François Villon
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) François de Montcorbier 1r abril 1431 París |
| Mort | 1463 (31/32 anys) Regne de França |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | poeta, lletrista, escriptor |
| Professors | Guillaume de Villon |
| Nom de ploma | Vaillant |
| Obra | |
Obres destacables
| |
     | |
François Villon (es creu que el seu nom vertader fou François de Montcorbier o François des Loges, 1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure a mitjans del segle xv.
Va néixer el 1431 i es desconeix quan es va morir. La seva creació més celebrada és La balada dels penjats, escrita quan esperava la seva execució a la forca. Les dades sobre la vida de François Villon són incertes. Es diu sempre d'ell que era un marginal, que no poques vegades va ser empresonat, que era un truà.
Biografia[modifica]
Nascut probablement el 8 d'abril de 1431, a París, orfe de pare, va ser confiat al mestre Guillaume de Villon, canònic i capellà de Saint-Benoît-le-Bétourné, que l'envia a seguir estudis a la facultat d'arts. Però després d'haver-hi obtingut una llicenciatura, descura l'estudi per córrer darrere de l'aventura. A partir d'aquesta època, la seva vida tindrà per teló de fons la Guerra dels cent anys i el seu seguici de brutalitats, fam i epidèmies. Acusat d'assassinar el religiós Philippe Sermoise, el seu rival en amors, és obligat a fugir de París. Obté el perdó al gener de 1456. Poc després participa en el furt del Col·legi de Navarra. Entre 1456 i 1461, prossegueix les seves aventures per la vall del Loira, va a la presó durant l'estiu de 1461, però és alliberat uns mesos més tard en ocasió d'una visita de Lluís XI. De tornada a París, escriu Le Testament, però és arrestat una vegada més el 1462. És torturat i condemnat a la forca, però la pena és commutada per deu anys d'allunyament de París.[1]
Obra[modifica]
Villon no va renovar tant la forma de la poesia del seu temps com els seus temes. Va donar nova vida a motius heretats de la cultura medieval que ell coneixia a la perfecció i els va animar amb la seva pròpia i original personalitat.[2]
Lista cronològica d'obres[modifica]
- Ballade des contre vérités (1455 ?–1456 ?, Paris)
- Le Lais (1457, Paris)
- Épître à Marie d'Orléans (inicis 1458, Blois)
- Double ballade (inicis 1458, Blois)
- Ballade des contradictions (inicis 1458, Blois)
- Ballade franco-latine (inicis 1458, Blois)
- Ballade des proverbes (octubre-novembre 1458, Vendôme ?)
- Ballade des menus propos (octubre-novembre 1458, Vendôme ?)
- Épître à ses amis (estiu de 1461, Meung-sur-Loire)
- Débat du cuer et du corps de Villon (estiu de 1461, Meung-sur-Loire)
- Ballade contre les ennemis de la France (final de 1461, Meung-sur-Loire)
- Requeste au prince (final de 1461, Meung-sur-Loire)
- Le Testament (1461).Que inclou també: Ballade des dames du temps jadis (1458-9, cf. supra)
- Ballade des seigneurs du temps jadis
- Ballade en vieux langage françois
- Les regrets de la belle Heaulmiere
- Ballade de la Belle Heaulmière aux filles de joie
- Double ballade sur le mesme propos
- Ballade pour prier Nostre Dame
- Ballade à s'amie
- Lay ou rondeau
- Ballade pour Jean Cotart
- Ballade pour Robert d'Estouteville
- Ballade des langues ennuieuses
- Les Contredits de Franc Gontier
- Ballade des femmes de Paris
- Ballade de la Grosse Margot
- Belle leçon aux enfants perdus
- Ballade de bonne doctrine
- Rondeau ou bergeronnette
- Épitaphe
- Rondeau
- Ballade de conclusion
- Ballade de bon conseil (1462, Paris)
- Ballade de Fortune (1462, Paris)
- Le jargon et jobellin dudit Villon (títol que esmenta Levet, 1489, Paris)
- Cinq autres ballades jargonnesques du manuscrit de Stockholm (ms copiat després de 1477).
- Ballade des pendus (final de 1462, Paris)
- Quatrain (final de 1462, Paris)
- Louanges à la cour (gener1463, Paris)
- Question au clerc du guichet (gener 1463, Paris)
Traduccions al català[modifica]
- Les balades. Balades del testament, poesies diverses i balades en argot, traducció, introducció i notes d'Andreu Subirats (Barcelona: La Breu Edicions, 2010).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Villon |
- ↑ Llavina, Jordi «Valent Villon». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, p.66. GI-143-1965.
- ↑ El cantant Georges Brassens ha estat un dels divulgadors de l'obra de Villon al segle XX. Encara que només va musicar un dels seus textos (Ballade des dames du temps jadis), a les seues cançons hi trobem molt sovint l'esperit del poeta, especialment a la cançó Le moyenâgeux, que es pot considerar un homenatge a Villon i el seu temps.