François-André Vincent

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrançois-André Vincent
Adélaide Labille-Guiard 001.jpg
Retrat de François-André Vincent (1795), pintura d'Adélaïde Labille-Guiard, al Museu del Louvre.
Biografia
Naixement 30 desembre 1746
París
Mort 3 agost 1816 (69 anys)
París
Lloc d'enterrament cementiri del Père-Lachaise
Educació Académie de Saint-Luc Tradueix
Acadèmia Reial de Pintura i Escultura
Activitat
Ocupació Pintor
Ocupador École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
École polytechnique
Gènere artístic Pintura d'història i retrat pictòric
Moviment Neoclassicisme
Professors François-Élie Vincent Tradueix i Joseph-Marie Vien
Alumnes François-Édouard Picot, Henri François Riesener i Horace Vernet
Obra
Obres destacables Q17582497 Tradueix
Portrait of a Man Tradueix
Família
Cònjuge Adelaïde Labille-Guiard
Pare François-Élie Vincent Tradueix
Premis
Modifica les dades a Wikidata

François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 4 d'agost de 1816) fou un pintor francès.

Biografia[modifica]

Alumne del seu pare, el miniaturista François-Élie Vincent, professor a l'Acadèmia de Saint-Luc, i més tard de Joseph-Marie Vien, Vincent fou guardonat amb el Prix de Rome de 1768. Visqué a Itàlia de 1771 a 1775. El 1777 fou admès a l'Acadèmia Reial de Pintura i Escultura i partir d'aquesta data exposà regularment al Saló de París.

El 1792 fou nomenat professor a l'École Nationale Supérieure des Beaux-Arts, succeint en el càrrec a Anne-Louis Girodet.[1]

El 1799 es casà amb Adélaïde Labille-Guiard, pintora de gran fama que ja havia estat formada pel seu pare en la miniatura i per ell mateix en la tècnica a l'oli.

De 1809 a 1815 fou professor de disseny a l'École polytechnique.[2]

Considerat un dels principals rivals de Jacques-Louis David, ràpidament fou eclipsat per aquest. Durant la Revolució, les seves conviccions monàrquiques l'oposaren encara més a David.

Fou un dels primers membres de l'Académie des Beaux-Arts de l'Institut de France, que substituí l'Acadèmia Reial el 1795. Al final de la seva vida la seva activitat professional es veié disminuïda per problemes de salut; tot i així, després de la seva mort, seguí rebent honors oficials. Fou membre de la Legió d'Honor[3] així com de tantes altres acadèmies europees.

Morí a París el 1816.

Deixebles[modifica]

Igual que el seu rival David, Vincent fou responsable d'un important taller en què es formarien nombrosos artistes:

Galeria[modifica]

Referències[modifica]

  1. Frédéric Chappey, « Les Professeurs de l'École des Beaux-Arts, (1794-1873) », dans Romantisme, núm. 93, 1996, p. 95-101
  2. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF musees.regioncentre.fr
  3. Cuzin, Jean-Pierre. François-André Vincent : Catalogue raisonné de l'œuvre. Arthena, 2013, p. 20.