odrí | PSOE |
1979-1983 | Francesc Beltren Odrí | PSOE |
Monuments[modifica]
Església de Sant Pere[modifica]
L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle xii), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb los seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta.
Palau Montcada[modifica]
El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV se va allotjar aquí durant la seua estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en lo qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.
Castell[modifica]
El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat lo 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.
Torre dels Frares[modifica]
La Torre dels Frares[3] és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Se troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Se creu que va ser construïda pels templers cap al segle xiii reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.
Altres llocs d'interès[modifica]
En la rodalia:
- Vil·la Fortunatus, vil·la romana.
- Presa de Mequinensa, embassament de l'Ebre, de vegades anomenat mar d'Aragó. Activitats de pesca i vela.
- Ermita de Sant Salvador (Torrent de Cinca), amb unes vistes espectaculars de la vall i del meandre del riu Cinca.
- Torre del Pilaret de Santa Quitèria.
Galeria d'imatges[modifica]
-
Lo riu Cinca en lo seu pas per Fraga
-
Església de sant Pere.
-
Capitell romànic de la portada de l'església de sant Pere
-
Un dels dos portals romànics de l'església de sant Pere. Entrada a la sagristia.
-
Arqueria a la plaça de sant Pere
-
Porta d'entrada del Palau dels Montcada. Antiga suda i palau reial
-
Monument a la dona de faldetes amb l'ajuntament al fons. Representada amb cantàrs per recordar el costum d'anar a recollir aigua al riu Cinca
-
Casa Cabrera. Un dels molts exemples de casa solellada del nucli antic
-
Antiga porta d'entrada a les muralles de la ciutat (desaparegudes).
-
Torre dels Frares
-
Símbol templer situat damunt de l'arc de l'entrada a la Torre dels Frares
-
Pilaret de Santa Quitèria
-
Vil·la Fortunatus
-
Mosaic procedent de la vil·la Fortunatus
Referències[modifica]
- ↑ «Ajuntament de Fraga». Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 25 agost 2009].
- ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 3,0 3,1 «l'Almúnia dels Templers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «els Arcs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «l'Atxon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Canals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «les Drassanes de Fraga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «la Lleitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Miralsot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Torreblanca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vincamet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Viriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Buriat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- «Fraga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Gran Enciclopèdia Aragonesa, Fraga.
Enllaços externs[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fraga |
- Ajuntament de Fraga
- Ruta del rei d'Espanya des de Fraga a Barcelona al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
- El català a la Franja, Any 2003, Natxo Sorolla Vidal[Enllaç no actiu]
- Estudi descriptiu de la llengua de Fraga
- El parlar de Fraga l'any 1918, Maria Pilar Perea
- Modismes i Frases Fetes de la Parla de Fraga, Josep Galan Castan