Framing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El framing (emmarcament o enquadrament) és una teoria de les ciències socials que en els darrers anys ha tingut una forta repercussió en les ciències de la comunicació i les ciències polítiques i que, en resum, postula que la forma en com s'expliquen els conflictes i les temàtiques als mitjans de comunicació i discursos públics té una gran influència en com són entesos per l'opinió pública.

Tot i que alguns autors han explicat el framing com una mena de segon ordre de la teoria de l'agenda setting,[1] altres defenen que són teories complementàries.[2] Una de les aplicacions més fructíferes del framing ha estat l'estudi del periodisme i dels mitjans de comunicació. Per a Gamson i Modigliani, els frames són una idea central que organitza la història que s'explica i la dota de sentit.[3] Per altra banda, Entman ha indicat que els frames (o marcs interpretatius) són promotors d'una determinada explicació dels problemes, a més de proposar també solucions i valoracions morals.[4] Una forma il·lustrativa d'explicar el framing és a partir d'un cas pràctic (suposem el tema de la immigració) publicat als mitjans de comunicació. Aquest tema pot ser emmarcat com un problema (posem per cas, una amenaça per la cultura pròpia) o com un avantatge (per exemple, una oportunitat econòmica o un enriquiment cultural).

Un dels autors que més ha popularitzat aquest terme és George Lakoff, qui des de la lingüística, ha estudiat intensament els discursos polítics del Partit Demòcrata i el Partit Republicà dels Estats Units.[5] A l'Estat Espanyol, el framing -com a teoria i mètode d'anàlisi- creix de manera important en l'àmbit de la recerca en comunicació social,[6] mentre que a Catalunya diversos autors l'han començat a usar per analitzar des de les notícies al voltant dels productes modificats genèticament,[7] fins a l'impacte de la indústria petroquímica.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vegeu McCombs, Maxwell (2004) Setting the Agenda, Cambridge: Polity Press.
  2. Vegeu Scheufele, Dietram A. and Tewksbury, David (2007) “Framing, Agenda Setting, and Priming: The Evolution of Three Media Effects Models”, Journal of Communication, 57(1), pp. 9-20.
  3. Gamson, William. A. and Modigliani, Andre (1987). “The Changing Culture of Affirmative Action”, in: Burstein, P. (Ed) Equal Employment Opportunity. Labor Market Discrimation and Public Policy, New York. De Gruyter, pp. 373-93.
  4. Entman, Robert (1993) “Framing: Towards classification of a fractured paradigm”, Journal of Communication, 43(4): 51-8.
  5. Vegeu Lakoff, George (2008) No pensis en un elefant. Llenguatge i debat polític'. Barcelona: Viena
  6. Vicente Mariño, Miguel and López Rabadán, Pablo (2009) “Resultados actuales de la investigación sobre framing: sólido avance internacional y arranque de la especialidad en España”, ZER. Revista de Comunicación, 14 (26), pp. 13-34.
  7. Vegeu Vilella Casaus, Mariel (2010) "Press news coverage of GM crops in Catalonia in 2005: A case study in environmental communication", Catalan Journal of Communication & Cultural Studies, 2:1. Accessible on-line
  8. Vegeu Castelló, Enric (2010) "Framing news on risk industries: Local journalism and conditioning factors". Journalism, 11(4):463-480. Accessible on-line

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]