François Boucher

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrançois Boucher
Boucher par Gustav Lundberg 1741.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 setembre 1703 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort30 maig 1770 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Premier peintre du Roi (en) Tradueix
1765 – 1770 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPintor, gravador i tapestry designer (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
MovimentRococó Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJean-François Cars i François Lemoyne Modifica el valor a Wikidata
AlumnesCharles Michel-Ange Challe, Jean-Baptiste-Pierre Lebrun, Jean-Baptiste-Henri Deshays, Jean-Baptiste Le Prince i Jean-Honoré Fragonard Modifica el valor a Wikidata
Influències
MecenesMadame de Pompadour Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeMarie-Jeanne Buzeau Modifica el valor a Wikidata
FillsMarie-Émilie Boucher
Jeanne Elizabeth Victoire Deshays
Zinfandel (en) Tradueix
François, le jeune Boucher Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Boucher autograph.png Modifica el valor a Wikidata

Discogs: 2234455 Modifica els identificadors a Wikidata

François Boucher (París, 29 de setembre de 170330 de maig de 1770) va ser un pintor francès, amant de l'estil rococó, famós per les seves pintures idíl·liques i voluptuoses de temes mitològics, al·legories sobre pastors i diversos retrats de Madame de Pompadour.[1]

Va néixer a París el 29 de setembre de 1703, fill de Nicolas Boucher. Va ser, potser, el decorador més famós del segle xviii, amb el seu estil emmarcat bàsicament en l'art rococó. Als 17 anys, va ser aprenent del pintor François Lemoyne, amb qui només va durar tres mesos, abans de començar a treballar amb Jean-François Cars. Tres anys després, Boucher havia guanyat el prestigiós Premi de Roma, però van haver de passar uns altres quatre anys perquè comencés els seus estudis a Itàlia. Després de la seva tornada d'Itàlia, el 1731, va ser admès en la Reial Acadèmia de la pintura i escultura. Va arribar a ser rector d'aquesta acadèmia i director de la Reial fàbrica de tapissos dels Gobelins. El 1765 va ser nomenat primer pintor del rei.

Nu en repòs, conservat actualment en l'Alte Pinakothek de Munic

Obra[modifica]

  • Rinaldo i Armida
  • Descans en la fugida a Egipte
  • Diana després del bany
  • Nu en repòs
  • El dinar
  • La marquesa de Pompadour
  • El triomf de Venus

La seva obra està inspirada en artistes com Watteau i Peter Paul Rubens. Les seves primeres obres celebraven la tranquil·litat de la natura i l'evasió que atorga el camp. El seu treball oblida la innocència tradicional del camperol, i impregna les seves escenes amb alguna cosa d'erotisme, i les seves escenes mitològiques són apassionades i amoroses, en comptes de les típiques èpiques.

La marquesa de Pompadour, que era sinònim d'art rococó, era una gran admiradora de l'obra de Boucher, i són en els retrats d'aquesta on el pintor mostra més clarament el seu estil. En quadres com El dinar, de 1739, mostra una escena familiar amb gran mestria, usant la seva pròpia família com a models. Aquest estil intimista contrasta amb les imatges explícites que pinta en els retrats de les odalisques, com pot veure's en el Nu en repòs. La cara de la dona és la de la seva pròpia esposa (Diderot va dir que Boucher estava "prostituint la seva dona") i, segons llegendes, el cul és el de Madame de Pompadour.

A més dels seus quadres, Boucher va dissenyar vestits per a teatres, tapissos, i va participar en la decoració dels palaus de Versalles, Fontainebleu i Choisy.

Francois Boucher es va morir el 30 de maig de 1770 a París. Ha sigut un dels majors exponents de l'estil rococó francès, igual com la seva mecenes, Madame de Pompadour.

Referències[modifica]

  1. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.69. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 18 novembre 2014].