Francesc Brunet i Recasens

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaFrancesc Brunet i Recasens
Biografia
Naixement2 novembre 1861 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1939 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Activitat
OcupacióCompositor Modifica el valor a Wikidata

Francesc Brunet i Recasens (Barcelona, 2 de novembre de 1861- Barcelona, 20 de maig de 1939) fou un compositor català.[1]

Biografia[modifica]

Nasqué a la ciutat de  Barcelona el 2 de novembre del 1861, fill de l’igualadí Francesc Brunet  Fortuny, dedicat a la venda a l’engròs de fruites tropicals; i de la lleidatana Magdalena Recasens Brunet.[2] Va aprendre les primeres lletres i notes musicals del seu pare, després estudià primera ensenyança i va fer el batxillerat al Seminari Conciliar de Barcelona. Després de cursar els estudis bàsics hagué de decidir la carrera professional que volia emprendre, una cursa que es disputaven per una banda la  música i per l’altra el dibuix.[3] L'any 1880 inicia els estudis musicals –piano, harmonia, contrapunt composició i instrumentació– amb els mestres Anselm Barba, Carles Vidiella i Josep Ribera; aquell fou el primer pas per a la constitució d’una trajectòria musical que el portaria a compondre més d’un centenar d’obres, majoritàriament de temàtica eclesiàstica.[3] Vuit anys després ja és professor de música del Seminari. Més tard ocuparia el càrrec de mestre titular de música i organista al monestir de la Visitació del Passeig de Sant Joan de Barcelona (Saleses) i el de professor de música al Col·legi del Sagrat Cor de Sarrià, mantenint estrets contactes amb l'Orfeó Català i donant també classes particulars de piano.[1]

Com a compositor va escriure un gran nombre d'obres pertanyents a gèneres diferents: misses, cants corals, cançons, balls, motets, adaptant al piano el "ball del ciri" i la "dansa de Castellterçol". Bona part del seu repertori compositiu, manuscrit i imprès, es conserva en diversos fons musicals de Catalunya.[4]

El 1889 es casà amb la seva primera esposa, Soletat Bellver Cumella, barcelonina amb arrels a la vila de Castellterçol. De fet, serà en aquesta població  del  Moianès  on  passaran  llargues  temporades  a  causa  de  la delicada salut de la muller i esdevindrà el lloc d’estiueig de la família. A  la  mort  de  la  Soletat,  ocorreguda  el  1904,  Brunet  es  casarà  amb la seva cunyada Pilar Bellver Cumella. Dels dos matrimonis en naixeren nou  fills,  si  bé  només  set  arribaren  a  la  vida  adulta.

El seu interès per les arts el portà a inscriure's a l'escola de dibuix de la Llotja de Barcelona i paral·lelament s'inicia el seu interès per la fotografia, afecció a la qual es dedicà al llarg de la seva vida. També va escriure alguns texts en prosa i poesia així com les seves memòries.[1]

Durant la guerra civil espanyola es refugià a Castellterçol, poble on passava llargues temporades. A Barcelona, les autoritats republicanes comissarenel seu domicili situat al tercer pis del número 26 del carrer de Rogerde Llúria; fruit d’aquesta ocupació, gran part de les seves pertinences, obra  i  arxiu  foren  destruïts  o  dispersats.[3] Al retornar a Barcelona va poder comprovar la desaparició del seu arxiu. El disgust i el cop d'aquest fet s'agreujà amb l'evidència de la mort del seu fill, de la qual no es pogué recuperar i poc després moria a Barcelona el 20 de maig de 1939.[1]

Fons personal[modifica]

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons fotogràfic de Francesc Brunet i Recasens recull bàsicament assumptes relacionats amb l'arquitectura religiosa i la vida als monestirs. També trobem escenes de vida quotidiana, vida rural, costums i tradicions, paisatge i vistes de diferents pobles de Catalunya i Mallorca. Cronològicament es diferencien dos períodes: en el primer, entre 1897 i 1906, treballa amb negatius format 9x12; en el segon, entre 1907 i 1936, treballa amb format 13x18.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Francesc Brunet». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Torrent Brunet, Maria Soledad. Un músic oblidat. Francisco Brunet i Recasens (1861-1939). Autoedició de Maria Soledad Torrent Brunet, 2007. 
  3. 3,0 3,1 3,2 Rebollo Sánchez, Alexandre. La Conca de Barberà en el fons fotogràficFrancesc Brunet i Recasens.. Montblanc: RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert), 2018, p. 233-245. [[Special:BookSources/2013-9314 0211-9722|ISBN 2013-9314 0211-9722]]. 
  4. «Obres de Francesc Brunet als fons musicals de Catalunya».

 Enllaços externs[modifica]