Francesc Baucells
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1675  Barcelona |
| Mort | c. 1715 (39/40 anys) Santpedor (Bages) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, religiós |
| Orde religiós | Orde de Frares Menors |
| Obra | |
Obres destacables | |
Francesc Baucells, o també Francesch Baucells (Barcelona, 1675 - Santpedor, Bages, ca.~1715) fou un escriptor franciscà català.
Fou un destacat predicador, de l'Orde de Frares Menors, que pertangué al grup de predicadors apostòlics del Col·legi-Seminari i convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor,[1][2] el centre més important de formació del clergat missioner català dels segles XVII i XVIII.[3]
Baucells és l'autor de l'obra "Font mystica y sagrada del paradis de la iglesia" (1703), una mena d'exposició didàctica de la doctrina cristiana, escrit en estil prosa de catecisme per tal de poder divulgar els rudiments de la religió catòlica entre la gent senzilla, un manual de catequesi força popular, que veu la llum el 1704, i que tingué nombroses edicions catalanes i traduïdes al castellà per Thomas Piferrer al llarg del segle xviii.[1][2][3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Francesc Baucells». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Francesc Baucells». Diccionari de la Literatura Catalana (Gran Enciclopèdia Catalana). Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 5 novembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Gelabertó-Vilagran, Martí «Teología moral y justicia eclesiástica en los delitos de palabra: Cataluña (siglos XVI- XVIII) / Moral Theology and Ecclesiastical Justice in the Crime of Speech: Catalonia (16 th -18 th Centuries)». Memoria y Civilización. Universitat de Navarra, Núm. 25, 2022, pàg. 355. DOI: 10.15581/001.25.007. ISSN: 2254-6367 [Consulta: 5 novembre 2022].