François-René de Chateaubriand

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrançois-René de Chateaubriand
François-René de Chateaubriand by Anne-Louis Girodet de Roucy Trioson.jpg
 Ministry of Foreign Affairs of France Tradueix 

28 desembre 1822 – 14 agost 1824
← Mathieu de Montmorency-LavalAnge Hyacinthe Maxence de Damas Tradueix →
 Par de França 

1815 – 1830
 Ministre d'Estat 

1815 – 1816
 Ambassador of France to Sweden Tradueix 


 Ambassador of France to the United Kingdom Tradueix 


 Ambassador of France to the Holy See Tradueix 

Biografia
Naixement 4 setembre 1768
Saint-Malo
Mort 4 juliol 1848 (79 anys)
París
Lloc d'enterrament tomb of Chateaubriand Tradueix
Grup ètnic Francesos
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Escriptor
Gènere artístic Novel·la, assaig, memòries i autobiografia
Moviment Romanticisme
Obra
Obres destacables Atala Tradueix
René Tradueix
Génie du christianisme Tradueix
Mémoires d'Outre-Tombe Tradueix
Altre
Títol nobiliari Vescomte
Membre del partit polític legitimisme
Cònjuge Céleste de Chateaubriand Tradueix (1792–)
Germà o germana
Premi rebut
Modifica dades a Wikidata
François-René de Chateaubriand (Girodet-Trioson, 1808).

François-René de Chateaubriand (Sant-Malo, 1768 - París, 1848) fou un escriptor francès d'origen bretó. Del 1786 al 1791 fou oficial de l'exèrcit. En desacord amb la Revolució Francesa, el 1791 féu un viatge als EUA. Tornà a Europa i el 1792 s'enrolà en l'exèrcit reialista. Ferit, es refugià a Anglaterra (1793). Publicà un Essai sur les Révolutions (1797), on es mostra escèptic i nega la noció de progrés. La mort de la seva mare el 1798 provocà en ell un retorn a la fe catòlica.

El 1800 pogué tornar a París i publicà la narració Atala (1801), considerada una de les precursores del moviment romàntic, l'èxit de la qual l'encoratjà a acabar els cinc volums de Le génie du christianisme (1802). Nomenat secretari d'ambaixada a Roma per Napoleó I (1803), dimití aquest càrrec després de l'execució del duc d'Enghien. Aleshores viatjà per Grècia, Palestina, Egipte i Espanya, que li inspiraren Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811) i Les aventures du dernier abencérage, (1826). S'uní a Lluís XVIII de França, i aquan aquest va fugir a Gant, marxà amb ell. Amb la Restauració, fou ambaixador a Roma (fins a 1828) i ministre d'afers estrangers, des d'on influí en l'enviament dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya per a esclafar el govern liberal. Es retirà de la política el 1830, tot negant-se a reconèixer Lluís Felip I de França, i passà els darrers anys de la seva vida en una relativa solitud.

Obres[modifica]

  • Essai sur les révolutions (1797)
  • Atala (1801)
  • René (1802)
  • Génie du christianisme (1802)
  • Les Martyrs (1809)
  • Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811)
  • Sobre Bonaparte i els Borbons (1814)
  • Les Natchez (1826)
  • Les Aventures du dernier Abencérage (1826)
  • La Vie de Rancé (1844)
  • Mémoires d'Outre-Tombe (18481850)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-René de Chateaubriand Modifica l'enllaç a Wikidata