Francesc Agell i Martí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Agell i Martí
Biografia
Naixement26 febrer 1812 Modifica el valor a Wikidata
Mataró (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1891 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Sant Gervasi de Cassoles (Catalunya) Modifica el valor a Wikidata
Escut de badalona.PNG Regidor de l'Ajuntament de Badalona
1854 – 1854
Escut de badalona.PNG Alcalde de Badalona
1r gener 1848 – 10 juliol 1849
← Josep Comas i RenomFrancesc d'Assís Antoja i Vilaseca → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, químic i farmacèutic Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJosep Agell i Agell (net) Modifica el valor a Wikidata

Francesc Agell i Martí (Mataró, 26 de febrer de 1812Sant Gervasi de Cassoles, 1891) va ser un farmacèutic i químic català, alcalde de Badalona de 1848 a 1849.

Fill del fuster Francesc Agell i de Gertrudis Martí. Es va instal·lar a Badalona cap a 1835, any en què es va casar amb Mercè Comià i Escobet,[1] filla del també químic i farmacèutic Eudald Comià i Font, un dels socis de Casanova i Cia, primera indústria química documentada a Badalona (1825) dedicada a la fabricació d'àcids.[2] Ben aviat el seu sogre l'associà a l'empresa i a la seva mort, va quedar sota la seva direcció i, a més, es va traslladar a viure a casa de Comià, que residia a la masia de Ca l'Andal, situada davant de la fàbrica. Entrà com a regidor de l'Ajuntament de Badalona el 1848 i fou elegit alcalde. Durant el seu mandat es va inaugurar la línia de ferrocarril entre Mataró i Barcelona. Tanmateix, renuncià al càrrec el 1849 adduint que no podia atendre els seus negocis. Va viure a Badalona fins a 1879 aproximadament, quan es va vendre les seves propietats i va marxar a viure a Sant Gervasi, on el seu fill Eudald hi tenia farmàcia. Va morir en aquesta localitat a causa d'una dilatació cardíaca.[1] Es creu que podria estar enterrat al mateix nínxol que Eudald Comià, al cementiri del Sant Crist, però no se'n tenen proves.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Palacio i Serra, 2020, p. 142.
  2. 2,0 2,1 Abras Pou, 1998, p. 64-65.

Bibliografia[modifica]