Fraga
 Fraga |
|||||
|---|---|---|---|---|---|
|
|||||
Vista general de la ciutat
|
|||||
|
|
|||||
| Localització | |||||
|
|||||
| Estat | Espanya | ||||
| Autonomia | Aragó | ||||
| Província | província d'Osca | ||||
| Municipis | 1 | ||||
| Població | |||||
| Total | 14.925 (2016) | ||||
| • Densitat | 34,31 hab/km² | ||||
| Gentilici | Fragatí, fragatina | ||||
| Llengua | Català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 435,0 km² | ||||
| Altitud | 118 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització i govern | |||||
| • Alcalde | Santiago Miguel Escandil Solanes | ||||
| Indicatius | |||||
| Codi postal | 22520 | ||||
| Fus horari | UTC+01:00 | ||||
| Codi INE | 22112 | ||||
| Altres dades | |||||
| Agermanament | Tarascó Catarina |
||||
|
|
|||||
| Web | www.fraga.org | ||||
 |
|||||
Fraga és una localitat aragonesa de parla catalana situada a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida). Limita amb el municipi català de Massalcoreig. El seu municipi és un dels més extensos d'Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca.
Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7º i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollits a la primavera i, especialment, a la tardor.
La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 13.341 el 2008.[1]
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr es va apoderar de Saragossa el 714 de la que sembla fou una dependència que va portar el nom d'Ifragha o Afragha, no sent pràcticament mai esmentada separadament. Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca) junt amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle XII estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d'Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat el 1134 però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV el 1149.
Setge de Fraga[modifica | modifica el codi]
A la primavera del 1134 Alfons I el Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar, però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d'aixecar el setge (17 de juliol) i se'n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre.
Guerra de successió espanyola[modifica | modifica el codi]
Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg, per això se'ls va conèixer com a enclavaments botiflers.[2]
Entitats de població[modifica | modifica el codi]
- Almúnia dels Templers.[3]
- Els Arcs, despoblat.[4]
- Atxon.[5]
- Biars o venta del rei. Va ser una població islàmica.[6]
- Canals, prop de Vil·la Fortunatus[7]
- Drassanes de Fraga, barri al nord de la ciutat.[8]
- Lleitera, disseminat.[9]
- Miralsot, format per Miralsot de Baix i Miralsot de Dalt.[10]
- Torreblanca, despoblat.[11]
- Vincamet, despoblat.[12]
- Viriol, despoblat.[13]
- Buriat, situat als plans de Buriat (l'altiplà dels Monegres).[14]
Demografia[modifica | modifica el codi]
Administració i política[modifica | modifica el codi]
|
|
|
|
|---|---|---|
| 2015-2019 | En Miguel Luis Lapeña Creguenzán | PSOE |
| 2011-2015 | En Santiago Miguel Escándil Solanes | PPA |
| 2007-2011 | En José Luis Moret Ramírez | PPA |
| 2003-2007 | En Vicente Juan Juesas | PSOE |
| 1995-2003 | En Vicente Juan Juesas | PSOE |
| 1992-1995 | En Agustín Vilar Cruellas | PSOE |
| 1991-1992 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
| 1987-1991 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
| 1983-1987 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
| 1979-1983 | En Francisco Beltrán Odrí | PSOE |
Monuments[modifica | modifica el codi]
Església de Sant Pere[modifica | modifica el codi]
L'església parroquial de Sant Pere és d'origen visigòtic, va ser mesquita major en època àrab. Després de la reconquesta (segle XII), va passar a ser temple cristià. Església gòtica d'aire aragonès d'una sola nau, conserva la portada amb els seus capitells romànics, però no el claustre, que va estar situat davant d'aquesta.
Palau Montcada[modifica | modifica el codi]
El palau Montcada originalment va ser un palau àrab que es va convertir en residència dels Montcada, senyors de la ciutat. Més tard va passar a dir-se Palau del Governador i tenir funcions de palau reial. Felip IV es va allotjar aquí durant la seva estada. També va ser ajuntament i presó. Actualment és biblioteca municipal i museu, en el qual cal destacar el quadre Casament fragatí de Miquel Viladrich Vila que va residir a la ciutat de 1920 fins a 1932.
Castell[modifica | modifica el codi]
El castell, ruïna de l'antiga església de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposició i inaugurat el 2007 amb una exposició monogràfica sobre Miquel Viladrich i Vila.
Torre dels Frares[modifica | modifica el codi]
La Torre dels Frares[3] és una torre emmerletada de planta rectangular amb algunes petites finestres. Es troba a la sortida de Fraga per l'autopista AP2. Es creu que va ser construïda pels templers cap al segle XIII reaprofitant elements romans i que defensaria un petit assentament.
Altres llocs d'interès[modifica | modifica el codi]
En la rodalia:
- Vil·la Fortunatus, vil·la romana
- Presa de Mequinensa, embassament de l'Ebre, de vegades anomenat mar d'Aragó. Activitats de pesca i vela.
- Ermita de Sant Salvador (Torrent de Cinca), amb unes espectaculars de la vall i del meandre del riu Cinca.
- Torre del Pilaret de Santa Quitèria
Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]
-
El riu Cinca en el seu pas per Fraga
-
Església de sant Pere.
-
Capitell romànic de la portada de l'església de sant Pere
-
Un dels dos portals romànics de l'església de sant Pere. Entrada a la sacristía.
-
Arqueria a la plaça de sant Pere
-
Porta d'entrada del Palau dels Montcada. Antiga suda i palau reial
-
Monument a la dona de faldetes amb l'ajuntament al fons. Representada amb cantàrs per recordar el costum d'anar a recollir aigua al riu Cinca
-
Casa Cabrera. Un dels molts exemples de casa solellada del nucli antic
-
Antiga porta d'entrada a les muralles de la ciutat (desaparegudes).
-
Torre dels Frares
-
Símbol templer situat damunt de l'arc de l'entrada a la Torre dels Frares
-
Pilaret de Santa Quitèria
-
Vil·la Fortunatus
-
Mosaic procedent de la vil·la Fortunatus
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ Ajuntament de Fraga
- ↑ Mata, Jordi «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 3,0 3,1 «l’Almúnia dels Templers». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «els Arcs». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «l’Atxon». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Biars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Canals». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «les Drassanes de Fraga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «la Lleitera». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Miralsot». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Torreblanca». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Vincamet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Viriol». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Buriat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
- «Fraga». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Gran Enciclopèdia Aragonesa, Fraga
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fraga |
- Ajuntament de Fraga
- Ruta del rei d'Espanya des de Fraga a Barcelona al segle XVII a la Biblioteca Nacional de França
- El català a la Franja, Any 2003, Natxo Sorolla Vidal
- Estudi descriptiu de la llengua de Fraga
- El parlar de Fraga l'any 1918, Maria Pilar Perea
- Modismes i Frases Fetes de la Parla de Fraga, Josep Galan Castan
|
|||||||||||||||||||||||
|
||||||
