Francesc Buscató i Durlan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaFrancesc Buscató i Durlan

Nino Buscató (2023) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Francesc Buscató Durlán Modifica el valor a Wikidata
21 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Pineda de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada178 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióentrenador de bàsquet, entrenador, jugador de bàsquet Modifica el valor a Wikidata
Activitat1955 Modifica el valor a Wikidata –  1974 Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipBase Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1955–1957 UER Pineda
1957–1960 FC Barcelona Bàsquet
1960–1964 CB Aismalíbar
1964–1974 Club Joventut Badalona Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1959–1973   Espanya 222 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1973Eurobasket 1973
1972Jocs Olímpics d'Estiu de 1972
1971Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1971
1969Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1969
1968Jocs Olímpics d'Estiu de 1968
8 setembre 1967Jocs Mediterranis de 1967
1967Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1967
1965Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1965
1963Jocs Mediterranis de 1963
1963Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1963
1961Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1961
1960Jocs Olímpics d'Estiu de 1960
1959Jocs Mediterranis de 1959
1959Campionat d'Europa de bàsquet masculí de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Premis

FIBA: 63819

Francesc Buscató i Durlan, conegut amb el sobrenom de Nino Buscató (Pineda de Mar, Maresme, 21 d'abril de 1940) ha estat un dels millors jugadors del bàsquet català de tota la història i dels anys 60 en particular. Amb una alçada d'1,78 metres, dretà, jugava a la posició de base, un dels millors d'Europa en el seu moment.

Com a jugador va tenir una trajectòria llarga entre el seu debut el 1955 i el 1974 a quatre clubs diferents: UER Pineda, FC Barcelona, Aismalíbar Montcada i, sobretot, al Club Joventut de Badalona, on va militar deu temporades. Va guanyar dues lligues (1959 i 1968), i dues copes, (1959 i 1969).[1]

A nivell internacional fou 222 vegades internacional amb Espanya que va significar un rècord fins entre els anys 1973 i 1993, quan va ser superat per un altre jugador mític: Epi. Va participar en tres Jocs Olímpics, Roma 1960, Mèxic 1968 i Múnic 1972, i en vuit edicions de l'Eurobasket, Istanbul 1959, Belgrad 1961, Wroclaw 1963, Moscou 1965, Hèlsinki 1967, Nàpols 1969, Essen 1971 i Barcelona 1973. En aquest darrer guanyà la medalla de plata. Després de la seva retirada com a jugador en actiu el 1974 va iniciar una curta carrera com a entrenador. Des de 1992 és el seleccionador de Catalunya.

El 2023, va ser commemorat pel Govern de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi.[2]

Trajectòria esportiva[modifica]

Com entrenador[modifica]

Títols i guardons[modifica]

  • 2 Lligues espanyoles: (1959, 1968)
  • 2 Copes d'Espanya: (1959, 1969)
  • Medalla de plata al Campionat d'Europa de Barcelona de 1973
  • 2 cops al cinc ideal d'Europa, va jugar set vegades amb la selecció Europea
  • Premi Fair Play de la UNESCO el 1970
  • Medalla d'Or al Mèrit Esportiu d'Espanya
  • Medalla d'Or al Mèrit Esportiu de la Federació Espanyola de Basquetbol
  • Medalla d'Or i Medalla de Plata al Mèrit Esportiu de la Diputació de Barcelona.

Referències[modifica]

  1. Felipo, Julián. «Nino Buscató, el líder de una época prodigiosa» (en castellà). ACB.com. Arxivat de l'original el 2018-08-25. [Consulta: 8 desembre 2017].
  2. «Jordi Cuixart, Antoni Miró, Jaume Sisa, Agustí Villaronga i Sopa de Cabra, guardonats amb la Creu de Sant Jordi». VilaWeb, 25-04-2023. [Consulta: 25 abril 2023].