François-René de Chateaubriand

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaFrançois-René de Chateaubriand
François-René de Chateaubriand by Anne-Louis Girodet de Roucy Trioson.jpg
 Ambaixador 


 Pair of France 

Dades biogràfiques
Naixement 4 de setembre de 1768
Saint-Malo
Mort 4 de juliol de 1848 (79 anys)
París
Sepultura tomb of Chateaubriand
Llengua materna francès
Ciutadania França
Activitat professional
Ocupació Escriptor
Moviment romanticisme
Obra
Obres destacades Atala
René
Génie du christianisme
Mémoires d'Outre-Tombe
Altres dades personals
Cònjuge Céleste de Chateaubriand (1792–)
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata
François-René de Chateaubriand (Girodet-Trioson, 1808).

François-René de Chateaubriand (Sant-Malo, 1768 - París, 1848) fou un escriptor francès d'origen bretó. Del 1786 al 1791 fou oficial de l'exèrcit. En desacord amb la Revolució Francesa, el 1791 féu un viatge als EUA. Tornà a Europa i el 1792 s'enrolà en l'exèrcit reialista. Ferit, es refugià a Anglaterra (1793). Publicà un Essai sur les Révolutions (1797), on es mostra escèptic i nega la noció de progrés. La mort de la seva mare el 1798 provocà en ell un retorn a la fe catòlica.

El 1800 pogué tornar a París i publicà la narració Atala (1801), considerada una de les precursores del moviment romàntic, l'èxit de la qual l'encoratjà a acabar els cinc volums de Le génie du christianisme (1802). Nomenat secretari d'ambaixada a Roma per Napoleó I (1803), dimití aquest càrrec després de l'execució del duc d'Enghien. Aleshores viatjà per Grècia, Palestina, Egipte i Espanya, que li inspiraren Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811) i Les aventures du dernier abencérage, (1826). S'uní a Lluís XVIII de França, i aquan aquest va fugir a Gant, marxà amb ell. Amb la Restauració, fou ambaixador a Roma (fins a 1828) i ministre d'afers estrangers, des d'on influí en l'enviament dels Cent Mil Fills de Sant Lluís a Espanya per a esclafar el govern liberal. Es retirà de la política el 1830, tot negant-se a reconèixer Lluís Felip I de França, i passà els darrers anys de la seva vida en una relativa solitud.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Essai sur les révolutions (1797)
  • Atala (1801)
  • René (1802)
  • Génie du christianisme (1802)
  • Les Martyrs (1809)
  • Itinéraire de Paris à Jérusalem (1811)
  • Sobre Bonaparte i els Borbons (1814)
  • Les Natchez (1826)
  • Les Aventures du dernier Abencérage (1826)
  • La Vie de Rancé (1844)
  • Mémoires d'Outre-Tombe (18481850)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François-René de Chateaubriand Modifica l'enllaç a Wikidata