Francesc Climent Sapera

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Francesc Climent)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaFrancesc Climent Sapera
Sepulcre bisbe Sapera catedral Barcelona.jpg
 Bisbe de Tortosa 


 Patriarca de Jerusalem 


 Arquebisbe de Saragossa 


 Bisbe de Tarassona 


 Bisbe de Mallorca 

Biografia
Naixement 1348
Torreblanca
Mort 1430 (Gregorià) (81/82 anys)
Barcelona
Activitat
Ocupació Diplomàtic
Modifica dades a Wikidata

Francesc Climent dit Sapera (Torreblanca, 1348 - Barcelona, 18 de desembre de 1430) va ser un religiós valencià, bisbe de Mallorca (1403), bisbe de Tortosa (1406-10), bisbe de Barcelona (1410-15; 1419-30), arquebisbe de Saragossa (1415-19; 1429-30) i Patriarca de Jerusalem (1419-1427).

Biografia[modifica]

Fill de Francesc Climent i Sancia, d'origen valencià, neix a Torreblanca l'any 1348. A Barcelona estudià dret canònic, segurament a l'escola del palau episcopal. Fou ordenat sacerdot a Vinaròs. El 26 d'agost de 1379 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona, més tard acumulà una canongia a la catedral de València, el priorat de Daroca (1399) i l'ardiaconat del Penedès (1401). Quan en 1394 és elegit papa Benet XIII, es trasllada a Avinyó com a secretari seu, en 1398 és nomenat primer cambrer del papa i tresorer papal en 1404.

Durant els anys 1403 i 1404 residí a Saragossa. En 1404 és nomenat bisbe de Mallorca però no pren possessió. El 18 de març de 1405 és nomenat administrador del bisbat de Tarassona. En 1406 ocupa el càrrecs de tresorer papal i nunci apostòlic a la cort de Castella. El 20 de juny de 1407 és nomenat bisbe de Tortosa.[1]

El 26 de febrer de 1410 és nomenat bisbe de Barcelona, i pren possessió el 31 de maig. Benet XIII l'envia com a ambaixador extraordinari al Parlament de Tortosa de 1411, d'on surt elegit ambaixador del Parlament per rebre la sentència de Casp. Participà en les Corts de Barcelona de 1413, al concili provincial de Tarragona de 1414, i al concili de Constança (1414-1418). En 1414 realitzà una visita pastoral a la seva diòcesi.

El 13 de novembre de 1414 el papa Benet XIII decideix traslladar al bisbe Climent a l'arquebisbat de Saragossa, en el qual pren possessió el 29 de novembre de 1415. Quan Alfons el Magnànim es declara favorable a Martí V, manté la seva fidelitat a Benet XIII, però ha de participar en 1418 en una ambaixada reial per demanar-li la renúncia al papat. El 8 de juny de 1419 Martí V deposà Climent del seu càrrec i el degradà nomenant-lo administrador perpetu de la diòcesi de Barcelona, on pren possessió el 12 de gener de 1420; amb tot, per la seua participació en la resolució del Cisma el mateix 8 de juny també el nomena Patriarca de Jerusalem. Els dos càrrecs els trobà ocupats i li costà aconseguir tots els seus drets. Les seves ocupacions com a ambaixador de Benet XIII i en la cort d'Avinyó li impediren residir en les respectives diòcesis fins a la seva tornada obligada a Barcelona. Durant el seu mandat va donar un gran impuls a les obres de la catedral, arribant gairebé a concloure-les. Realitza dues visites pastorals, en 1421 i 1425, per la diòcesi.

A petició del papa Martí V i de la reina Maria participa en favor de la unió de l'Església, front a Climent VIII i el nucli cismàtic de Peníscola.

En 1429, mort l'arquebisbe de Saragossa Alonso de Argüello, el capítol de la catedral el restituí a la seu, i el 4 de novembre el confirmà el papa. No pogué prendre possessió, ja que mor en llaor de santedat el 18 de desembre de 1430 estant encara a Barcelona.

La seva vida virtuosa i la gran quantitat d'obres de caritat que va fer li valgueren fama de santedat, i el capítol i la ciutat li dedicaren honors al seu funeral: el capítol en creà quatre aniversaris perpetus en memòria seva, i la reina Maria de Castella assistí al sepeli, amb gran nombre de nobles i cavallers.

Fou sebollit a la capella de Sant Climent de la catedral, avui capella de la Immaculada Concepció. En 1672, s'obrí el sepulcre i se'n trobà el cos incorrupte, que fou exposat al públic durant dotze dies, començant una certa veneració. En 1862, el bisbe Pau de Sitjar i Ruata va incoar-ne el procés de beatificació, però els esdeveniments polítics el van interrompre i va quedar en l'oblit.

Referències i notes[modifica]

  1. Baucells i Reig 1985: p. 182.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Francesc Climent Sapera Modifica l'enllaç a Wikidata