François Ozon

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrançois Ozon
Francois Ozon 2005-10-21.jpg
François Ozon en una discussió sobre cinema a Londres (2005)
Dades biogràfiques
Naixement 15 de novembre de 1967 (1967-11-15) (50 anys)
París (França)
Nacionalitat França França
Activitat professional
Ocupació Director de cinema, guionista, productor de cinema, muntador, productor, operador de càmera i actor
Període en actiu 1988 –

Lloc web Francois-Ozon.com
IMDB: 0654830
Modifica dades a Wikidata

François Ozon (París, França, 15 de novembre de 1967) és un director de cinema francès. Amb un estil de direcció agosarat, crea melodrames delicats i artesanals sobre la identitat sexual i el gènere, fent servir un humor satíric. Sovint inclou Charlotte Rampling en el repartiment.

Biografia artística[modifica]

François Ozon estudià a l'escola de cinema La Femís de París i començà filmant curts el 1988, abordant ben aviat temes sexuals a través d'un estil delicat i profund. Per exemple, a Une rose entre nous (1994), una jove perruquera és recollida per una dona gran britànica a París; a La petite mort (1995), un homosexual vol fotografiar el rostre dels homes en el moment de l'orgasme. Sovint, la història es desenvolupa bàsicament en la imaginació de l'espectador, com a X 2000 (1998), on un home volta a través d'un pis ple d'amants adormits.

Amb Sota l'arena (2000) s'inicià una col·laboració entre Ozon i l'actriu britànica Charlotte Rampling, que interpreta una dona que perd el seu marit després de 25 anys mentre prenien el sol a la platja. A Swimming Pool (La piscina), de 2003, Rampling dona vida a una escriptora de novel·les de suspens que passa les vacances amb la seva màquina d'escriure a la casa del seu editor al sud de França, però no està preparada per les conductes delicioses i peculiars de la filla adolescent de l'editor.

A 8 dones (2002), l'octet del títol és sospitós de l'assassinat d'un industrial. Les dones, interpretades, entre d'altres, per Catherine Denueve, Isabelle Huppert, Danielle Darrieux, Fanny Ardant, Ludivine Sagnier i Emmanuele Béart, s'investiguen entre si per trobar l'assassí i descobreixen alguns secrets molt bruts. Aquest film guanyà un Os de Plata al Festival de Berlín. En El temps que queda (2005) se centra en un moribund i el seu refús a acceptar la seva condició, mentre que 5 X 2 (cinc vegades dos), del 2004, fa una dissecció d'una relació que es desenvolupa cap enrere en el temps, mostrant la desintegració de la unió, d'ençà que tots dos signen els papers del divorci fins al feliç moment de conèixer-se.

La frase:

« Vull moments, expressions, molt poques paraules, una atmosfera, algunes sensacions. »

Filmografia[modifica]

Documentals[modifica]

Films Curts[modifica]

  • 2006: Un lever de rideau. Actor: Louis Garrel
  • 1998: X2000
  • 1997: Regarde la mer
  • 1997: Scènes de lit
  • 1996: L'homme idéal
  • 1996: Une robe d'été
  • 1995: La petite mort
  • 1994: Action vérité
  • 1994: Une rose entre nous
  • 1993: Victor
  • 1992: Thomas reconstitué
  • 1991: Deux plus un
  • 1991: Peau contre peau (Les risques inutiles)
  • 1991: Le trou madame
  • 1991: Une goutte de sang
  • 1990: Mes parents un jour d'été
  • 1988: Les doigts dans le ventre
  • 1988: Photo de famille

Referències[modifica]

  • 501 Directores de Cine, pag. 621 de Steven Jay Schneider. Editorial Grijalbo

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Ozon Modifica l'enllaç a Wikidata