Françoise Hardy
.png)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Françoise Madeleine Hardy 17 gener 1944 (79 anys)París (França) |
| Dades personals | |
| Formació | La Sorbona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Composició |
| Ocupació | cantautora, compositora de cançons, escriptora, cantant, astròloga, actriu |
| Activitat | 1962 – 2021 |
| Gènere | Pop francès, varietats, chanson, balada, bossa nova, twist i slow (en)  |
| Segell discogràfic | Disques Vogue Pathé Philips Virgin Records |
| Participà en | |
| 23 març 1963 | Festival de la Cançó d'Eurovisió 1963 |
| Família | |
| Cònjuge | Jacques Dutronc (1981–) |
| Fills | Thomas Dutronc |
Premis | |
Signatura  | |
| Lloc web | francoise-hardy.com |
          | |
Françoise Madeleine Hardy (París, 17 de gener de 1944) és una cantant i actriu francesa.[1][2][3]
Biografia[modifica]
Hardy va créixer en el 9è districte de París amb la seva germana més jove Michèle.[4]
Les seves primeres influències musicals van ser dels intèrprets de la chanson francesos Charles Trenet i Cora Vaucaire, així com els cantants anglesos Paul Anka, els Everly Brothers, Cliff Richard, Connie Francis i Marty Wilde, que ella escoltava en l'emissora de ràdio en anglès, Radio Luxembourg.[5][4]
.jpg)
Després d'un any a La Sorbona va contestar un anunci de diari que buscava cantants joves. Va signar el seu primer contracte amb la discogràfica Vogue el novembre de 1961. L'abril de 1962, poc després de deixar la universitat, va aparèixer la seva primera cançó "Oh Oh Chéri", escrita per Johnny Hallyday. La seva cançó, "Tous les garçons et les filles", a l'altra cara del disc, esdevingué un èxit, liderant la moda de la música Yé-yé a França. Va vendre més d'un milió de còpies, i li va ser atorgat un Certificat de vendes discogràfiques. La cançò va aconseguir el lloc 36è en la llista de singles del Regne Unit el 1964.[6][7][8]
Hardy cantava en francès, anglès, italià, alemany i té dues interpretacions en castellà i una en portuguès. El 1963 va quedar cinquèna per Mònaco en el Festival de la Cançó d'Eurovisió amb "L'amour s'en va". El 1963, se li va atorgar el Magnífic Prix du Disque del Académie Charles-Cros.
El 1981, es va casar amb Jacques Dutronc, que és el pare del seu fill, Thomas Dutronc, nascut el 1973.[9]
El 1994, va col·laborar amb el grup de pop britànic Blur en "La Comedie", versió de "To the end". El 1995, va cantar al single de Malcolm McLaren "Revenge of the Flowers". La cançó apareix en el seu Àlbum conceptual Paris. El maig de 2000, va tornar amb l'àlbum Clair Obscur on el seu fill tocava la guitarra i el seu marit cantava el duet "Puisque vous partez en voyage". Iggy Pop i Étienne Daho també hi van participar. També va enregistrar un duet amb Perry Blake, que va escriure dues cançons per Tant de belles choses. Per aquest àlbum, Hardy va guanyar el trofeu "Artista Femenina de l'Any" a la cerimònia Victoires de la musique el 2005.
Discografia[modifica]
- Tous les garçons et les filles (1962); als EUA també coneguda com El "Yeh-Yeh" Noia de Paris! (1965)
- Le premier bonheur du jour (1963)
- Françoise Hardy canta per voi en italiano (1963)
- Mon amie la Rose (1964)
- En Deutschland (1965)
- L'Amitié (1965)
- Françoise Hardy Canta en anglès (1966)
- La Maison où j'ai grandi (1966)
- Ma jeunesse fout le camp... (1967)
- En anglais (1968)
- Comment te dire adieu (1968)
- Un-Nou-Set-Zero (1969)
- Träume (1970)
- Soleil (1970)
- La Qüestió (1971)
- Et si je m'en vais avant toi (1972)
- Si Escoltes (1972)
- Personnel de message (1973)
- Entr'acte (1974)
- Estrella (1977)
- J'écoute de la musique saoûle (1978)
- Gin Tonic (1980)
- À Suivre (1981)
- Quelqu'un qui s'en va (1982)
- Décalages (1988)
- Le Danger (1996)
- Clair-obscur (2000)
- Tant de belles choses (2004)
- (Parenthèses...) (2006)
- La Pluie sans parapluie (2010)
- L'Amour fou (2012)
Filmografia[modifica]
- Nutty, Naughty Chateau, dirigida per Roger Vadim (1963)
- What's New Pussycat?, dirigida per Clive Donner (1965, aparició en la escena final )
- Masculin, féminin, dirigida per Jean-Luc Godard (1966)
- A Bullet Through the Heart, dirigida per Jean-Daniel Pollet (1966)
- Grand Prix, dirigida per John Frankenheimer (1966)
- Les Colombes, dirigida per Jean-Claude Lord (1972)
- Si c'était à refaire, dirigida per Claude Lelouch (1976, cantant)
Referències[modifica]
- ↑ "Françoise Hardy", in Unknown legends of rock 'n' roll: psychedelic unknowns, mad geniuses, punk pioneers, lo-fi mavericks & more, Richie Unterberger, Hal Leonard Corporation, 1998, ISBN 0-87930-534-7 p. 177 ff
- ↑ Belle and Sebastian: Just a Modern Rock Story, Paul Whitelaw, Macmillan, 2005, ISBN 0-312-34137-7 p. 64
- ↑ «Françoise Madeleine Hardy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Falling for Francoise». BBC Radio 4 programme. BBC, 21-05-2011. [Consulta: 22 maig 2011].
- ↑ Anon. «Françoise Hardy». RFI Musique. Arxivat de l'original el 29 d’abril 2016. [Consulta: 22 maig 2011].
- ↑ Murrells, Joseph. The Book of Golden Discs. 2nd. London, UK: Barrie and Jenkins Ltd, 1978, p. 147. ISBN 0-214-20512-6.
- ↑ Roberts, David. British Hit Singles & Albums. 19th. London: Guinness World Records Limited, 2006, p. 243. ISBN 1-904994-10-5.
- ↑ MOJO, Collections, French Pop Winter 2001
- ↑ Autobiography written by Françoise Hardy, Le désespoir des singes… et autres bagatelles, Robert Laffont ed., Paris, 2008, pp 228–230.
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina web oficial(francès)
- Biografia de Françoise Forta Arxivat 2006-06-14 a Wayback Machine.