François-Édouard Picot

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrançois-Édouard Picot
Picot, François Edouard.jpg
Picot a les acaballes de la seva vida.
Dades biogràfiques
Naixement 17 d'octubre de 1786
París
Mort 15 de març de 1868(1868-03-15) (als 81 anys)
París
Sepultura Cementiri del Père-Lachaise
Nacionalitat França França
Alma mater École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat professional
Camp de treball Retrat pictòric, Nu, pintura d'història, pintura religiosa i pintura mitològica
Ocupació Pintor i mestre d'escola
Moviment Neoclassicisme
Mestres François-André Vincent i Jacques-Louis David
Deixebles Édouard Cibot, Étienne-Prosper Berne-Bellecour, Alexandre Cabanel, William-Adolphe Bouguereau, Ulysse Butin, Jean-Jacques Henner, Claudius Popelin, Jehan Georges Vibert, Ferdinand Chaigneau i Jules Collinet
Influències de
Obra
Obres destacades Q3403813
Premis i reconeixements
2n Premi de Roma 1811
Obres destacades
L'Amour et Psyché (Picot).jpg
Amor i Psique (1817)
Musée du Louvre
Modifica dades a Wikidata
François-Édouard Picot pintant dins el seu taller, a la vil·la Mèdici, per Jean Alaux, 1817.

François-Édouard Picot (París, 17 d'octubre de 1786 - París, 15 de març de 1868), fou un pintor francès d'estil neoclàssic.

Biografia[modifica]

Alumne de François-André Vincent i de Jacques-Louis David, assolí un segon lloc al Premi de Roma el 1811.

De tornada a París després d'un viatge d'estudis a Roma, va exposar "Cupido i Psique" al Saló de París de 1819, i el mateix any va pintar, "la mort de Safira" per a l'església de Saint-Séverin a París. Va ser elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts el 1836 i continuà exhibint les seves pintures a la Sala fins a 1839. Va decorar amb Hippolyte Flandrin l'església de Saint-Vincent-de-Paul a París i també va fer pintures i frescos per al Museu del Louvre, el castell de Versalles i el Palau de Luxemburg.

És destacable el fresc dels pelegrins d'Emaús, obra pintada a la cera per François-Edouard Picot a l'església de Saint-Denys du Saint-Sacrement a París recentment restaurada. Alhora pintor d'història, retratista i pintor de gènere, François-Édouard Picot va ser més apreciat pels mèrits del seu ensenyament que no pas pel seu talent com a pintor.

Alumnes[modifica]

(llista no exhaustiva)
Picot va tenir nombrosos alumnes, entre els quals:

Galeria d'imatges[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «Union List of Artist Names (Getty Museum)» (en anglès). getty.edu.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-Édouard Picot Modifica l'enllaç a Wikidata