François Georges-Picot

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrançois Georges-Picot
François Georges-Picot.JPG
modifica
Biografia
Naixement21 desembre 1870 modifica
París modifica
Mort20 juny 1951 modifica (80 anys)
París modifica
Ambassador of France to Argentina (en) Tradueix
1948 – 1951
Blason ville fr Paris XVIII.svg District mayor (en) Tradueix 18è districte de París
1940 – 1941
Ambassador of France to Bulgaria (en) Tradueix
1920 – 1925
Alt comissionat Palestina, Síria
1917 – 1919
BlasonBeyrouth4.jpg Cònsol general Beirut
1914 – 1914 modifica
Activitat
OcupacióDiplomàtic modifica
Família
FamíliaQ1508761 Tradueix modifica
ParesGeorges Picot modificaMarthe Bachasson de Montalivet (en) Tradueix modifica
GermansCharles Georges-Picot modifica
Premis

François Marie Denis Georges-Picot (París, 21 de desembre de 1870 – París, 20 de juny de 1951) va ser un diplomàtic i advocat francès qui va negociar els Acords Sykes-Picot amb l'advocat britànic, Sir Mark Sykes entre novembre de 1915 i març de 1916 abans que va ser signat el 16 de maig de 1916. Va ser un tractat secret que va proposar que, quan es fes la partició de l'Imperi Otomà després d'una victòria teorètica per part de la Triple Entesa (el Regne Unit, França i, més tard, Rússia i Itàlia), es dividirien entre ells els territoris àrabs.

Família[modifica]

Fill de l'historiador Georges Picot i besoncle de l'ex-president francès Valéry Giscard d'Estaing, es va casar amb Marie Fouquet a París l'11 de maig de 1897 i van tenir tres fills: Jean Georges-Picot, Élisabeth Georges-Picot (1901 - 1906) i Sibylle Georges-Picot. La seva néta Olga Georges-Picot va actuar en la pel·lícula Xacal.[1]

Biografia[modifica]

Picot es va graduar en dret i es va convertir en advocat del Tribunal d'apel·lació de París en 1893. Es va convertir en diplomàtic en 1895 i es va agregar a la Directiva de Política en 1896. Es va convertir en secretari de l'ambaixador a Copenhaguen i a Pequín abans de ser nomenat cònsol-general de França a Beirut[2] una mica abans del començament de la Primera Guerra Mundial.

Després se'l va enviar al Caire, on va mantenir bones relacions amb els maronites del Líban. A l'estiu de 1915 el Ministeri d'Afers Exteriors de França el va cridar de tornada a París. Com un membre del partit colonial francès va advocar per a un grup petit que recolzava un mandat francès de Síria durant les negociaiones de l'Acord Sykes-Picot i una «Síria integral», des de Alexandreta (a la Turquia actual) al Sinai i des de Mossul fins a la costa Mediterrània).[3]

Se'l va nomenar alt comissionat a Palestina i Síria entre 1917 i 1919 (després a Síria i Cilícia), ministre plenipotenciari el 1919, alt comissionat de Bulgària en 1920 i ambaixador a l'Argentina.

Referències[modifica]

Lectures relacionades[modifica]

  • Vincent Cloarec, Henry Laurens Le Moyen-Orient au 20e siècle, Paris: Armand Colin (2003) pages 218-219 ISBN 2-200-26614-6