Vés al contingut

Francesc Abad i Gómez

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Abad i Gómez

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1944 Modifica el valor a Wikidata (79/80 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Formació professionalEscola d'Arts i Oficis de Terrassa
Activitat
Ocupaciópintor, fotògraf, escultor Modifica el valor a Wikidata
MovimentGrup de Treball
Obra
Obres destacables
Comptar i numerar una part del braç pels assistents (2004)

Francesc Abad (Terrassa, 1944) és un artista català. Representant de l'art conceptual, ha experimentat també amb el body art i l'art natura. Va iniciar la seva trajectòria creativa en el marc històric de l'anomenat art conceptual a Catalunya, molt a inicis dels anys 70, tant per la seva continuada línia de treball com per l'esperit transversal característic del seu discurs. És un dels fundadors i integrants fonamentals del “Grup de Treball”, el col·lectiu d'artistes i teòrics més emblemàtic sorgit en el context de crítica i compromís propiciat per les actituds artístiques desmaterialitzades, i amb el qual participà el 1972 a la Documenta V de Kassel. Al llarg de gairebé 45 anys d'activitat ininterrompuda, Francesc Abad ha mostrat regularment el seu treball en el conjunt de l'Estat espanyol i als darrers anys ha participat també en significatives exposicions temàtiques i de grup de caràcter històric i crític, nacionals i internacionals.[1]

Biografia

[modifica]

Es va formar a l'Escola d'Arts i Oficis de Terrassa i al Centre de Documentació Pedagògica de París. El 1972 s'instal·là a Nova York. Entrà al món de l'art a través de la pintura, caracteritzada per la simplificació de formes i la reducció del color. Més tard va abandonar aquesta disciplina per passar-se a l'experimentació amb a l'art conceptual i a la realització d'accions i instal·lacions, dins del marc del Grup de Treball.[2] Destacà en accions que pretenien renovar la percepció del cos i la seva capacitat de transformació, el cos com a objecte de l'obra d'art, per a posar en relleu la seva alienació de la vida quotidiana, com a Comptar i numerar una part del braç pels assistents (1 de desembre de 1973).

En els darrers anys es mou en una línia de treball artístic multimèdia. Destaca la seva exposició sobre El Camp de la Bota, projecte basat en els successos del Camp de la Bota de Barcelona, platja on entre el 1939 i el 1952 el franquisme va afusellar almenys 1.704 persones. Abad va voler rescatar de l'oblit aquests successos arran de les obres del Fòrum Universal de les Cultures del 2004. L'exposició constava d'un conjunt de documents i testimonis de familiars o amics de les víctimes, i es va presentar a Girona, al Prat de Llobregat, a Manresa i a Barcelona. El 27 de juliol del 2007 l'artista va donar-la al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Obra

[modifica]
Tenir mala peça al teler (1992), a la cruïlla de les avingudes de l'Abat Marcet i Josep Tarradellas, a Terrassa

La seva activitat artística es construeix i es reconeix com una reflexió cultural articulada en forma d'imatges dialèctiques, centrada en la fragilitat de l'home, el paisatge i la paraula, el pas del temps i el pes de la memòria, l'agonia industrial i la progressió històrica, el final de mons que s'acaben, l'exili i el dolor, configurant una particular escriptura dels límits que prioritza clarament el compromís personal i la recerca social per damunt de la qualitat estètica i el caràcter objectual. Una reflexió, en definitiva, molt útil també per repensar els esdeveniments socials i polítics amb els quals s'ha anat determinant la història del segle xx.[1]

Exposicions individuals

[modifica]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «El Departament de Cultura presenta a Ripollet "Estratègia de la precarietat", de Francesc Abad, en el marc del seu programa d'exposicions itinerants». web. Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 8 de novembre 2014. [Consulta: 7 novembre 2014].
  2. «Francesc Abad i Gómez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Fitxa del monument a la pàgina sobre Monuments Commemoratius de Catalunya, de l'Institut d'Estudis Catalans.
  4. Fitxa del General Moragues a OLD BCN - Associació de Comerç i Turisme de Ciutat Vella.

Enllaços externs

[modifica]