Francesc Betriu i Cabeceran

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre el director de cinema català. Si cerqueu l'empresari català, vegeu «Francesc Betriu i Tàpies».
Infotaula de personaFrancesc Betriu i Cabeceran
Francesc Betriu, XII Premis Gaudí (2020).jpg
modifica
Biografia
NaixementFrancesc Betriu i Cabeceran
18 de gener de 1940 (1940-01-18) (80 anys)
Organyà, Alt Urgell
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióDirector de cinema modifica
Premis

IMDB: nm0079244 Allocine: 407480 Allmovie: p81746 Modifica els identificadors a Wikidata

Francesc Betriu i Cabeceran (Organyà, Alt Urgell, 18 de gener de 1940) és un director de cinema i guionista català.[1]

Biografia

Formació[modifica]

La formació de Francesc Betriu abraça diversos àmbits de les Ciències Socials i Humanitats, tot i que va inicialment va començar la carrera de Farmàcia, la qual va deixar de seguida.[2] De l’any 1958 al 1961 va estudiar Ciències Econòmiques a la UB. En acabar es va traslladar a Madrid i va començar estudis de Ciències Polítiques a la Universitat de Madrid (1961-1964), compaginant-ho amb la diplomatura en Sociologia pel CSIC (1963-1964) i els estudis especialitzats en Direcció de l’Escola Oficial de Cinematografia de Madrid (1963-1965), d'on va acabar expulsat per la falta d'assistència.[1]

Etapa laboral[modifica]

Com va succeir amb els seus estudis Betriu va compaginar diferents feines. Va treballar com a crític cinematogràfic en diverses publicacions. De 1963 a 1967 va exercir de corresponsal a Madrid per a la revista Fotogramas. Paral·lelament, va dirigir la Revista de Sociología del 1964 al 1965 i al mateix temps va formar part del Grup de Teatre Independent Los Goliardos.[1] Més tard, va desenvolupar tasques de director escènic per a la Companyia Teatral Mesti, que va formar durant el seu servei militar a Sidi iIfni entre 1967 i 1968.[3] Va guionitzar i dirigir diversos curtmetratges, documentals, llargmetratges i algunes sèries de televisió. A més a més, després del servei militar, entre 1969 i 1972 va ser director-gerent de la productora In-Scram S.A. amb la qual va produir quatre curtmetratges en solitari i diversos més amb X Films. Amb aquesta productora i en col·laboració amb Cine Corto de Borau i Luis Mamerto López-Tapia van formar la distribuïdora Zootropo. També va treballar com a promotor de televisió i va col·laborar en diversos projectes de Lola Films.[1]

Filmografia[modifica]

Any Títol Com Notes
Director Guionista
1965 Historias de la fiesta Sí Dirigeix Mariano Ozores
1965 Los Beatles en Madrid Sí documental; censurat i no muntat
1966 Tierra de milagros Sí documental; inacabat
1967 Tinto con amor Sí Dirigeix Francisco Montolio
1967 Dichoso mundo Sí sèrie
1969 Gente de mesón Sí curtmetratge
1970 Bolero de amor Sí Sí curtmetratge
1971 Los aceituneros/Del olivar a la mesa Sí documental
1973 Corazón solitario Sí Sí pel·lícula
1975 Furia española Sí Sí pel·lícula
1976 La viuda andaluza Sí Sí Transposició de La lozana andaluza de Francisco Delicado[3]
1977 Retorn del president Tarradellas Sí documental
1977 Ensenyament Sí curtmetratge
1977 Coses que tornen Sí curtmetratge
1977 Autopista B30 Sí curtmetratge
1978 La tercera edat Sí curtmetratge
1978 L'estatut Sí curtmetratge
1978 L'especulació del sol Sí curtmetratge
1978 Atur Sí curtmetratge
1978 Platges i piscines Sí curtmetratge
1979 Los fieles sirvientes Sí Sí pel·lícula
1981-82 La plaça del Diamant Sí Sí Basada en la novel·la homònima de Mercè Rodoreda
1982 Barcelona i el mar Sí curtmetratge documental
1982 Especulació del sól Sí curtmetratge documental
1985 Rèquiem per un camperol Sí Basada en la novel·la Réquiem por un campesino español de Ramón J. Sender
1985 ¿Què és el Parlament de Catalunya? Sí documental
1987 Vida privada Sí sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3. i 1.4.
1988 Sinatra Sí Sí Basada en la novel·la homònima de Raúl Núñez
Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al millor llargmetratge del 1988[cal citació]
1988 Eurocops Sí sèrie; episodi: Cuellos Blancos
1993 Un día Volveré Sí Sí sèrie; episodis: 1.1., 1.2., 1.3., 1.4., 1.5. i 1.6.
1996 La duquesa roja Sí pel·lícula
1997 Una pareja perfecta Sí Adaptació de la novel·la de Miguel Delibes Diario de un jubilado
1999 Petra Delicado (sèrie) Sí sèrie; diversos episodis
2000 El paraíso ya no es lo que era Sí Sí Basada en el conte homònim de Carmen Rico Godoy
2003 Amor de madre (La madre de mi marido) Sí telefilm
2009 Mònica del Raval Sí Sí documental
2013 El día que murió Gracia Imperio Sí Sí documental

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Antonio., Gregori,. El cine español según sus directores. Madrid: Ediciones Catedra, 2009. ISBN 9788437626147. 
  2. Diccionario del cine iberoamericano: España, Portugal y América. Madrid: SGAE, 2011-<2012>. ISBN 9788480488211. 
  3. 3,0 3,1 1941-2006., Romaguera i Ramió, Joaquim,. Diccionari del cinema a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ISBN 8441213798.