Vés al contingut

François Berléand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrançois Berléand
Imatge
(2006) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) François Georges Patrick Berléand Modifica el valor a Wikidata
22 abril 1952 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
FormacióCollège Sainte-Barbe Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1977 Modifica el valor a Wikidata -
Família
FillsMartin Berléand Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0075710 Allocine: 2372 Rottentomatoes: celebrity/francois_berleand Allmovie: p5709 TCM: 14729 TMDB.org: 7693
Musicbrainz: 259f9959-fab6-4c21-b2bf-103151a56fcd Discogs: 967784 Modifica el valor a Wikidata

François Berléand (22 d'abril de 1952) és un actor de cinema francès, de pare rus[1] i de mare francesa.

Biografia

[modifica]

Explica la seva infantesa en un llibre aparegut el novembre de 2006, El Fill de l'home invisible; hi relata el traumatisme que li va fer veure a partir d'onze anys les portes de la bogeria, traumatisme estranyament causat per una única afirmació del seu pare : «De totes maneres, tu, ets el fill de l'home invisible», al·lusió al cèlebre fulletó de l'època. En el transcurs d'estudis de comerç, segueix una formació teatral, una mica malgrat ell, i debuta en una obra titulada "Sobre una platja de l'Oest". Amb els seus estudis acabats, s'inscriu en un curs d'art dramàtic de Tania Balachova, i coincideix amb Daniel Benoin, un escenògraf amb el que treballarà de 1974 a 1981, participant en una quinzena d'espectacles, tant clàssics com contemporanis.

Després d'haver freqüentat l'equip de Le Splendid, comença la seva carrera cinematogràfica el 1978. Encadena llavors papers secundaris en els anys 1980. Després d'una sèrie de segons papers remarcables, entre els quals Ma petite entreprise pel qual aconsegueix el César al millor actor secundari el 2000, obté el seu gran primer paper a la pel·lícula Mon idole de Guillaume Canet, que el revelarà al públic. Però també gràcies a la seva antiga companya, la directora i comedianta Nicole Garcia.

A Martin et Léa, encarna un inspector de policia, paper que farà nombroses vegades a la pantalla (La Balance, Les mois d'avril sont meurtriers, Marche à l'ombre, L'Appât, La Mort du Chinois. A Le Sourire du clown, pel seu físic fred, distant, i una mirada aguda. Serà militar (L'Otage de l'Europe, Stella, Les Milles Capitaine Conan), detectiu (Suivez cet avion), capellà (Au revoir les enfants) i psiquiatre a Le Septième Ciel, la pel·lícula que el revela realment al gran públic, a finals de 1997. Va donar suport a François Bayrou durant la campanya presidencial francesa del 2007.

Filmografia

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]

Televisió

[modifica]

Teatre

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • François Berléand, «Le fils de l'Homme invisible», 2006

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Entrevista a Berléand per Robert Belleret, le Monde, 3 gener 2007

Enllaços externs

[modifica]
  • François Berléand a IMDB
  • (francès) Le coin du cinéphage