François Bidal d'Asfeld

De Viquipèdia
Infotaula de personaFrançois Bidal d'Asfeld
Schopin - Claude François Bidal d'Asfeld (1665-1743) - MV 1081.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Claude François Bidal d'Asfeld Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 juliol 1665 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort7 març 1743 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Sepulturaesglésia de Sant Roc Modifica el valor a Wikidata
Royal Greater Coat of Arms of Spain (1761-1868 and 1874-1931) Version with Golden Fleece and Order of Charles III Collars.svg Capità general de Mallorca
1715 – 1715
← Josep Antoni de Rubí i de BoixadorsJuan Francisco de Bette y Croix →
Governador militar d'Estrasburg
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Branca militarExèrcit de terra Modifica el valor a Wikidata
Rang militarmariscal de França Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra de les Reunions, Guerra dels Nou Anys, Guerra de Successió Espanyola, Guerra de la Quàdruple Aliança i Guerra de Successió de Polònia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Blason Claude François Bidal d'Asfeld.svg Modifica el valor a Wikidata

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

D'Asfeld fou un destacat militar borbònic en la Guerra de Successió. Va participar de manera decisiva en la victòria borbònica del 25 d'abril de 1707 en la batalla d'Almansa i va dirigir el setge i assalt de Xàtiva. Després de la batalla, D'Asfeld s'havia dirigit amb una columna de 9.000 hòmens a la segona ciutat del Regne, on després d'assetjar-la des de principis de maig va reeixir penetrar-hi el dia 24. La ciutat es va rendir el dia 6 de juny. D'Asfeld va perdre en total 500 hòmens i tenir molts ferits. Arran d'aquest entrebanc imprevist (atès que València s'havia rendit el dia 8 de maig sense resistència) es considera D'Asfeld un dels principals responsables de l'ordre de cremar Xàtiva. Participà també en el setge i assalt d'Alacant i va esdevenir comandant general de València en substitució de Berwick. Aquest càrrec el va exercir amb crueltat i de fet se li atribuïx la frase: «No hay en València suficientes árboles para colgar a todos los traidores». Més tard estigué també en l'atac a Tortosa, a Mallorca[1] i en el setge de Barcelona. El 1734 va ser elegit per substituir Berwick, escapçat per una bala de canó, en el setge de Philippsbourg. El mateix any va ser nomenat mariscal de França.

Referències[modifica]

  1. Suárez Fernández, Luis; Corona Baratech, Carlos E.; Armillas Vicente, José Antonio. Historia general de España y América. Rialp, 1984, p. 257. ISBN 8432121061. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Bidal d'Asfeld