Francesc Bonastre i Bertran

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaFrancesc Bonastre i Bertran
Dades biogràfiques
Naixement 1944
Montblanc
Mort 20 de setembre de 2017 (72/73 anys)
Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Musicòleg, compositor i professor
Modifica dades a Wikidata

Francesc Bonastre i Bertran (Montblanc, 1944 - Barcelona, 20 de setembre de 2017) fou un musicòleg i compositor català. Fou autor d'una cinquantena de composicions i d'unes cent cinquanta publicacions científiques sobre musicologia.[1]

Estudià piano, orgue i harmonia amb Francesc Tàpies. El 1962 cursà estudis de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona. S'inicià en la música de la mà d'Higini Anglès i Josep Maria Llorens. Entre 1969 i 1972 assolí una beca per treballar amb Miquel Querol a l'Institut Espanyol de Musicologia del CSIC. La seva tesi doctoral, Estudios sobre la verbeta, dirigida per Martí de Riquer, va merèixer el Premi Nacional en musicologia el 1976.[2]

La seva tasca com a musicòleg se centra principalment en els estudis sobre el barroc musical hispànic, pioner en l'àmbit català, amb aportacions decisives per a la recuperació de la música de compositors com Josep Carcoler, Antonio Rodríguez de Hita, Antoni Soler, Lluís Vicenç Gargallo i Francesc Soler, entre altres.[cal citació]

Són també importants els seus treballs sobre organologia i sobre compositors catalans com Felip Pedrell, Eduard Toldrà i Xavier Montsalvatge. Ha estat professor de la Universitat de Barcelona, on també va dirigir la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis entre els anys 1967 i 1972, i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual fou catedràtic des de 1986. També fou director de l'Institut de Documentació i d'Investigació Musicològiques Josep Ricart i Matas de la UAB des de l'any 1979 i acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.[3]

En algunes de la seva cinquantena de composicions s'observa la seva adscripció estilística a l'escola postimpressionista francesa, al Grup dels Sis i a les aportacions rítmiques d'Ígor Stravinski.[cal citació]

L'any 1970 es va doctorar en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i des del 1986 és catedràtic de Musicologia de la UAB. Francesc Bonastre ha centrat la seva recerca en el barroc català i les formes monòdiques de l'edat mitjana, però també en la figura de Felip Pedrell.[4]

L'any 1974 va ser el primer secretari de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l'Institut d'Estudis Catalans.[5]

Obres principals[modifica | modifica el codi]

  • Suite Montblanquina (1963)
  • Sant Ramon de Penyafort (1964), poema simfònic
  • Joglaresques (1967) Música i cor
  • Tropus ad antiphonam (1970) Música i cor
  • Homenatge a Lola Anglada (1984), per a piano

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Filella, C. «El compositor Francesc Bonastre edita un disc de cançons «lieder»». VilaWeb, 18-03-2006 [Consulta: 23 setembre 2017].
  2. «Mor Francesc Bonastre». Universitat Autònoma de Barcelona, 20-09-2017. [Consulta: 23 setembre 2017].
  3. Guinovart, Carles. A l'entorn de l'anàlisi musical : discurs d'ingrés de l'acadèmic electe Carles Guinovart i Rubiella llegit al Saló d'Actes de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el dia 21 de setembre de 2005 / discurs de contesta de l'acadèmic numerari Francesc Bonastre i Bertran. Barcelona: Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 2005. 
  4. [enllaç sense format] http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=noticia&idint=1243
  5. «Societat Catalana de Musicologia: Presentació». Societat Catalana de Musicologia. [Consulta: 23 setembre 2017].
  • Tom IX, pag. 96 de la Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear, Mariano Lambea. Edicions 62