François-Édouard Picot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrançois-Édouard Picot
Picot, François Edouard.jpg
Picot a les acaballes de la seva vida.
Biografia
Naixement10 octubre 1786 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort15 març 1868 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
9è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 7 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióAcadèmia de França a Roma (1813–1817)
École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat pictòric, nu, pintura d'història, pintura religiosa i pintura mitològica Modifica el valor a Wikidata
MovimentNeoclassicisme
ProfessorsFrançois-André Vincent i Jacques-Louis David Modifica el valor a Wikidata
AlumnesÉdouard Cibot, Étienne-Prosper Berne-Bellecour, Alexandre Cabanel, William-Adolphe Bouguereau, Ulysse Butin, Jean Jacques Henner, Claudius Popelin, Jehan Georges Vibert, Jean Ferdinand Chaigneau, Jules Collinet, Camille Pissarro, Georges Lafosse, Édouard Baille, Victor Louis Mottez i Charles Frédéric Chassériau Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Cronologia
17 març 1868funeral (Notre-Dame-de-Lorette (en) Tradueix) Modifica el valor a Wikidata
Premis
2n Premi de Roma 1811
Obres destacables
L'Amour et Psyché (Picot).jpg
Amor i Psique (1817)
Musée du Louvre

Find a Grave: 191370097 Modifica el valor a Wikidata
François-Édouard Picot pintant dins el seu taller, a la vil·la Mèdici, per Jean Alaux, 1817.

François-Édouard Picot (París, 17 d'octubre de 1786 - París, 15 de març de 1868), fou un pintor francès d'estil neoclàssic.

Biografia[modifica]

Alumne de François-André Vincent i de Jacques-Louis David, assolí un segon lloc al Premi de Roma el 1811.

De tornada a París després d'un viatge d'estudis a Roma, va exposar "Cupido i Psique" al Saló de París de 1819, i el mateix any va pintar, "la mort de Safira" per a l'església de Saint-Séverin a París. Va ser elegit membre de l'Acadèmia de Belles Arts el 1836 i continuà exhibint les seves pintures a la Sala fins a 1839. Va decorar amb Hippolyte Flandrin l'església de Saint-Vincent-de-Paul a París i també va fer pintures i frescos per al Museu del Louvre, el castell de Versalles i el Palau de Luxemburg.

És destacable el fresc dels pelegrins d'Emaús, obra pintada a la cera per François-Edouard Picot a l'església de Saint-Denys du Saint-Sacrement a París recentment restaurada. Alhora pintor d'història, retratista i pintor de gènere, François-Édouard Picot va ser més apreciat pels mèrits del seu ensenyament que no pas pel seu talent com a pintor.

Alumnes[modifica]

(llista no exhaustiva)
Picot va tenir nombrosos alumnes, entre els quals:

Galeria d'imatges[modifica]

Notes i referències[modifica]

  1. «Union List of Artist Names (Getty Museum)» (en anglès). getty.edu.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-Édouard Picot