Franca Rame

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFranca Rame
Franca Rame 1960s.jpg
(dècada del 1960)
Biografia
Naixement 18 juliol 1929
Parabiago
Mort 29 maig 2013 (83 anys)
Milà
Causa de mort Accident vascular cerebral
Lloc d'enterrament cementiri monumental de Milà
  Senadora del Senat italià 

18 abril 2006 – 28 abril 2008
Dades personals
Religió Ateisme
Activitat
Ocupació Actriu, dramaturga, política, guionista, escriptora, actriu de teatre i autora
Activitat 1951 –  2013
Partit Partit de la Refundació Comunista (2010–)
Partit Comunista Italià (1967–)
Itàlia dels Valors
Família
Cònjuge Dario Fo (1954–2013)
Fills Jacopo Fo
Pare Domenico Rame
Germans Enrico Rame

IMDB: nm0708145 Allocine: 26288
Musicbrainz: 662850d9-79ca-4976-a73a-a1e0d0b49ffb
Modifica les dades a Wikidata

Franca Rame (Parabiago, 18 de juliol de 1929 Milà, 29 de maig de 2013) va ser una actriu, dramaturga, activista i política italiana.

Provinent d'una família de professionals del teatre, s'inicià com a actriu de ben petita i debutà professionalment el 1951. Juntament amb el seu marit, el també dramaturg Dario Fo, van fundar la companyia Dario Fo-Franca Rame, que produí espectacles amb un alt contingut polític d'esquerres i sàtires contra l'statu quo.[1]

Rame va continuar treballant amb Fo en diverses obres teatrals i companyies de teatre, amb un gran èxit popular i sovint navegant la censura governamental. El 1969 van cofundar Il Collettivo Teatrale La Comune que donaria èxits com Mort accidental d'un anarquista.

Durant la dècada dels 70 va començar a escriure obres de teatre (sovint monòlegs escènics), com Grasso è bello! i Tutta casa, letto e chiesa, que presentaven una marcada tendència feminista. El 1973 fou segrestada, violada i torturada per un grup d’extrema dreta, amb la complicitat provada d’alguns oficials d'alt nivell dels carabinieri. Aquest fet donaria lloc a la seva obra més famosa, Lo stupro (La violació, 1981).

Quan Fo guanyà el 1997 el Premi Nobel de Literatura, el dedicà a la seva dona en reconeixement a l'autoria conjunta de molts dels seus muntatges i textos.[1]

En el camp polític, Rame va afiliar-se al Partit Comunista Italià el 1967 i va destacar-se com a activista al Socors Roig Internacional, escrivint cartes per a presos polítics i assistint a les seves famílies i advocats.[1] Posteriorment va ser senadora pel partit Itàlia dels Valors entre 2006 i 2008 amb una agenda de centre-esquerra i contra la corrupció. El 2006 va ser proposada pel seu partit candidata a la presidència d'Itàlia. Des del 2010 va ser membre independent del Partit de la Refundació Comunista.

Va morir a Milà el 2013, als 83 anys, i està enterrada al Cementiri Monumental de la ciutat.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Franca Rame Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «Franca Rame». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.