Françoise Giroud

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrançoise Giroud
Françoise Giroud 1998.jpg
Françoise Giroud, el 1998.
Biografia
Naixement (fr) Lea France Gourdji
21 setembre 1916
Lausana
Mort 19 gener 2003 (86 anys)
París
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Neuilly-sur-Seine
  Presidenta Action Against Hunger Tradueix

1984 – 1989
← Alfred KastlerGuy Sorman →
  Ministra 


  Secretari d'Estat 

Dades personals
Formació Lycée Molière Tradueix
Activitat
Ocupació Política, periodista, guionista i escriptora
Ocupador Elle
L'Obs
L'Express (Neuchâtel) Tradueix
Partit Unió per a la Democràcia Francesa
Partit Republicà Radical i Radical-Socialista
Família
Parella Jean-Jacques Servan-Schreiber
Fills Caroline Eliacheff
Pare Salih Gourdji Tradueix
Premis

IMDB: nm0321003
Modifica les dades a Wikidata

Lea France Gourdji o Françoise Giroud va nàixer el 21 de setembre de 1916 a Lausana (Suïssa). Va ser una periodista, escriptora i política francesa. Va ser vicepresidenta del Partit Radical i Radical Socialista i de la Unió per la Democràcia Francesa. També va ser secretària d'estat en dues ocasions.

Biografia[modifica]

Era filla de Salih Gourdji, director de l'Agence télégraphique ottomane a Constantinoble, i d'Elda Farragi, ambdós «israelites de l'Imperi turc».

Alumna de l'institut Molière de París, Lea France Gourdji va començar a treballar als 14 anys, per la qual cosa va abandonar els seus estudis. Després d'un curs de mecanografia, va treballar en una llibreria del bulevard Raspail. Quan va deixar la llibreria, es va introduir en el món del cinema i de la ràdio. Per a treballar en la ràdio, André Gillois li va crear el pseudònim Françoise Giroud, quasi un anagrama del seu nom, pseudònim que va ser oficialitzat com a nom seu en 1994.[1] Va ser la primera dona francesa guionista. Va escriure guions per a pel·lícules de Marc Allégret i de Jean Renoir, de qui també va ser ajudant a partir de 1937, en pel·lícules com, per exemple, La Grande Illusion. Després, va treballar amb Jacques Becker. Tota aquesta experiència cinematogràfica li va fer descobrir el seu talent per l'escriptura.

Durant la Segona Guerra Mundial, va ser agent d'unió de la resistència. Més tard, va ser detinguda per la Gestapo i, a continuació, empresonada a Fresnes (França). Malgrat tot, les seues conviccions es van fer fortes en comptes de debilitar-se, i les va mantindre en el seu compromís contra la guerra d'Algèria, a favor de la lluita de les dones i de la llibertat de premsa.

Després de la guerra, Hélène Lazareff, creadora de la revista Elle, la va nomenar directora de redacció, càrrec que va ocupar des de l'any 1945 fins al 1953. Mentrestant, va col·laborar amb France Dimanche, L'Intransigeant i France-Soir. Els seus ideals es van reafirmar durant aquesta època, creant la revista L'Express l'any 1953, de la qual va ser directora fins a l'any 1974. Va aparèixer diverses vegades al programa Italiques per a parlar sobre el feminisme i per a presentar el seu llibre Si je mens..., un llibre on explica tot el que ha vist i viscut.

Respecte a l'àmbit polític, va ser secretària d'estat per la condició de la dona al Govern de Jacques Chirac (1974) i de cultura al de Raymond Barre entre 1976 i 1977. Va formar part de la Coordinació francesa pel decenni de la cultura de pau i de no-violència.

Finalment, va morir el 19 de gener de 2003 a l'Hospital Americà de París.

Referències[modifica]

  1. Giroud, Françoise. Histoire d'une femme libre (en francés). Gallimard. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Françoise Giroud Modifica l'enllaç a Wikidata