François Bazin

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrançois Bazin
François Bazin par Carjat BNF Gallica.png
Retrat de François Bazin
Dades biogràfiques
Naixement François Emmanuel Joseph Bazin
4 de setembre de 1816
Marsella, Provença
Mort 2 de juliol de 1878(1878-07-02) (als 61 anys)
París, Illa de França
Sepultura cementiri del Père-Lachaise
Nacionalitat França França
Alma mater Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Activitat professional
Ocupació Compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Gènere Òpera
Moviment Música clàssica
Estil Romanticisme
Deixebles Jules Massenet, Théodore Dubois i Adolphe-Léopold Danhauser
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

François Bazin (Marsella, Provença, 4 de setembre de 1816 - París, Illa de França, 2 de juliol de 1878) fou un compositor francès.

Ingressà en el Conservatori de Marsella el 1834; el 1836, 1837 i 1838 va obtenir els premis d'harmonia i acompanyament, orgue, contrapunt i fuga. El 1840, per a la seva cantata Loyse de Montfort, obtingué el primer premi de l'Institut, executant-se l'obra en sessió pública. Duran la seval estança a Roma (1842-43) escriví una Missa Solemne, executada a Sant Lluís dels Francesos; el Salm super flumina Babylonis i l'oratori, La Pentecôte.

En retornar a París fou professor del Conservatori, on tingué entre altres alumnes al canadenc Calixa Lavallée,[1] al cubà Villate i als francesos Ánge Flégier[2] i Gaston Salvayre.[3] També fou membre de l'Acadèmia de Belles Arts des de 1873. El 1876 va obtenir la creu d'oficial de la Legió d'Honor. Se'l hi deu un excel·lent Curs d'harmonia teòrica i practica, alguns Cors Orfeonics molt notables i les òperes i òperes còmiques:

Deixà sense estrenar les partitures de Mascarille'', Marionne i La Belle au bois dormant.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Bazin Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 688. (IBSN 84-7291-2281-2)
  2. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 311 (ISBN 84-239-4575-8)
  3. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 53, pàg. 462 (ISBN 84 239-4553-7)