Frances Ames

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrances Ames
Biografia
Naixement(en) Frances Rix Ames Modifica el valor a Wikidata
20 abril 1920 Modifica el valor a Wikidata
Pretòria (Sud-àfrica) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Rondebosch (Sud-àfrica) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ciutat del Cap Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactivista pels drets humans, neuròloga Modifica el valor a Wikidata
Premis

Frances Rix Ames (20 d'abril de 1920 – 11 de novembre de 2002) va ser una neuròloga, psiquiatra i defensora dels drets humans, coneguda principalment per dirigir la recerca ètica sobre la mort de l'activista en contra de l'Apartheid, Steve Biko, qui va morir a causa d'una negligència mèdica mentre era torturat sota custòdia policial. Quan el Consell mèdic i dental sud-africà (SAMDC, South African Medical and Dental Council) va rebutjar amonestar al cirurgià cap del districte i al seu assistent, els qui van tractar a Biko, Frances Ames i un grup de cinc acadèmics i metges van recaptar fons i van lluitar legalment durant vuit anys contra l'organització mèdica. Frances Ames va arriscar la seva pròpia seguretat personal i carrera acadèmica en la seva lluita per fer justícia, elevant la disputa fins al Tribunal Suprem de Sud-àfrica, on finalment va guanyar el cas el 1985.

Va dirigir el departament de neurologia de l'Hospital Groote Schurr fins a la seva jubilació el 1985, però va continuar ensenyant en els hospitals Valkenberg i Alexandra. Quan l'Apartheid va ser finalment suprimit el 1994, Frances Ames va testimoniar en la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació sobre el seu treball en el cas d'ètica mèdica sobre els metges de Steve Biko. El 1999, Nelson Mandela li va concedir el premi Star of South Africa, la condecoració civil més important del país, en reconeixement pel seu treball en benefici dels drets humans.

Primers anys[modifica]

Frances Ames va néixer el 20 d'abril de 1920 en Voortrekkerhoogte (Pretòria, Sud-àfrica).[1] Els seus pares es deien Frank i Georgina Ames, sent la segona de tres germanes. La seva mare va ser infermera igual que la seva àvia, que la va criar en un campament de concentració Boer durant la Segona Guerra Boer. Ames mai va conèixer al seu pare perquè va abandonar a la seva família, deixant a Georgina Ames a càrrec de tres nenes sumida en la pobresa.[2] Com que la seva mare no podia hacerce càrrec de la seva família, Frances va haver de passar part de la seva infància en un orfenat catòlic on va patir de febre tifoidea.[3] Més endavant la seva mare reuniria a la família i es mudarien a Ciutat del Cap, on Frances assistiria a l'Escola Rustenburg per a Noies. Va estudiar a la Universitat del Ciutat del Cap i rebria el seu títol de medicina i cirurgia el 1942.[4][5]

Carrera mèdica[modifica]

Frances va ingressar com a resident a l'Hospital Groote Schuur de Ciutat del Cap; treballant també com a metgessa general a la regió Transkei. Va aconseguir el seu grau en medicina el 1964 per la UCT, sent la primera dona a aconseguir-ho.[6] Ames es va convertir en cap del departament de neurologia de l'hospital Groote Schuur el 1976.[7] Va aconseguir una plaça de professora associada el 1978, i malgrat jubilar-se el 1985, va continuar amb el seu treball a temps parcial com a docent del departament de psiquiatria i salut mental de la UCT als hospitals Valkenberg i Alexandra. El 1997, Frances Ames va ser nomenada professora associada emèrita en neurologia i va rebre un doctorat honoris causa en medicine per la UCT en 2001. Segons Pat Sidley del British Medical Journal, Frances Ames «mai va ser reconeguda com a professora amb caràcter general, i crec que es deu al fet que era dona.»[3]

El cas Biko[modifica]

L'activista sud-africà en contra de l'Apartheid Steve Biko, que havia estudiat medicina a la Universitat de KwaZulu-Natal, va ser arrestat per la policia de Port Elizabeth el 18 d'agost de 1977 durant 20 dies. Entre el 6 i el 7 de setembre, Biko va ser copejat i torturat caient en coma.[6] Segons les declaracions de Frances i uns altres, el cirurgià Ivor Lang, juntament amb el cirurgià cap de districte Benjamin Tucker, van col·laborar amb la policia per encobrir l'abús, permetent que Steve Biko morís a causa de les ferides el 12 de setembre. Segons Benatar, «hi havia una clara falta d'ètica per part dels metges que van ser responsables» de Biko.[8][9][10][11]

Recerca sobre el cànnabis[modifica]

Ames va estudiar els efectes del cànnabis el 1958, publicant el seu treball a "The British Journal of Psychiatry com "un estudi clínic i metabòlic de la intoxicació aguda amb Cànnabis sativa i el seu paper en les psicosis model". El seu treball ha estat citat àmpliament en la literatura de cànnabis. Frances, que s'oposava a la guerra contra les drogues, va ser una defensora dels beneficis terapèutics del cànnabis, en particular per a les persones amb esclerosi múltiple (MS)[12][4][13] Ames va observar de primera mà com el cànnabis (conegut com a dagga a Sud-àfrica) alleujava l'espasme en pacients amb EM i va ajudar els paraplègics a la sala de lesions de la medul·la del seu hospital.[14] Va continuar estudiant els efectes del cànnabis en la dècada de 1990, la publicació de diversos articles sobre el cànnabis induïda eufòria i els efectes del cànnabis en el cervell amb el coautor David J. Castle de l'hospital de Sant Vicent, Melbourne.[15][16]

