François Benoist

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrançois Benoist
Francois Benoist.gif
Dades biogràfiques
Naixement 10 de setembre de 1794
Nantes
Mort 6 de maig de 1878 (83 anys)
París
Activitat professional
Ocupació Organista, compositor i professor de música
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París (1819–)
Gènere Òpera
Moviment Música clàssica
Mestres Georges Scheyermann, Adolphe Adam i Charles Simon Catel
Deixebles César Franck, Camille Saint-Saëns, Adolphe Adam, Jules Massenet, Théodore Dubois, Émile Paladilhe, Charles Lecocq, Louis James Alfred Lefébure-Wely, Charles-Alexis Chauvet, Charles Renaud de Vilbac, Eugène Anthiome, Albert Lavignac, Théodore Salomé i Paul Wachs
Instrument Orgue i orgue
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

François Benoist (Nantes, 1794 - París, 1878) fou un compositor francès.

Feu va fer els estudis amb gran brillantor en el Conservatori d'aquesta última ciutat i guanyà el premi de Roma, sent nomenat al seu retorn organista de la capella reial i professor d'orgue del Conservatori, on tingué alumnes com Adolphe Deslandres,[1] Gaston Salvayre,[2] Edouard Silas entre d'altres,[3] càrrec que desenvolupà duran cinquanta-tres anys, comptant entre els seus deixebles amb Emile Paladilhe, Lèo Ehrhart, Bizet, Charles-Alexis Chauvet[4] i Cesar Franck.

Les seves temptatives envers el teatre foren poc afortunades, perquè al seu geni li anava més bé la música religiosa que la dramàtica. Les seves obres més importants són una missa de Rèquiem i la Bibliothèque de l'organiste. Se'l hi deuen a més les òperes Léonore et Félix (1821), i L'Apparition (1846), i els balls La Gipsy (1839), Le Diable amoreux (1840), Nisida (1848), i Pàquerette.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Benoist Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 1ª, part. pàg. 555 (ISBN 84-239-4518-9)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 53, pàg. 462 (ISBN 84 239-4553-7)
  3. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1316 (ISBN 84-239-4579-0)
  4. *Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 114. (ISBN 84-239-4517-0)