Francesc Català-Roca
  | |
| Nom original | (ca) Francesc Català-Roca |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Francesc Català i Roca 19 de març de 1922 Valls (Alt Camp) |
| Mort | 5 de març de 1988 (als 65 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri de Collserola |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fotografia |
| Ocupació | fotògraf |
| Art | Fotografia |
| Família | |
| Pare | Pere Català i Pic |
| Germans | Pere Català i Roca |
Premis
| |
| Lloc web | arquitectes.cat… |
Francesc Català-Roca (Valls, Alt Camp, 19 de març de 1922 - Barcelona, 5 de març de 1998)[1] fou un fotògraf català, fill del també fotògraf Pere Català i Pic i germà de Pere Català i Roca.[2] Treballà per a les revistes i publicacions Revista, Destino, Gaceta Ilustrada o La Vanguardia. Durant aquests anys també realitzà fotografies per a cartells de cinema des del seu propi estudi, obert el 1947.
El 1953 va fer la primera exposició individual[1] dels seu treball de creació a la Sala Caralt de Barcelona. També ha il·lustrat un nombre considerable de llibres de tema artístic o de reportatges. La seva fotografia parteix del concepte neorealista de la imatge, cercant sempre el punt de vista insòlit i, sobretot, l'ambientació humana del tema. És considerat per molts crítics el fotògraf català més important del segle XX.[3] El 1988 l'Institut d'Estudis Vallencs va fer una exposició de fotografies seves d'obres d'Antoni Gaudí.
El 2016 li van dedicar una exposició on diversos fotògrafs contemporanis reinterpretaven fotografies seves.[4]
Biografia
Els seus pares són el fotògraf Pere Català i Anna Roca. Va fer la seva primera fotografia als 7 anys. Féu d'ajudant del seu pare, que es dedicava a la fotografia industrial, i de Josep Sala. El 1938 col·labora en el rodatge a Barcelona de la pel·lícula L'Espoir, d'André Malraux. Deu anys després s'independitza i obre el seu laboratori. Guanya el concurs de cartells de la Casa Domecq, i amb l'import del premi salda el crèdit que havia demanat per muntar-se el laboratori.[5]
El 1949 fa la primera pel·lícula: La ciudad condal en otoño. L'any 1950 coneix Salvador Dalí i guanya, per segona vegada, el premi Ciutat de Barcelona de fotografia, i el de cine. Comença també la seva amistat amb Joan Miró i publica el primer llibre fotogràfic: La Sagrada Família. El 1958 munta enormes plafons fotogràfics en l'Exposició Universal de Brussel·les. El 1965 comença a fer reproduccions de gran format en color i als anys 70 documentals sobre artistes plàstics com Miró, Chillida, Guinovart, etc., per encàrrec del galerista Aimé Maeght. Amb càmera o sense, Català-Roca participa activament en els esdeveniments històrics que tenen lloc al llarg de la seva vida. En les seves fotografies reflexiona sobre el temps i és molt conscient del poder d'informació de la imatge.[5]
El 1982 es munta la primera exposició retrospectiva amb el títol Francesc Català-Roca. Fotografies. Artistes. Arquitectura. Personatges. Toros. Un any després rep el "Premio Nacional de Artes Plásticas" que el Ministeri de Cultura concedeix per primera vegada a un fotògraf. El 1984 publica el llibre Miró. Noranta anys i el Museu Picasso li publica la carpeta Tauromàquia.[5]
El 1987, per encàrrec de l'Ajuntament de Barcelona, fa un documental sobre la reconstrucció del pavelló Mies van der Rohe, i va a Nova York amb motiu de la retrospectiva organitzada per l'Spanish Institute.[5]
L'any 1992 la Generalitat li concedeix el Premi Nacional d'Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi, i rep també el Títol d'Honor de la Ciutat de Valls. Un any després, l'Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d'Or al Mèrit Artístic, i la Fundació Joan Miró li lliura el premi Ocell Solar.[5]
Premis i reconeixements
Ha rebut el premi Ciutat de Barcelona el 1951 i el 1952, els premis nacionals de les arts plàstiques del ministeri de cultura el 1983 i de la Generalitat de Catalunya el 1991, la Creu de Sant Jordi el 1992 i la Medalla d'Or al mèrit artístic el 1993. Els legítims hereus van dipositar l'Arxiu Professional del fotògraf a l'Arxiu Fotogràfic del COAC (Col·legi d'Arquitectes de Catalunya). Aquest Fons fotogràfic el componen més de 350.000 imatges.[1]
Publicacions
- Llista no completa de llibres que va il·lustrar
- Barcelona (1954)
- Tauromàquia (1962)
- Les cases pairals catalanes (1966)
- Els monestirs catalans (1968)
- El Pirineu (1970)
- Los campanarios de España (1972)
- Cerámica popular española (1973)
- Los espacios de Chillida (1974)
- Arquitectura de Sert (1977)
- Artesanía popular española (1977)
- El que hem menjat (1981)
- Veure Barcelona (1984)
- Història de l'Art Català (1983)
Exposicions
- Llista no completa d'exposicions destacades
- 2014 - Català-Roca. Retrats: Museu d'Art Jaume Morera
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Francesc Català-Roca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Tharrats, Joan Josep. Cent Anys de Pintura a Cadaqués. Barcelona: Parsifal Edicions, 2007. ISBN 84-95554-27-5 p.190.
- ↑ «Francesc Català Roca». Fotografies. TV3. [Consulta: 17 febrer 2014].
- ↑ Serra, Laura «Diàlegs fotogràfics amb el mestre: Francesc Català Roca». Diari Ara, 04-05-2016.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Francesc Català-Roca». Palau Robert, Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 gener 2014].
Enllaços externs
- Biografia de Català-Roca (castellà)
- Arxiu fotogràfic de Català-Roca
- Fotografies de Català-Roca
.svg)