Mort[modifica]

Ames va tenir problemes amb la leucèmia des del començament [17] Abans de la seva mort, es va dir a un entrevistador: "Seguiré fins i tot em cau."[18] Ella va continuar treballant per a UCT com a professor a temps parcial a Hospital de Valkenberg fins a sis setmanes abans de la seva mort al país en Rondebosch l'11 de novembre de 2002.[4][19] En representació Departament de Psiquiatria de la UCT, Greg McCarthy va donar l'elogi al funeral.[20] Ames va ser cremada, i d'acord amb els seus desitjos, les seves cendres es van combinar amb les llavors de cànem i es dispersaren fora de l'hospital on Valkenberg on es va dur a terme el seu funeral.[4][17]

Referències[modifica]

  1. ↑ Frances Ames - Human Rights Champion. SAMJ. 2003. Volum 93 n. 1 pàg. 14-15.SAMJ (anglès) Consulta 25 de febrer del 2017
  2. ↑ van der Unde, Ina (November 1995). Interview: A woman of substance. South African Medical Journal, 85 (11): 1202–1203.
  3. ↑ 3,0 3,1 Sidley, Pat (7 December 2002). Frances Ames. BMJ: British Medical Journal, 325 (7376): 1365. Retrieved January 15, 2015.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bateman, Chris (January 2003). Frances Ames – Human Rights Champion. South African Medical Journal, 93 (1): 14–15. Retrieved January 15, 2015.
  5. ↑ Dent, David M.; Gonda Perez (June 2010). The place and the person: Named buildings, rooms and places on the campus of the Faculty of Health Sciences, University of Cape Town. South African Medical Journal, 100 (6):4–5. Retrieved January 15, 2015.
  6. ↑ 6,0 6,1 Shaw, Gerald (21 November 2014). Frances Ames. The Guardian. Retrieved January 15, 2015.
  7. ↑ Breier, Mignonne; Angelique Wildschut (2006). Doctors in a Divided Society: The Profession and Education of Medical Practitioners in South Africa. HSRC Press. p. 61. ISBN 0796921539."Frances Ames, first woman professor in the UCT Medical School, who was appointed professor of neurology in 1976." See also the "Truth & Reconciliation NRF project report", chapter 2, p. 72: "At UCT, however, a ceiling existed and it was not for years before a women was appointed as full professor. Frances Ames seems to have been the first, appointed as Professor of Neurology in 1976." Note, Ames was never appointed as a full professor.
  8. ↑ Benatar, Solomon R.; David Benatar (1 June 2012). From Medical Manners to Moral Reasoning: An Historical Overview of Bioethics in the University of Cape Town's Faculty of Health Sciences. South African Medical Journal. (subscripció necessària) Arxivat 2015-03-29 a Wayback Machine.
  9. ↑ Smith, L. (13 September 2012). Not Much Changed since Biko's Death. The Mercury. (subscripció necessària) Arxivat 2015-03-29 a Wayback Machine.
  10. ↑ Grundy, Trevor (27 November 2002). Frances Ames; Human rights activist who battled for justice after the death of Steve Biko in South Africa. The Herald. Retrieved January 29, 2015.
  11. ↑ Myser, Catherine (2011). "The Social Functions of Bioethics in South Africa". Bioethics Around the Globe. Oxford University Press. pp. 137–139. ISBN 0199749825
  12. ↑ Ames, Frances 12 de desembre del 1995). 20DECEPTIVE% 20WEED.pdf Grans Debats: Cannabis sativa - una crida a la despenalització[Enllaç no actiu]. South African Medical Journal, 85 (12): 1268-1269.
  13. ↑ Bateman, Chris (agost de 2000). Get pragmatic about pot (anglès). South African Medical Journal, 90 (8): 752–753.
  14. ↑ Froman, Colin (2005). The Barbershop Quartet: A Surgical Saga. Trafford Publishing. ISBN 1412047250
  15. ↑ Castle, David; Murray, Robin; Deepak Cyril D'Souza (2009) [2004]. Marijuana and Madness: Psychiatry and Neurobiology. Cambridge University Press. ISBN 9781107000216
  16. ↑ Cannabis, mind, and mirth. Ames, Frances i Castle, DJ. European Psychiatry. Volum 11. N 7. Pàg. 329–334. 1996. doi: 10.1016/s0924-9338(97)81055-3 [1] (anglès)
  17. ↑ 17,0 17,1 Grundy, Trevor (27 November 2002). Frances Ames; Human rights activist who battled for justice after the death of Steve Biko in South Africa. The Herald. Retrieved January 29, 2015.
  18. ↑ [https: // www .. uct.ac.za/mondaypaper/archives/?id=3043 conte de dues mares en una societat dividida]. Dilluns mensual. Universitat de Ciutat del Cap, 21 (2): 28. De maig de 2002
  19. ↑ Passing of UCT legend Frances Ames. Monday Monthly. University of Cape Town, 21 (35): 15 November 2002.
  20. ↑ McCarthy, Greg (January 2003). Frances Rix Ames. SAMJ Forum. South African Medical Journal, 93 (1): 48. Retrieved January 15, 2015.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Frances_Ames&oldid=31752951»