François-René de Chateaubriand

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrançois-René de Chateaubriand
François-René de Chateaubriand by Anne-Louis Girodet de Roucy Trioson.jpg
Biografia
Naixement 4 setembre 1768
Saint-Malo
Mort 4 juliol 1848 (79 anys)
París
Lloc d'enterrament tomb of Chateaubriand Tradueix
  Ministeri d'Afers Estrangers 

28 desembre 1822 – 14 agost 1824
← Mathieu de Montmorency-LavalAnge Hyacinthe Maxence de Damas →
  Par de França 

1815 – 1830
  Ministre d'Estat de França 

1815 – 1816
  Ambaixador de França a Suècia 


  Ambassador of France to the United Kingdom Tradueix 


  Ambassador of France to the Holy See Tradueix 

Dades personals
Grup ètnic Francesos
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Escriptor
Partit legitimisme
Gènere artístic Novel·la, assaig, memòries i autobiografia
Moviment Romanticisme
Obra
Altres
Títol Vescomte
Cònjuge Céleste de Chateaubriand (1792–)
Parella Hortense Allart
Germans Lucile de Chateaubriand

Musicbrainz: 7f23ea3f-1784-4ea7-beba-afbef095a629
Modifica les dades a Wikidata
François-René de Chateaubriand (Girodet-Trioson, 1808).

François-René de Chateaubriand (Sant-Malo, 1768 - París, 1848) fou un escriptor francès d'origen bretó. Del 1786 al 1791 fou oficial de l'exèrcit. En desacord amb la Revolució Francesa, el 1791 féu un viatge als EUA. Tornà a Europa i el 1792 s'enrolà en l'exèrcit reialista. Ferit, es refugià a Anglaterra (1793). Publicà un Essai sur les Révolutions (1797), on es mostra escèptic i nega la noció de progrés. La mort de la seva mare el 1798 provocà en ell un retorn a la fe catòlica.

El 1800 pogué tornar a París i publicà la narració Atala (1801), considerada una de les precursores del moviment romàntic, l'èxit de la qual l'encoratjà a acabar els cinc volums de Le génie du christianisme (1802). Nomenat secretari d'ambaixada a Roma per Napoleó I (1803), dimití aquest càrrec després de l'execució del duc d'Enghien. Aleshores viatjà per Grècia, Palestina, Egipte i Espanya, que li inspiraren Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811) i Les aventures du dernier abencérage, (1826). S'uní a Lluís XVIII de França, i quan aquest va fugir a Gant, marxà amb ell. Amb la Restauració, fou ambaixador a Roma (fins a 1828) i ministre d'afers estrangers, des d'on influí en l'enviament dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya per a esclafar el govern liberal. Es retirà de la política el 1830, tot negant-se a reconèixer Lluís Felip I de França, i passà els darrers anys de la seva vida en una relativa solitud.

Obres[modifica]

  • Essai sur les révolutions (1797)
  • Atala (1801)
  • René (1802)
  • Génie du christianisme (1802)
  • Les Martyrs (1809)
  • Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811)
  • Sobre Bonaparte i els Borbons (1814)
  • Les Natchez (1826)
  • Les Aventures du dernier Abencérage (1826)
  • La Vie de Rancé (1844)
  • Mémoires d'Outre-Tombe (18481850)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-René de Chateaubriand Modifica l'enllaç a Wikidata