Fraga

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article tracta sobre la vila i capital de la comarca del Baix Cinca. Si cerqueu el polític conservador espanyol, vegeu «Manuel Fraga Iribarne».
Infotaula de geografia políticaFraga
Bandera de Fraga.svg Escudo de Fraga.svg
Fraga - Vista general con iglesia de San Pedro.JPG
Vista general de la ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Localització de Fraga.png Modifica el valor a Wikidata
 41° 31′ 15″ N, 0° 21′ 06″ E / 41.5207°N,0.3516°E / 41.5207; 0.3516
EstatEspanya
AutonomiaAragó
ComarcaBaix Cinca Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Baix Cinca
Consell Regional de Defensa d'Aragó (1936–1936) Modifica el valor a Wikidata
CapitalFraga Modifica el valor a Wikidata
Població
Total15.294 (2022) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat34,95 hab./km²
GentiliciFragatí, Fragatina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part deFranja de Ponent Modifica el valor a Wikidata
Superfície437,641724 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud118 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Aitona
Torrent de Cinca
Saidí
Mequinensa
Candasnos
Penyalba
Vallobar
Vilella de Cinca
Soses
Alcarràs
Torres de Segre
Massalcoreig
Seròs
Casp Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataSantiago Miguel Escandil Solanes Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22520 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22112 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webfraga.org Modifica el valor a Wikidata

Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb lo municipi català de Massalcoreig. Lo seu municipi és un dels més extensos d'Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.

Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7 °C i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollides a la primavera i especialment a la tardor.

La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 15.250 habitants lo 2021.[1]

Història[modifica]

Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr se va apoderar de Saragossa el 714, de la qual sembla que fou una dependència que va dur el nom d'Ifragha o Afragha, tot i que no va ser pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca), juntament amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle xii estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat lo 1134, però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV lo 1149.

Setge de Fraga[modifica]

Article principal: Setge de Fraga (1133-1134)

A la primavera del 1134, Alfons I lo Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar; però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.

Guerra de successió espanyola[modifica]

Article principal: Guerra de successió espanyola

Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg; per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[2]

Entitats de població[modifica]

Demografia[modifica]

Administració i política[modifica]

Període
Alcalde
Partit Polític
2019-2023 Carmen Costa Cerezuela PP
2015-2019 Miguel Luis Lapeña Creguenzán PSOE
2011-2015 Santiago Miguel Escándil Solanes PPA
2007-2011 José Luis Moret Ramírez PPA
2003-2007 Vicent Juan Juesas PSOE
1995-2003 Vicent Juan Juesas PSOE
1992-1995 Agustí Vilar Cruellas PSOE
1991-1992 Francesc Beltran Odrí PSOE
1987-1991 Francesc Beltran Odrí PSOE
1983-1987 Francesc Beltran Odrí PSOE
1979-1983 Francesc Beltren Odrí PSOE

Monuments[modifica]

Església de Sant Pere[modifica]

L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle xii), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb los seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta.

Palau Montcada[modifica]

El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV se va allotjar aquí durant la seua estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en lo qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.

Castell[modifica]

El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat lo 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.

Torre dels Frares[modifica]

La Torre dels Frares[3] és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Se troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Se creu que va ser construïda pels templers cap al segle xiii reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.

Altres llocs d'interès[modifica]

En la rodalia:

Galeria d'imatges[modifica]

  • Lo riu Cinca en lo seu pas per Fraga

    Lo riu Cinca en lo seu pas per Fraga

  • Església de sant Pere.

    Església de sant Pere.

  • Capitell romànic de la portada de l'església de sant Pere

    Capitell romànic de la portada de l'església de sant Pere

  • Un dels dos portals romànics de l'església de sant Pere. Entrada a la sagristia.

    Un dels dos portals romànics de l'església de sant Pere. Entrada a la sagristia.

  • Arqueria a la plaça de sant Pere

    Arqueria a la plaça de sant Pere

  • Porta d'entrada del Palau dels Montcada. Antiga suda i palau reial

    Porta d'entrada del Palau dels Montcada. Antiga suda i palau reial

  • Monument a la dona de faldetes amb l'ajuntament al fons. Representada amb cantàrs per recordar el costum d'anar a recollir aigua al riu Cinca

    Monument a la dona de faldetes amb l'ajuntament al fons. Representada amb cantàrs per recordar el costum d'anar a recollir aigua al riu Cinca

  • Casa Cabrera. Un dels molts exemples de casa solellada del nucli antic

    Casa Cabrera. Un dels molts exemples de casa solellada del nucli antic

  • Antiga porta d'entrada a les muralles de la ciutat (desaparegudes).

    Antiga porta d'entrada a les muralles de la ciutat (desaparegudes).

  • Torre dels Frares

    Torre dels Frares

  • Símbol templer situat damunt de l'arc de l'entrada a la Torre dels Frares

    Símbol templer situat damunt de l'arc de l'entrada a la Torre dels Frares

  • Pilaret de Santa Quitèria

    Pilaret de Santa Quitèria

  • Vil·la Fortunatus

    Vil·la Fortunatus

  • Mosaic procedent de la vil·la Fortunatus

    Mosaic procedent de la vil·la Fortunatus

Referències[modifica]

  1. ↑ «Ajuntament de Fraga». Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 25 agost 2009].
  2. ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  3. ↑ 3,0 3,1 «l'Almúnia dels Templers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «els Arcs». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «l'Atxon». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Biars». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Canals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «les Drassanes de Fraga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «la Lleitera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Miralsot». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Torreblanca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  12. ↑ «Vincamet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. ↑ «Viriol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «Buriat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fraga
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fraga&oldid=31236215»