François Campagne
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1803  Perpinyà (Catalunya del Nord) |
| Mort | 7 desembre 1889 (85/86 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
François Campagne (Perpinyà, 1803 - Perpinyà, 7 de desembre del 1889 va ser un historiador rossellonès.[1]
Biografia[modifica]
Era fill de Joseph Campagne, bibliotecari [nt 1] i de Thérèse de Fossà, filla del prestigiós advocat i historiador Francesc de Fossà -padrí d'en François, per altra banda-; i net de Jean-Pierre Campagne, professor de matemàtiques i rector de la desapareguda universitat de Perpinyà. Es titulà en dret a Tolosa de Llenguadoc i també treballà de bibliotecari[4] però fou conegut especialment per la faceta d'historiador. Dipositari de diversos treballs inèdits del seu avi matern, el 1832 començà a publicar escrits propis al Publicateur des Pyrénées-Orientales, com un treball sobre l'oncle-avi Josep Jaume el 1835. El 1836 intervingué en una agra polèmica entre els autors de Le Publicateur i Dominique-Marie-Joseph Henry sobre la Histoire du Roussillon [5] que aquest havia publicat, i que acabà en injúries personals entre els participants. Posteriorment, el 1858, polemitzà amb l'arxiver Alart sobre si la patrona d'Elna era santa Eulàlia de Mèrida, santa Júlia o una santa Eulàlia rossellonesa; l'intercanvi d'escrits se saldà amb una derrota contundent de Campagne que el poeta local (i futur alcalde) Jean Mercadier reblà amb la frase:
| « | Alart battit là... Campagne | » |
| — Citat per Jean Capeille [1] | ||
Obres[modifica]
- Faculté de droit de Toulouse, acte public pour la licence (3 août 1826). Toulouse: Impr. de Jean-Mathieu Douladoure, 1826.[Enllaç no actiu]
- «Notice historique sur M. Jaume». Le Publicateur des Pyrénées-Orientales, 32, 33 i 34, 1835. Arxivat de l'original el 2015-02-03 [Consulta: 3 febrer 2015].
- «Le droit de vindicte». Le Publicateur des Pyrénées-Orientales, 34 i 36, 1837. Arxivat de l'original el 2015-02-03 [Consulta: 3 febrer 2015].
- Puiggari, Pierre; Campagne, François «Les guerres personnelles». Le Publicateur des Pyrénées-Orientales, 37-43 i 48-49, 1837. Arxivat de l'original el 2015-02-03 [Consulta: 3 febrer 2015].
- «Les comtes héréditaires du Roussillon étaient-ils dépendants de ceux de Barcelone». Le Publicateur des Pyrénées-Orientales, 45, 46 i 47, 1836. Arxivat de l'original el 2015-02-03 [Consulta: 3 febrer 2015].
- «Réponse a M. Henry». Le Publicateur des Pyrénées-Orientales, 49, 1836. Arxivat de l'original el 2015-02-03 [Consulta: 3 febrer 2015].
- La sainte Messe, petit vespéral des dimanches et fêtes, et psaumes graduels, traduits en vers français... par M. Jacques Argiot. (Compte-rendu par François Campagne). Perpinyà: J.-B. Alzine, 1851. [6]
- Dissertation historique sur sainte Eulalie, patronne d' Elne suivie d'une notice raisonnée sur la véritable date de l'ancien autel d'argent, érigé dans l'Eglise de cette cité. Perpinyà: imprimerie de Mlle A. Tastu, 1858.[Enllaç no actiu]
- Réponse au deuxième article de M. Alart sur les patronnes d'Elne. Perpinyà: typographie de J.B. Jacob, ca 1860.[Enllaç no actiu] ( Text digitalitzat.)
- Supplément à la dissertation historique sur sainte Eulalie, patronne d'Elne. Perpinyà: Impr. Mlle. A. Tastu, 1863.[Enllaç no actiu]
- «Dissertation sur l'église Saint-Jean-le-Vieux à Perpignan». Société Agricole Scientifique & Littéraire des Pyrénées-Orientales, volum 29, 1888, pàg. 110-164. [7]
Notes[modifica]
- ↑ Joseph Campagne (1755-1840) era fill de Jean-Pierre Campagne i de Maria Angèlica Jaume, germana del prestigiós historiador. Exercí de bibliotecari de l'École centrale de Perpinyà des del 1812, succeint-hi en el càrrec el seu pare Jean-Pierre. Va ser magistrat a Perpinyà. La seva figura va ser estudiada per Philippe Torreilles a Le livre de raison de M. Joseph Campagne-Jaume [2] La seva correspondència personal es conserva al fons François de Fossa dels Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals [3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Capeille, Jean. Dictionnaire de biographies roussillonnaises. Perpignan: Imp. Lib. Cat. J. Comet, 1914, p. 100. (facsímil Marseille: Laffitte Reprints, 1978)
- ↑ Torreilles, Philippe «Le livre de raison de M. Joseph Campagne-Jaume (1755-1840)». Ruscino, núm. 12, janvier-juin 1920, pàg. 41-74.
- ↑ «Fonds François de Fossa, al web "archivesportaleurope"» (en anglès). [Consulta: 1r març 2015].
- ↑ Aragon, Henry. «La Bibliothèque de l'Université. Les principaux manuscrits du Roussillon». A: Les librairies a l'époque antique. Les manuscrits du Roussillon. Perpinyà: Imprimerie catalane de J. Comet, 1916.
- ↑ Henry, D.-M.-J.. Histoire du Roussillon comprenant l'histoire du royaume de Majorque. 2 vols.. París: Imprimerie Royale, 1835.
- ↑ Crítica de l'obra Argiot, Jacques (trad.). La Sainte messe, petit vesperal des dimanches et fêtes et psaumes graduels. París-Perpignan: Louis Maison-Antoine Fourquet, 1851.[Enllaç no actiu]
- ↑ Vidal, Pierre; Calmette, Joseph «Bibliographie Roussillonnaise». Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales, núm. 47, 1906, pàg. 1-558.