Fraga

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la vila i capital de la comarca del Baix Cinca. Si cerqueu el polític conservador espanyol, vegeu «Manuel Fraga Iribarne».
Infotaula de geografia políticaFraga
Bandera de Fraga.svg Escudo de Fraga.svg
Fraga - Vista general con iglesia de San Pedro.JPG
Vista general de la ciutat Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Fraga.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 31′ 15″ N, 0° 21′ 06″ E / 41.5207°N,0.3516°E / 41.5207; 0.3516
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ProvínciaOsca
ComarcaBaix Cinca Modifica el valor a Wikidata
Capital de

CapitalFraga Modifica el valor a Wikidata
Població
Total15.033 (2019) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat34,35 hab/km²
GentiliciFragatí, Fragatina Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície437,641724 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud118 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSantiago Miguel Escandil Solanes Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22520 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE22112 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webfraga.org Modifica el valor a Wikidata

Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb lo municipi català de Massalcoreig. Lo seu municipi és un dels més extensos d'Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.

Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7 °C i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollides a la primavera i especialment a la tardor.

La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 13 341 habitants lo 2008.[1]

Història[modifica]

Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr se va apoderar de Saragossa el 714, de la qual sembla que fou una dependència que va dur el nom d'Ifragha o Afragha, tot i que no va ser pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca), juntament amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle XII estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat lo 1134, però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV lo 1149.

Setge de Fraga[modifica]

Article principal: Setge de Fraga (1133-1134)

A la primavera del 1134, Alfons I lo Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar; però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.

Guerra de successió espanyola[modifica]

Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg; per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[2]

Entitats de població[modifica]

Demografia[modifica]

Administració i política[modifica]

Període
Alcalde
Partit Polític
2015-2019 En Miguel Luis Lapeña Creguenzán PSOE
2011-2015 En Santiago Miguel Escándil Solanes PPA
2007-2011 En José Luis Moret Ramírez PPA
2003-2007 En Vicente Juan Juesas PSOE
1995-2003 En Vicente Juan Juesas PSOE
1992-1995 En Agustín Vilar Cruellas PSOE
1991-1992 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1987-1991 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1983-1987 En Francisco Beltrán Odrí PSOE
1979-1983 En Francisco Beltrán Odrí PSOE

Monuments[modifica]

Església de Sant Pere[modifica]

L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle xii), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb los seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta.

Palau Montcada[modifica]

El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV se va allotjar aquí durant la seua estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en lo qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.

Castell[modifica]

El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat lo 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.

Torre dels Frares[modifica]

La Torre dels Frares[3] és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Se troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Se creu que va ser construïda pels templers cap al segle XIII reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.

Altres llocs d'interès[modifica]

En la rodalia:

Galeria d'imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. Ajuntament de Fraga
  2. Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  3. 3,0 3,1 «l’Almúnia dels Templers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «els Arcs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «l’Atxon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. «Biars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Canals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «les Drassanes de Fraga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «la Lleitera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Miralsot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. «Torreblanca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. «Vincamet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Viriol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Buriat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fraga