François Villon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrançois Villon

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) François de Montcorbier Modifica el valor a Wikidata
1r abril 1431 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort1463 Modifica el valor a Wikidata (31/32 anys)
Regne de França Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, lletrista, escriptor Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGuillaume de Villon Modifica el valor a Wikidata
Nom de plomaVaillant Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

IMDB: nm0898400 Musicbrainz: da6cc1f1-a735-46ab-b176-2abb8d62d311 Songkick: 296586 Discogs: 478535 IMSLP: Category:Villon,_François Modifica el valor a Wikidata

François Villon (es creu que el seu nom vertader fou François de Montcorbier o François des Loges, 1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure a mitjans del segle xv.

Va néixer el 1431 i es desconeix quan es va morir. La seva creació més celebrada és La balada dels penjats, escrita quan esperava la seva execució a la forca. Les dades sobre la vida de François Villon són incertes. Es diu sempre d'ell que era un marginal, que no poques vegades va ser empresonat, que era un truà.

Biografia[modifica]

Nascut probablement el 8 d'abril de 1431, a París, orfe de pare, va ser confiat al mestre Guillaume de Villon, canònic i capellà de Saint-Benoît-le-Bétourné, que l'envia a seguir estudis a la facultat d'arts. Però després d'haver-hi obtingut una llicenciatura, descura l'estudi per córrer darrere de l'aventura. A partir d'aquesta època, la seva vida tindrà per teló de fons la Guerra dels cent anys i el seu seguici de brutalitats, fam i epidèmies. Acusat d'assassinar el religiós Philippe Sermoise, el seu rival en amors, és obligat a fugir de París. Obté el perdó al gener de 1456. Poc després participa en el furt del Col·legi de Navarra. Entre 1456 i 1461, prossegueix les seves aventures per la vall del Loira, va a la presó durant l'estiu de 1461, però és alliberat uns mesos més tard en ocasió d'una visita de Lluís XI. De tornada a París, escriu Le Testament, però és arrestat una vegada més el 1462. És torturat i condemnat a la forca, però la pena és commutada per deu anys d'allunyament de París.[1]

Obra[modifica]

Villon no va renovar tant la forma de la poesia del seu temps com els seus temes. Va donar nova vida a motius heretats de la cultura medieval que ell coneixia a la perfecció i els va animar amb la seva pròpia i original personalitat.[2]

Lista cronològica d'obres[modifica]

La Ballade des pendus, edició Treperel, Paris, 1500.
  • Ballade des contre vérités (1455 ?–1456 ?, Paris)
  • Le Lais (1457, Paris)
  • Épître à Marie d'Orléans (inicis 1458, Blois)
  • Double ballade (inicis 1458, Blois)
  • Ballade des contradictions (inicis 1458, Blois)
  • Ballade franco-latine (inicis 1458, Blois)
  • Ballade des proverbes (octubre-novembre 1458, Vendôme ?)
  • Ballade des menus propos (octubre-novembre 1458, Vendôme ?)
  • Épître à ses amis (estiu de 1461, Meung-sur-Loire)
  • Débat du cuer et du corps de Villon (estiu de 1461, Meung-sur-Loire)
  • Ballade contre les ennemis de la France (final de 1461, Meung-sur-Loire)
  • Requeste au prince (final de 1461, Meung-sur-Loire)
  • Le Testament (1461).Que inclou també: Ballade des dames du temps jadis (1458-9, cf. supra)
  • Ballade des seigneurs du temps jadis
  • Ballade en vieux langage françois
  • Les regrets de la belle Heaulmiere
  • Ballade de la Belle Heaulmière aux filles de joie
  • Double ballade sur le mesme propos
  • Ballade pour prier Nostre Dame
  • Ballade à s'amie
  • Lay ou rondeau
  • Ballade pour Jean Cotart
  • Ballade pour Robert d'Estouteville
  • Ballade des langues ennuieuses
  • Les Contredits de Franc Gontier
  • Ballade des femmes de Paris
  • Ballade de la Grosse Margot
  • Belle leçon aux enfants perdus
  • Ballade de bonne doctrine
  • Rondeau ou bergeronnette
  • Épitaphe
  • Rondeau
  • Ballade de conclusion
  • Ballade de bon conseil (1462, Paris)
  • Ballade de Fortune (1462, Paris)
  • Le jargon et jobellin dudit Villon (títol que esmenta Levet, 1489, Paris)
  • Cinq autres ballades jargonnesques du manuscrit de Stockholm (ms copiat després de 1477).
  • Ballade des pendus (final de 1462, Paris)
  • Quatrain (final de 1462, Paris)
  • Louanges à la cour (gener1463, Paris)
  • Question au clerc du guichet (gener 1463, Paris)

Traduccions al català[modifica]

  • Les balades. Balades del testament, poesies diverses i balades en argot, traducció, introducció i notes d'Andreu Subirats (Barcelona: La Breu Edicions, 2010).

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: François Villon
  1. Llavina, Jordi «Valent Villon». Presència [Barcelona], núm. 2021, 19-11-2010, p.66. GI-143-1965.
  2. El cantant Georges Brassens ha estat un dels divulgadors de l'obra de Villon al segle XX. Encara que només va musicar un dels seus textos (Ballade des dames du temps jadis), a les seues cançons hi trobem molt sovint l'esperit del poeta, especialment a la cançó Le moyenâgeux, que es pot considerar un homenatge a Villon i el seu temps.